El registre obligatori de dades dels clients d'hotels, apartaments turístics i agències de lloguer de vehicles entra en vigor aquest dilluns a Espanya amb l'oposició frontal dels agents turístics. Empresaris del sector fa mesos que reclamen una nova moratòria per una mesura que veuen "desproporcionada" i que consideren que afegeix càrregues burocràtiques i desincentiva el turisme.

Els ingressos anuals mitjans d'un allotjament illenc que es comercialitza a Airbnb són més grans que el salari mitjà de les Balears, que supera per poc els 27.000 euros bruts a l'any. Segons l'anàlisi de la plataforma crítica Inside Airbnb, tenir un pis o casa de lloguer turístic reporta de mitjana 27.582 euros a l'any, que és més que el que cobra un treballador mitjà en dotze mesos (27.145 euros). En definitiva, el propietari d'un pis o casa de lloguer turístic obté més ingressos mitjans que el salari brut d'un treballador illenc, amb la particularitat que per arribar a aquesta quantitat només cal ocupar la propietat 137 dies, que és la mitjana que ha estimat Inside Airbnb que s'està llogant a les Illes.

Llegeixo a l’ARA que les comunitats de propietaris tindran l'última paraula sobre la possibilitat que hi hagi pisos turístics a la seva escala, segons determina el Tribunal Suprem. Caram, quina il·lusió. A més, l’esmentat suprem tribunal decideix també que no caldrà la unanimitat de tots els propietaris, sinó que n'hi haurà prou amb una majoria qualificada de tres cinquenes parts que donin suport al veto. Moro d’amor.

Llegim a l'ARA que els amos de pisos turístics demanen diners a la Generalitat per la revocació de les llicències que els donen dret a encapsular-hi guiris, que criden, mingeixen i perboquen les restes de cuina mediterrània, no pas de proximitat, sinó d’extrema llunyania. La Generalitat els revoca les llicències precisament perquè la vida dels guiris impedeix la vida dels autòctons. Posar música forta és una de les tortures a les quals se sotmeten alguns presoners, segons denuncia el Tribunal de Drets Humans. I, esclar, els amos de la menjadora consideren que si es queden sense llicències, cal una compensació. Compensació? La que em penja de... l'alvèol. 

Són les 11 del matí i un grup de persones s'acumulen a la porta del número 84 del carrer Tarragona. Els intèrfons de l'edifici estan espatllats i la portera ho explica en diversos idiomes per tal que tothom l'entengui. La majoria dels que l'escolten són turistes que surten del bloc equipats amb banyador i sandàlies amb mitjons per passar el dia visitant "els 10 llocs imprescindibles per conèixer Barcelona". També n'hi ha que entren carregats amb grans maletes i bosses de supermercat plenes de menjar i ampolles d'alcohol. Dins del portal hi ha tres escales de dotze pisos cadascuna. En total, 120 habitatges i dues plantes d'oficines propietat d'una mateixa família. El bloc està gestionat per la Immobiliària Gallardo. 

Si un ho pensa detingudament, i ho diu un economista liberal, la llicència de lloguer turístic no té raó de ser. Els habitatges d'una ciutat hi són per a acollir als seus habitants, actuals i futurs, no per a desplaçar-los sobre la base d'un turista que pot, en una setmana, permetre's un desemborsament extra que deixa fora del mercat al ciutadà local.

Des del 5 de setembre, Nova York prohibeix llogar apartaments sencers si l'estada és de menys d'un mes. Per a estades més curtes, el propietari ha de compartir l'habitatge amb l'arrendador. La norma és un cop directe a empreses com Airbnb, que basen el seu model de negoci en el lloguer a curt termini. La ciutat de Nova York, que s'encareix any a any i té uns preus prohibitius, va generar l'any passat 85 milions de dòlars en ingressos nets a Airbnb, l'1% dels ingressos totals de l'empresa. Uns diners sortits dels prop de 30.000 apartaments que es calcula que hi havia registrats a la plataforma.

Girona no viu aliena als problemes de les grans ciutats europees pel creixement dels apartaments d'ús turístic. Dels dos pisos turístics que hi havia el 2008 a la ciutat s'ha passat a les 763 llicències que hi ha actualment. La majoria es concentren al Barri Vell de Girona, on des de fa tres anys ja no s'atorguen noves llicències –amb algunes excepcions– perquè s'ha arribat al límit màxim: un 15% per barri de la ciutat. Aquest és el topall que va fixar l'anterior consistori el novembre passat després d'una moratòria des del 2021. Ara bé, Guanyem Girona, el partit que lidera l'actual alcalde, Lluc Salellas, ja va alertar llavors que aquesta mesura donava "via lliure a la proliferació de 7.000 nous apartaments d'ús turístic" en altres barris. Amb l'aterratge al consistori, Salellas ha anunciat aquest divendres una nova mesura per limitar la proliferació d'apartaments turístics: un topall del 4% al conjunt de la ciutat.

La Unió Europea continua la seva lluita contra la proliferació dels apartaments turístics il·legals arreu del territori comunitari. Aquest dijous els estats membres han acordat que obligaran les plataformes com Airbnb a tenir un número de registre públic que hauran de mostrar als clients que acrediti que tenen la llicència per llogar l'habitatge i per facilitar el control de la seva activitat a les administracions estatals. A més, hauran de notificar cada mes a través d'un registre comú quantes vegades lloguen els allotjaments, quantes nits i quants hostes hi dormen.

La Comissió Europea vol que els estats membres tinguin més control sobre les plataformes de lloguer turístic, com Airbnb, i que els propietaris dels allotjaments hagin d’especificar a les autoritats pertinents qui són, quants immobles tenen i concretament en quines zones es troben. D’aquesta manera, segons ha assenyalat aquest dilluns el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, les administracions estatals i locals podran lluitar de manera més eficient contra la proliferació d’habitatges turístics "il·legals" i "contribuir a un ecosistema turístic equilibrat". "Els lloguers de curta durada són beneficiosos per als amfitrions i els turistes, però no haurien de créixer en detriment de les comunitats locals", ha defensat Breton en la presentació de la proposta legislativa.

El nombre d’ofertes al portal web Airbnb cau de mitjana un 28% els matins dels dies laborables, quan els inspectors comencen la feina, segons una recerca feta a Palma per l’ARA Balears. Els propietaris d’allotjaments turístics il·legals procuren defugir els inspectors. És aquesta una malifeta habitual? Consultat el Departament de Transició, Turisme i Esports del Consell de Mallorca, responsable de les inspeccions, ha respost que “sí, que de vegades passa”. 

El juny del 2008 l’inspector del districte de l’Eixample de Barcelona Joan Llucià ordenava el cessament de l’activitat de deu pisos turístics que l’empresa Negre BCN Apartments tenia al carrer València, 366, i al passeig de Sant Joan, 87. Dotze anys després sembla que aquella ordre es complirà definitivament. Entremig, denúncies de veïns, visites de la Guàrdia Urbana, múltiples inspeccions, expedients oberts, pisos precintats, veïns que van marxar farts dels maldecaps provocats pels turistes... Però, tot i així, els apartaments sense llicència seguien operant amb total normalitat, tal com va posar de manifest l’ARA a l’octubre en un reportatge.

El suposat impacte de plataformes com Airbnb en els preus del mercat immobiliari ha sigut un debat tan recurrent com, generalment, poc documentat. Les pujades, tant dels pisos de lloguer com dels de compra, han provocat que experts i analistes s’hagin llançat a buscar les causes, una tasca molt complicada per la dificultat d’obtenir dades fiables. Ara un grup de quatre investigadors catalans han analitzat l’impacte d’Airbnb en el mercat immobiliari barceloní, i les conclusions són clares: l’impacte existeix i afecta tant els preus dels pisos de lloguer com, especialment, els dels pisos de compra.

La patronal del lloguer turístic, Habtur, ha publicat un informe en què afirma que aquesta activitat comercial té un impacte "mínim" en el preu de l'habitatge a Palma. Explica que el preu del lloguer de l'habitatge a Ciutat ha augmentat des de 2016 un 19%, mentre que en el mateix període l'oferta d'arrendament turístic s'ha reduït un 53%. Habtur ha presentat aquest divendres un document on analitza, des del seu punt de vista, l'evolució del mercat del lloguer turístic i de l'oferta d'arrendament residencial en l'últim bienni. Ho aprofita per denunciar la presumpta ineficàcia de les "mesures prohibicionistes" de l'Ajuntament destinades a facilitar l'accés a l'habitatge.

Els pisos turístics representen el 55% de l'oferta d'allotjament al País Valencià. Així ho revela el primer 'Estudi sobre l'impacte de l'habitatge vacacional en l'urbanisme' (VUT), que ha donat a conèixer aquest dimecres la Federació Espanyola d'Associacions d'Habitatges i Apartaments Turístics (FEVITUR) durant la reunió de la Comissió de Lluita contra l'Intrusisme de l'Agència Valenciana de Turisme.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que una comunitat de veïns no pot vetar els pisos turístics legals que ja existeixin al seu bloc modificant els estatuts de la comunitat. Una sentència de l'alt tribunal català dona la raó a la propietària d'un d'aquests apartaments que havia portat als jutjats l'acord veïnal que li prohibia continuar funcionant el 2014. En canvi, el tribunal sí que avala que una escala de veïns pugui modificar els seus estatuts per evitar que s'estableixin nous pisos turístics a l'edifici. La sentència és ferma i no es pot recórrer.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) defensa ara el model d'Airbnb. En aquest sentit, l'organisme desmenteix que els efectes d'aquestes plataformes de lloguer de pisos turístics hagin contribuït a augmentar el preu de l'habitatge i, de fet, assegura que fins i tot han tingut repercussions beneficioses per a l'economia.

El Gremi d'Hotels de Barcelona ha celebrat la proposta de l'Ajuntament de Palma de prohibir el lloguer turístic en edificis plurifamiliars i l'ha qualificat de "valenta i encertada".

L’Ajuntament de Vila ha presentat aquesta setmana el seu document de zonificació al Consell d’Eivissa, tal com preveu la Llei balear de turisme, aprovada fa uns mesos en consell de govern. En aquest document no s’ha trobat cap sorpresa: Vila no vol que hi hagi cap tipus d’activitat de lloguer turístic en sòl urbà. “No hem fet més que ratificar allò que repetim des d’abril”, ha explicat la regidora d’Urbanisme de Vila, Elena López, qui assegura que aquest posicionament ja estava reflectit en el projecte de Pla General d’Ordenació Urbana que l’equip de govern tramita per aprovar-lo definitivament durant aquesta legislatura.

El Consell d’Eivissa ho ha repetit per enèsima vegada: no està d’acord que hi hagi cap zona a l’illa on s’accepti el lloguer de pisos turístics en edificacions plurifamiliars. Així li ho ha fet saber el president, Vicent Torres, especialment al batle de Sant Joan, Antoni Marí ‘Carraca’ qui té la intenció de presentar una zonificació que permeti aquesta activitat a les localitats turístiques de Portinatx i de Sant Vicent de sa Cala. “Són llocs on ja fa temps que es fa això i mai no hi ha hagut cap problema de convivència”, ha assegurat ‘Carraca’ qui, alhora, ha lamentat que el Consell els hagués demanat que zonificassin, sabent d’entrada que refusarien qualsevol proposta. “Si ho haguéssim sabut abans ens hauríem estalviat la feina”, ha assegurat el batlle lamentant que els documents que presentaran “acabaran amagats dins d’un calaix”.