El català ja no és la llengua vehicular a l'Ajuntament de Calvià. Aquest divendres l'equip de govern format pel PP i Vox ha aprovat oficialment el reglament que preveu l'ús "indiferent" del castellà i del català a l'administració local. Aquest canvi s'ha produït després que s'aprovàs fa 35 anys el reglament de normalització lingüística que regulava el català com a llengua vehicular del consistori, com la gran majoria d'ajuntaments de Mallorca. Això inclou cartells d'actes, retolació municipal i contractes, entre d'altres. El mateix passarà amb les empreses que gestionin contractes públics. Això inclou cartells d'actes, retolació municipal i contractes, entre d'altres.

Fa uns dies, el TC va fer públic el contingut íntegre de la llarga sentència sobre la llei Celaá (Lomloe), que responia a un recurs de Vox que impugnava la totalitat d’aquesta llei de l'any 2020 –tinguem present que la llei Celaá, com en el seu moment la inefable llei Wert (Lomce), són modificacions de la llei orgànica 2/2006 d’educació (LOE)–. Entre els pronunciaments d’aquesta rellevant sentència hi ha tot un fonament jurídic (el 8è) sobre l’ús del castellà i de la resta de llengües oficials distintes del castellà que es deriva de la impugnació per part de Vox de la redacció que la llei Celaá va donar a la coneguda disposició addicional 38a de la LOE. Aquesta disposició estableix avui que la finalitat de la utilització de les llengües a l’ensenyament és la de garantir que qualsevol alumne sigui competent a nivell oral i escrit en qualsevol de les llengües oficials al final de l’etapa educativa, obviant la determinació de qualsevol percentatge.

La proposta de modificació de la llei de política lingüística registrada per quatre grups parlamentaris ha aixecat una certa polseguera, especialment entre l'ala més nacionalista del moviment independentista. La proposta consisteix a reconèixer que el castellà també pot ser emprat com a llengua d'ensenyament i d'aprenentatge, en els termes que fixin els projectes lingüístics dels centres educatius i sempre en relació amb l'objectiu d'assegurar el ple domini de totes dues llengües oficials (deixem ara l'occità) per part de tots els alumnes. Els qui han saltat contra la proposta troben que aquesta "claudicació" davant la pressió judicial serà la fi de la immersió, que serà la fi del català, que serà la fi (no gens gloriosa) de la nació. Una mica de reflexió serena pot ajudar a apamar millor el que es proposa.

El govern basc considera que es pot parlar d'èxit de la seva política de normalització lingüística. En el Diagnòstic del Sistema Educatiu del 2021, detalla que dels 300.000 nous bascoparlants que existeixen des del 1981, dos de cada tres ho són gràcies a les escoles. Actualment, segons les enquestes del govern basc, un 71,4% de la població de 16 a 24 anys sap parlar euskera (és euskaldun o bascoparlant), una xifra tres vegades superior respecte a les dades que es tenen del 1991. A aquest ritme, segons l'Institut Basc d'Estadística (EUSTAT), el 2036 el percentatge d'euskalduns menors de 24 anys arribarà al 83,4%.