<![CDATA[Ara Balears - neologismes]]> 10 <![CDATA[De ‘postureig’ a ‘cringe’: com neixen i sobreviuen les paraules noves]]>

Has dit mai ‘cringe’? I ‘boomer’, ‘random’ o ‘postureig’? Si la resposta és que sí, potser sense adonar-te’n has participat en el procés de renovació lèxica del català. Si la resposta és que no, segurament les has sentides igualment –a les xarxes, a la tele o en una conversa– i potser t’han fet dubtar de si són paraules ‘bones’ o ‘incorrectes’. Aquesta vacil·lació, aparentment anecdòtica, mostra que la llengua s’adapta constantment a la realitat i a les necessitats expressives dels parlants. Els neologismes, de fet, són un dels símptomes més clars de la vitalitat d’una llengua.

]]> <![CDATA[Amorificar la llengua]]> Es despertà tota niuejada. Era una dona de caràcter ubícul que, malgrat selvastrada d’un poble massa petit i estrany, l’odiestimava com a part de la seva identitat. Va telefonar un amic, disposada a convidar-lo a una caferrada per a xerrar-ne i treure’s de sobre aquell casaenyor: al capdavall, casa seva eren aquella altra gent i aquella ciutat, ara. Però l’amic no tenia temps: estava massa ‘enjouat’. Aleshores va encetar a rumiar sobre les coses que trobava a faltar i no (uns altres ocells, uns altres arbres, uns altres sons); i li revingué la propilor de la mare i el gust del pa que li encarregava d’anar a comprar els dissabtes. Tanta sort que, quinze anys després, ja sabia un forn d’aquí on el pastaven i coïen semblantment. Va vestir-se i va fer-hi cap. Demanà una barra de quart, i li embolicaren amb el trosset de paper que cobreix just l’espai de la mà que ha de traginar-la. De tornada al seu pis, escalfant-se sota un sol protoestiuenc (per mor del canvi climàtic) i amb el pa desprenent la deliciosa aroma, irresistint-s’hi, va paniscar la barra. Tocar el crostó les seves papil·les i posar-se ella a risoplorar, fou tot u. De sobte, arrencà a contracaminar en direcció a la seva terrassa de bar predilecta. Allà, amb l’obrigaudi d’una cervesa, es posà a geollegir el Diccionari il·lustrat de paraules inventades que havia ficat dins la senalla abans de sortir.

]]> <![CDATA[‘Servir cony’ i altres neologismes]]> Com a millenNial, reconec que hi ha certs neologismes que ja se’m fan bolla (sí, als millennials també ens comença a passar per damunt el vocabulari de les noves generacions). He de dir que, en el meu cas, el fet de resistir-me a descarregar TikTok al mòbil tampoc no m’ajuda en aquest intent de no semblar una boomer en el cos d’una persona que encara no ha arribat a la trentena. També és cert que potser se’m faria més fàcil entendre’m amb els meus coetanis més joves si m’hagués volgut enganxar a la darrera edició d’Operación Triunfo, la més impregnada per l’imaginari de la generació Z fins a la data –o això em sembla per tot el contingut que bombardeja el meu timeline de Twitter. Però és que una gala setmanal, amb el pertinent resum diari, em suposava un compromís massa gran en aquestes altures.

]]> <![CDATA['Tiet/a' i 'viralitzar', escollits neologismes de l'any]]>

Era una reclamació popular, així que les previsions s'han complert: tiet/tieta ha estat escollida com a neologisme de l'any en la categoria de paraula corrent, al costat de viralitzar, que ha estat la més votada en la categoria de paraula nova en el concurs del Neologisme de l'Any. Hi han participat 14.034 persones. Tots dues paraules han estat, de lluny, les més votades des del primer dia entre les 10 finalistes de cada categoria: el 28% ha votat viralitzar i 1 de cada 3 votants ha triat tiet-a.

]]> <![CDATA[Amics del diccionari, introduïm 'vinyeró'?]]>

La Denominació d’Origen Catalunya ha creat una distinció –ho llegíem a l’ARA– que em dona peu a parlar de llengua. Es tracta de l’etiqueta "Catalunya Vinyeró", que distingeix els vins que segueixen el precepte del “cercle”. El viticultor cuida la vinya, cull el propi raïm i del propi raïm en fa el propi vi. Ve del francès vingneron. Em sembla un terme feliç, que té un matís respecte a viticultor.

]]> <![CDATA['Birra', el neologisme de l'any 2022]]>

Birra ha estat escollida com a neologisme de l’any 2022 i salut mental ho ha estat en segon lloc.

]]> <![CDATA[De 'tuti' a 'poliamor': els 10 candidats a neologisme de l'any]]>

El 2021 el neologisme de l'any va ser negacionisme, que òbviament sorgia després de la pandèmia sanitària. Aquest any ja s'ha inclòs al diccionari. Els anys anteriors el neologisme de l'any va ser estelada (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). L'elecció del neologisme de l'any va directament lligat amb els canvis que viu la societat catalana, i amb la necessitat de fer servir paraules noves (o recuperades) per referir-s'hi.

]]> <![CDATA['Negacionisme': aquest és el neologisme de l'any 2021]]>

Negacionisme és la paraula que més vots ha obtingut en la crida oberta que, per vuitè any consecutiu, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (OBNEO) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han fet aquest 2021. Hi han participat més de 8.000 persones, però per edats les votacions han sigut força diferents. Si hagués sigut pels més joves, la franja d'entre 10 i 30 anys, hauria guanyat un altre neologisme: cisgènere (persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat sentida). I si s'hagués imposat l'elecció dels més grans, entre 70 i 90 anys, hi hauria hagut un altre vencedor: edatisme (actitud discriminatòria envers un pacient consistent en abstenir-se d'aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada).

]]>