Carrer de Can Pont i Vic, 6a, Palma. En aquest punt concret de la geografia urbana va néixer el taller 6a el 1982, fa quaranta anys. És un dels espais més especials i únics de Ciutat per la seva naturalesa original i la ferma declaració d’intencions amb què va sorgir: fundat per un grup d’artistes i especialistes en arts gràfiques, va aparèixer per recuperar i preservar les tècniques d’estampació tradicionals que, amb el temps, s’anaven substituint arreu per tècniques fotomecàniques i digitals. Així, la xilografia, el gravat calcogràfic i la litografia, entre altres tècniques, posades al servei de l’art contemporani, són la raó de ser dels espais 6a, la maquinària que manté viu aquest oasi artístic.

L’atractiu de la pintura orientalista del segle XIX, amb Marià Fortuny al capdavant, sembla imparable malgrat els tòpics de personatges com els de les odalisques. Al Museu Diocesà de Barcelona no els han fet por aquests llocs comuns a l’hora d’organitzar la seva nova exposició temporal, titulada Viatge a l’Orient (fins al 22 de maig). Han trobat en la idea de la fabulació el desllorigador per reunir prop de 40 dibuixos i pintures del mateix Fortuny i també d’altres pintors com Antoni Maria Fabrés i Costa, Josep Benlliure i Lluís Masriera. La gran majoria de les obres provenen de la col·lecció d’Oriola Pedrera Martínez. Entre els plats forts hi ha una desena de pintures i dibuixos de Fortuny, entre els quals destaca un dibuix del Gerro de les gaseles de l'Alhambra, una de les grans fites de la ceràmica hispànica; dues pintures primerenques de Sorolla, com Àrab examinant una pistola, del Museu de Montserrat, i els treballs del pintor valencià Joaquim Agrassot, que va ser amic de Fortuny.

El conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Francesc Quílez i la documentalista Mireia Berenguer han fet una descoberta antològica: com ha avançat aquest dijous La Vanguardia, han localitzat sis pintures fins ara inèdites de Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874). La més important és el El pati dels Arrayanes de l'Alhambra, una obra mestra que només era coneguda per una fotografia en blanc i negre del taller de Fortuny d’un any abans de la seva mort en la qual aquesta pintura apareixia inacabada en un cavallet. Després de la mort del pintor, El pati dels Arrayanes de l'Alhambra va formar part d’una exposició a Londres el 1920, la va comprar el marxant Adolphe Goupil per 27.000 francs i cinc anys després la va adquirir el col·leccionista W.H. Stewart. Des d’aleshores se’n desconeixia el parador, i els dos investigadors l’han trobat en els fons d’un col·leccionista privat anglès que vol romandre en l’anonimat.