Les comunitats autònomes i els ajuntaments comptaran amb recursos rècord per elaborar els pressupostos de l'any 2026. El consell de ministres d'aquest dimarts ha actualitzat les entregues a compte o bestretes per a les dues administracions, tal com va anunciar la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a RNE dilluns al matí i ha informat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

L'Estat ha anunciat que retindrà els recursos econòmics que destina a dos ajuntaments de les Balears, Sineu i Deià, com a conseqüència del seu incompliment a l'hora de remetre la liquidació dels pressupostos de l'any 2021. Es tracta d'una mesura que preveu la Llei d'economia sostenible i que obliga totes les corporacions municipals a remetre anualment els comptes públics una vegada han estat completament executats i revisats. Aquells que no ho fan reben una sèrie de requeriments per part de la Secretaria d'Estat d'Hisenda, dependent del Ministeri d'Hisenda, i si es manté l'incompliment, passa a l'acció notificant-los el bloqueig en l'enviament dels doblers que els pertoquen. La llista 'negra' d'ajuntaments que no han completat la informació pressupostària es va publicar a final d'agost per part del Ministeri.

Un any després de la fotografia a Raixa, l’execució del factor d’insularitat està a punt de convertir-se en una realitat. El 23 de setembre del 2021, aquesta finca de Bunyola fou l’escenari on el Govern i el Ministeri d’Hisenda varen escenificar l’acord per establir una quantia anual per a les Balears, inclosa als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), a conseqüència d’aquest factor d’insularitat, com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d’euros anuals en cinc anys, més una injecció de 73 milions enguany pel retard de dos anys des que el REB va tirar endavant.

Més oxigen econòmic per a les comunitats autònomes. Durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que després de dos anys en format telemàtic està tenint lloc de manera presencial aquest dimecres al matí a Madrid, el ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha comunicat a les comunitats que l'import dels recursos del sistema de finançament de l'any 2023 creixerà fins als 134.336 milions d'euros, segons confirmen fonts presents a la reunió al diari ARA. Es tracta d'una xifra un 24% superior a la de l'any 2022 (26.130 milions d'euros més).

El deute viu dels ajuntaments de les Illes Balears va ascendir l'any passat a 228,8 milions d'euros, segons les dades que ha publicat el Ministeri d'Hisenda i ha recollit Europa Press. En termes generals, el deute va pujar a Espanya fins als 17.324 milions d'euros, mentre que el deute de les administracions provincials va superar els 4.451 milions l'any 2021.

La reforma fiscal que prepara el govern central passarà de puntetes pel polèmic règim de mòduls, gràcies al qual més d’un milió de contribuents paguen impostos sense tenir en compte els ingressos reals que tenen. L’avantatge d’aquest sistema és que és molt senzill, cosa que facilita els tràmits burocràtics per als autònoms i petites empreses que s’hi acullen. Però el desavantatge és que, segons denuncien reiteradament els experts i inspectors d’Hisenda, la tributació per mòduls és un "important focus de frau i blanqueig".

Les Balears rebran un import de 69,2 milions d'euros dels 3.067 milions totals que l'Estat ha disposat per a les comunitats autònomes amb l'objectiu de compensar la liquidació de l'IVA de l'any 2017. L'ordre s'ha publicat aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat, després de dues sentències del Tribunal Suprem que obligaven l'Estat a compensar dues regions per aquesta liquidació.

La població flotant o l'increment de població permanent de les Balears, que en els darrers 20 anys ha estat del doble que la resta de les comunitats, són les principals qüestions que el Govern vol que el Ministeri d'Hisenda tingui en compte per posar la primera pedra del futur model de finançament autonòmic. Així ho ha explicat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb els agents polítics, socials i econòmics de les Illes per valorar l'informe de població ajustada –la passa tècnica per encetar el debat polític– presentat pel Ministeri aquest dimarts.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que el Govern ja treballa en les al·legacions que les Balears presentaran a la proposta de població ajustada que el Ministeri d'Hisenda ha fet arribar a les comunitats autònomes com a primera passa per reformar el sistema de finançament. Totes les preguntes dirigides a la cap de l'Executiu durant la sessió de control han fet referència al document que el govern espanyol va enviar a les comunitats autònomes divendres, i les crítiques han vingut tant de l'esquerra com de la dreta.

Les Balears podrien sortir beneficiades si la primera proposta de finançament autonòmic llançada pel Ministeri d'Hisenda tiràs endavant. Segons la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), les Balears obtindrien un 2% més en la mitjana del sistema de finançament que amb el model actual.

El ple del Parlament ha rebutjat aquest dimarts reprovar la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, perquè encara no s'ha aprovat el règim fiscal del REB i pel retard a l'hora de dotar el factor d'insularitat, que als pressupostos estatals del 2022 serà de 183 milions d'euros. Aquest és l'únic punt d'una proposició no de llei del PP sobre el REB que no s'ha tirat endavant, malgrat que hi han votat a favor, a més del PP, El Pi i Ciutadans. Els populars han hagut d'esmenar la seva pròpia iniciativa, perquè es va presentar abans de la reunió de la comissió bilateral mixta del passat dijous, que va decidir que el factor d'insularitat aportarà com a mínim 550 milions d'euros a les Balears els propers cinc anys.

Les Balears rebran un mínim de 550 milions d'euros durant els pròxims cinc anys gràcies a la inclusió del factor d'insularitat en els pressupostos de l'Estat. Aquesta assignació econòmica del Règim Especial de les Balears (REB) s'hi inclourà per primera vegada enguany i estarà dotada amb 183 milions d'euros, xifra que es desglossa en 110 milions d'euros que s'incorporaran cada any i 73 milions que compensen la manca d'aquesta dotació des que es va aprovar el REB el 2019.

La reunió entre el Govern i l'executiu espanyol per incloure el factor d'insularitat als pressupostos estatals de 2022 ha provocat una alegria continguda relativa als passadissos del Parlament. Llevat del PSIB i Podem, que s'han felicitat per l'eficàcia de la via negociadora, els grups de l'oposició han deixat ben clar que no es conformaran amb una dotació econòmica qualsevol. La primera reunió es durà a terme més de dos anys després de l'aprovació del decret llei del Règim Especial de les Balears (REB) i un any tard, perquè el factor d'insularitat ja s'hauria d'haver inclòs als pressupostos del 2021. Sigui com sigui, amb negociació o sense, el que és cert és que, de camí a aquesta trobada, el Parlament ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos estatals de l'any passat –a iniciativa d'El Pi–. A més, el tancament d'aquest capítol donarà força a una reivindicació que també es fa des de fa mesos: l'aprovació del règim fiscal.

La comissió bilateral entre el Govern illenc i l'Estat es reunirà aquest dijous 23 de setembre per tractar el factor d'insularitat previst en el Règim Especial de Balears (REB). Segons han indicat el portaveu de l'Executiu balear i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, la reunió es durà a terme a Mallorca i hi participaran la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero i Francina Armengol, al capdavant de la comissió mixta.

Més de dos anys després de l'aprovació del Règim Especial de les Balears (REB) i de negociacions amb l'Estat, les Illes estan ben a prop de rebre una compensació a la insularitat als pressupostos estatals. La Comissió bilateral mixta d'Economia i Hisenda, que ha de calcular el factor d'insularitat del REB, es reunirà segurament la setmana que ve, malgrat que encara no s'ha fixat una data concreta, segons ha pogut saber l'ARA Balears. Cal recordar que el factor d'insularitat és l'assignació econòmica que ha de col·locar les Balears a la mitjana de les inversions estatals –als pressupostos d'enguany, l'Arxipèlag era la tercera comunitat per la coa. El REB, que es va aprovar mitjançant un decret llei el febrer del 2019, establia que la reunió de la comissió era un requisit imprescindible per incloure aquesta partida als comptes del govern espanyol, i aquesta passa es farà en qüestió de dies.

La presidenta del PP balear i diputada al Congrés, Marga Prohens, reclamarà la compareixença de la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, davant la Cambra Baixa perquè expliqui per què la part fiscal del Règim Especial de les Illes Balears (REB) encara no s'ha aprovat, per què no es va dotar el factor d'insularitat del REB als pressupostos del 2021 i si pensa fer-ho als comptes estatals del 2022. Així ho ha anunciat aquest divendres el portaveu dels populars al Parlament, Toni Costa, qui ha explicat totes les iniciatives que el PP tirarà endavant en defensa del REB, entre les quals hi ha una proposició no de llei (PNL) perquè el Parlament reprovi Montero pels incompliments amb les Illes.

El portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha assegurat aquest dilluns que, encara que el 2022 arribin menys recursos del sistema de finançament estatal a les Balears, "no hi haurà retallades de serveis" a les Illes. Negueruela ha comparegut després de la reunió del Consell de Govern i ha llevat importància a les xifres que es varen publicar la setmana passada i que apunten que l'Arxipèlag rebrà quasi 210 milions d'euros menys de finançament de l'Estat. "Hem de veure com queda el plantejament final dels pressupostos generals, però hi ha total tranquil·litat", ha comentat Negueruela. "Sempre hem exigit al govern de l'Estat més recursos i tenim credibilitat", ha afegit el portaveu, a més de tornar a insistir en els 855 milions d'euros d'ajudes directes que l'Estat ha destinat a les empreses de les Illes afectades per la pandèmia de covid-19.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat aquest dimecres al Consolat de Mar que les Illes Balears "estan per damunt de la mitjana espanyola" en inversions estatals als pressupostos de 2021. Montero s'ha desplaçat a Palma per signar amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, el conveni que permetrà que les empreses i els autònoms afectats per la pandèmia rebin 855 milions d'euros d'ajudes estatals. La ministra ha fet referència a l'incompliment del factor d'insularitat en els pressupostos estatals d'enguany i ha matisat que cal considerar altres variables més enllà de les inversions directes del govern espanyol a les Illes. "Si no només tenim en compte la inversió directa, els pressupostos de 2021 col·loquen les Balears per damunt de la mitjana espanyola", ha dit. En canvi, si es consideren les xifres d'inversió directa, les Illes són les terceres per la coa i estan per sota de la mitjana, situació que s'havia de corregir amb la dotació econòmica del factor d'insularitat i que la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, va denunciar quan es varen conèixer els pressupostos de l'Estat. Malgrat això, Montero ha assegurat que el govern espanyol reunirà "d'aquí a poc temps" la Comissió mixta d'Economia i Hisenda "per determinar el factor d'insularitat".

La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, serà aquest dimecres a Palma per signar amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, el conveni de transferència dels 855 milions d'euros d'ajudes directes de l'Estat per a les empreses i autònoms afectats per la crisi del covid-19. Montero i Armengol es reuniran per tancar l'acord i signar-lo.

Les Balears rebran 581,89 milions del fons d'11.956,65 milions d'euros que el govern espanyol ha assignat a les Comunitats Autònomes pel primer trimestre del 2021, un 4,87% sobre el total, segons ha informat el Ministeri d'Hisenda en una nota. En concret, 487,25 milions corresponen al primer tram (venciments), 3,78 milions al segon (liquidacions negatives) i 91,46 milions al tercer (objectiu de dèficit del 2021).