El mític grup valencià La Gossa Sorda ha anunciat recentment el retorn del grup als escenaris després de gairebé 10 anys. Concretament, han informat que duran a terme una gira de tres concerts la primavera de l'any que ve, els dies 25 d’abril, a Picassent; el 2 de maig, a Palma i el 23 de maig, a Cunit.

És el teu tercer any a l'APM? ¿Amb l’humor passa com quan prens una copa de més?

El trencaclosques dels pressupostos autonòmics a Espanya amb els pactes entre el PP i Vox ha seguit un mateix patró: contra el pacte verd europeu i les polítiques migratòries i de repartiment de menors estrangers, i en els territoris catalanoparlants, contra el català. Malgrat la trencadissa dels executius autonòmics per part dels de Santiago Abascal al juny de l'any passat, tots dos partits ja han arribat a una triple entesa regional. A mitjans de març va ser el País Valencià, presidit per Carlos Mazón; el van seguir les Illes Balears, el 30 de maig, i Múrcia, dijous passat. Uns pactes a escala regional que contrasten amb les comunicacions tallades en l'àmbit estatal, segons confirmen diverses fonts. Però com ha anat l'embranzida balear i murciana? Com han estat les intrigues de les negociacions?

L'empresa familiar Agromart, amb seu a Porreres i dedicada a la producció i venda directa de fruita i hortalissa, obrirà a finals de juny dos establiments nous a València, concretament a l'avinguda de França i al carrer d'Hernán Cortés, a la primera incursió fora de les Balears.

La visita d'un venedor d'enciclopèdies maldestre i insistent que acaba demanant per l'home de la casa, tot i que en aquella llar ja no n'hi hagi, marca l'inici de la primera novel·la d'Enric Pardo (Castelló de la Plana, 1977) escrita en un valencià saborós i íntim. Conegut pels guions de sèries com Arròs covat, Mira lo que has hecho i Maricón perdido, Pardo ha necessitat reconstruir la seva infantesa i recordar com va néixer la seva obsessió pels mons de ficció –literaris, cinematogràfics i de còmic– a L'home de la casa (La Magrana, 2025), un testimoni despullat, emotiu i a estones incòmode sobre la difícil i defectuosa construcció d'un nen a la dècada dels anys 80.

Les protestes contra Carlos Mazón per la gestió de la DANA, que va causar 228 morts només a València, el persegueixen fins a Nova York. Una campanya contra el president valencià en una pantalla gegant a Times Square li ha donat la benvinguda a la ciutat, on ha fet parada en el marc del seu viatge oficial als EUA per avaluar l'impacte dels aranzels de Donald Trump. "Tenim 228 raons perquè no tornes", clama el missatge en català que apareix sobre una imatge de Mazón. Es tracta d'una acció pagada Compromís per recordar-li la "nefasta gestió" de la DANA de fa mig any.

Carlos Mazón fa equilibris per evitar una situació incòmode al congrés del PP europeu (PPE) a València, que arriba quan es compleixen sis mesos de la DANA. El president valencià va absentar-se al primer dia de la trobada, amb l'argument que estava gestionant les conseqüències de l'apagada elèctrica. Aquest dimarts al vespre, però, va aparèixer per sorpresa al costat d'Alberto Núñez Feijóo a una recepció dels principals càrrecs conservadors europeus de l'Ajuntament de València. La seva presència no estava prevista a l'agenda i això li va permetre esquivar les manifestacions convocades durant el dia per la gestió de les inundacions que van deixat 228 morts al País Valencià.

El primer cop que el crític i musicòleg Josep Vicent Frechina va sentir l'inconfusible beat d'Estiu, el primer senzill del grup valencià Zoo, ja va pensar que el llavors nou projecte de Panxo, àlies de Toni Sánchez, prometia. El "bon rotllo" del tema de l'ex d'Orxata Sound System, publicat el juny del 2014, li va cridar l'atenció. El que no podia imaginar era que el videoclip es viralitzaria tan ràpidament, amb 40.000 reproduccions en pocs dies, ni que aquell èxit seria el preludi d'una carrera meteòrica que trencaria barreres territorials i lingüístiques i elevaria la banda del monet a la categoria d'"anomalia històrica". "Des de Raimon, cap proposta musical al País Valencià havia arribat tan lluny", diu Frechina en conversa amb l'ARA.

"Hi havia tècnics que sumaven més de 100 anys d'experiència en matèria d'emergències i jo només tres mesos" i "en cap moment em van avisar que el barranc de Poio es podia desbordar". Com era d'esperar, l'exconsellera de Justícia i Interior del govern valencià Salomé Pradas ha descarregat totes les responsabilitats de la gestió de la DANA en els tècnics i càrrecs intermedis de la Generalitat Valenciana. Així ho han detallat a l'ARA diverses fonts presents aquest divendres en la declaració de l'exconsellera davant la jutgessa que instrueix la causa sobre la catàstrofe. L'estratègia de Pradas ha estat secundada pel que va ser el seu número dos, Emilio Argüeso, que ha assenyalat especialment el subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, i José Miguel Basset, excap del Consorci Provincial de Bombers.

Aquest dimarts, el diputat de Vox a les Balears Sergio Rodríguez devia haver berenat fortet (a Mallorca es berena als matins, sapigueu-ho) i va ventilar la seva intervenció al faristol del Parlament dedicant a Pedro Sánchez, i a tota l'afició, una felicitació pel “dia de la victòria”. Es referia al dia de la victòria de les tropes feixistes insurrectes contra el govern democràtic i legítim de la República. Ja saben vostès de què es tracta: el comunicat aquell que deia “cautivo y desarmado el ejército rojo”, dos-cents mil morts i una dictadura de quaranta anys d'execucions i corrupció institucionalitzada. Quan el president del Parlament de les Balears, Gabriel Le Senne, va ser instat pels grups de l'oposició a cridar Rodríguez a l'ordre, i a ordenar que les seves paraules no constessin en acta, es va limitar a respondre, amb un somriure de conill: “Jo només he sentit una broma del senyor Rodríguez”. Convé recordar que Le Senne també és de Vox, que es va fer tristament famós quan va esqueixar unes fotos d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar (assassinades pels feixistes durant la Guerra Civil) i que avui té un procés judicial en curs per aquests fets. Segueix en el càrrec només perquè l'hi sostenen el PP de les Balears i el govern de la presidenta Marga Prohens.

Una regidora del PP valencià de Godella, municipi de l'Horta Nord, es va esbravar durant el ple consistorial de dijous passat insultant la memòria del poeta Vicent Andrés Estellés. Va ser com a resposta a una pregunta del grup de Compromís, que s'interessava per saber què s'havia fet d'un mural de ceràmica de l'artista Cuca Balaguer en homenatge al poeta, instal·lat l'any 2015 en un edifici municipal amb motiu de la XXVII Trobada d'Escoles en Valencià, i que més recentment fou retirat a petició de Vox, perquè els irritaven els versos que hi figuraven inscrits: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble”. Compromís s'havia ofert a custodiar els panells ceràmics del mural. Però la resposta de l'edil María Lurueña va ser rabiosa: “Estellés és el poeta de l'odi, l'ordinariesa i el catalanisme”. I va afegir: “Els panells els vam trinxar i els vam fer servir per tapar clots, i ja està”.

1. El pacte. El desvergonyiment de Mazón i la indolència de Feijóo han fet que la crisi valenciana saltés a la política general. En estat de negació de la realitat, Mazón no ha tingut la dignitat d’anar-se’n a casa, ni Feijóo l’autoritat per fer-lo plegar. Abascal ha captat l’oportunitat. Ha posat el programa sobre la taula: negacionisme climàtic, fermesa contra la immigració, marginació de la llengua valenciana, ni un euro a la memòria històrica. Vox ho proposa, Mazón ho firma i la direcció del PP ho valida. El pas està donat. No és un suport parlamentari ocasional, és un pacte de govern. El PP obre oficialment la seva aliança amb Vox, indiferent pel que sembla a les amenaces del moment. Feijóo, ocupat com sempre en buscar ocurrències per ridiculitzar Sánchez, que és la seva manera d’entendre el paper de l'oposició, ni tan sols ha estat qui ha pronunciat la confirmació del gir estratègic. Simplement, ha aplaudit el pacte de Mazón. Aplicant la política del mínim esforç que el caracteritza, Feijóo dona per bona una aliança que trenca el front democràtic i marca el futur del partit. S’han acabat les ambigüitats. Vox és el soci prioritari del PP, i deixa clar des del començament quines són les condicions. Una advertència que els altres partits no poden passar per alt.

El darrer episodi de la contínua fugida endavant de Carlos Mazón l'ha dut a fer-se fort a la presidència de la Generalitat Valenciana mitjançant un acord de pressupostos amb Vox: a canvi del vot favorable dels neofeixistes, ell abraça el seu ideari en matèries sensibles com el medi ambient o la immigració. Aquesta maniobra causa una profunda incomoditat en la cúpula del partit: desqualifica l'autoritat de Feijóo (per bé que el partit fa córrer diferents versions sobre com s'ha negociat el pacte), ja escassa de per si, i proporciona a Mazón un amagatall des d'on es guarda (si més no, per ara) d'una caiguda que ja semblava imminent. En aquest darrer gir de la història sí que sabem on era Mazón: negociant un acord amb Vox que li assegurés la permanència en el càrrec. Recordem que, si aconsegueix arribar al 2027 i, per tant, esgotar la legislatura com a president de la Generalitat, Mazón hauria complert el requisit per ser membre nat del Consell Jurídic Consultiu durant quinze anys. Dit d'una altra manera, li garanteix una paga de vuitanta mil euros a l'any fins als seixanta-set, quan podria jubilar-se havent ingressat 1,2 milions d'euros. A aquestes altures de la seva desgraciada història, no hi ha cap dubte que aquesta és la principal motivació del tal Mazón per aferrar-se a un càrrec que no pot exercir sense ser escridassat i sentir-se dir de tot cada vegada que participa en un acte públic. Bé: té aquesta motivació més allò que ell hagi calculat que pugui aplegar en “la reconstrucció”, que és el mantra que invariablement invoca per justificar la seva continuïtat. Que invoquen ell i també, oficialment, el PP, atesa la incapacitat demostrada per Feijóo de reconduir l'actitud indecent del president valencià. Com més parlen de reconstrucció, més queda en evidència la desesperació de Mazón i la desfeta interna del PP en tot el que té a veure amb el desastre del País Valencià.

L'extrema dreta concedeix un baló d'oxigen a Carlos Mazón, però el preu a pagar pels pressupostos no serà menor: a canvi, el PP assumeix la criminalització de la migració i el negacionisme climàtic dels ultres. En ple setge polític i judicial per la gestió de la DANA, el president valencià ha anunciat aquest dilluns un preacord amb Vox que es concretarà "en els pròxims dies". Una bona notícia per al president valencià, immers en una crisi política personal des de fa mesos. De fet, aquest mateix dilluns la jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha citat l'11 d'abril a declarar com a investigats l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso. També crida com a testimoni la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, el dia 14 del mateix mes.

L'expresident valencià Francisco Camps fa mesos que vol tornar a la política. Ho ha expressat moltes vegades, i sembla que ha vist en la debilitat de l'actual cap del Consell, Carlos Mazón –qüestionat per la gestió de la DANA del 29 d'octubre passat–, l'ocasió perfecta. Pretén forçar un reingrés a la primera línia al qual, fins ara, el Partit Popular s'ha resistit adduint que cal esperar a la resolució definitiva de la seva situació judicial, que, això sí, es va tancar el juliol passat. "Tinc un projecte", ha tornat a insistir avui des dels micròfons de Catalunya Ràdio.

Els resultats de la mal anomenada enquesta sobre la llengua base de l'ensenyament al País Valencià s'han hagut de conèixer centre per centre, fins que aquest dijous al migdia el govern valencià ha arribat a oferir unes dades globals, dos dies després de tancar la votació. Dic mal anomenada perquè en realitat no es tracta de cap enquesta sobre “la llengua base” (un concepte sense contingut, tret d'algun barret de l'ultranacionalisme espanyol), sinó d'una maniobra per instaurar la segregació lingüística a l'escola pública, i per arraconar el català (o el valencià) i convertir-lo en una llengua associada a la marginalitat i el conflicte.

La setmana passada Carlos Mazón va protagonitzar un d'aquests rars i interessants moments en què un dirigent polític sembla esgotar, simplement, la paciència de l'opinió pública. Bona part de la comunicació política es basa en el pressupòsit que aquesta paciència és infinita, igual que la desmemòria de la majoria. El dia a dia, en principi, sembla corroborar aquesta idea, i el panorama polític és ple de figures que van fent la viu-viu, o directament tenen èxit i guanyen eleccions, a pesar d'haver comès, de paraula i d'obra, despropòsits de l'alçada d'un campanar. Tots en tenim, sense haver de pensar gaire, un estol d'exemples dins el cap.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest matí un home per haver amenaçat amb un atac massiu en diversos centres educatius valencians. Segons ha pogut saber l'ARA de fonts policials, 27 escoles i instituts de Torís, Xest, Xiva, Bunyol, Iàtova i Setaigües havien rebut un correu electrònic on l'autor afirmava que havia planejat matar "tantes persones com sigui possible". Després de rebre l'alerta, els centres han suspès les classes i alguns s'han arribat a desallotjar.