Priscilla Morris (Regne Unit, 1973) viu entre Irlanda i Romanyà de la Selva, però va passar tots els estius de la seva infantesa a Sarajevo, la ciutat natal de la seva mare. Morris tenia 19 anys quan va esclatar la guerra de Bòsnia i els seus avis i altres familiars van quedar atrapats a la capital, que va estar assetjada durant 1.425 dies en el que es coneix com el setge més llarg de la història moderna. Ara narra aquestes vivències a Papallones negres (Periscopi, 2024; traduïda al català per Marc Rubió), una novel·la de debut que ha passat tretze anys escrivint i que li ha valgut molts elogis. Entre ells, una nominació al Women’s Prize 2023 i un lloc entre els 10 millors llibres de ficció històrica del 2024 segons The New York Times.

Magdalena Blaževic (Žepče, Bòsnia i Hercegovina, 1982) era una nena quan va esclatar la guerra. L'escriptora, una de les veus emergents més singulars dels Balcans, va debutar amb Svetkovina (2020), una col·lecció d’històries sobre dones aclamada pel públic i la crítica. Ara es pot llegir en català, amb traducció de Jordi Cumplido, A finals d'estiu (L'Agulla Daurada), una història basada en els fets que van passar al seu poble. La veu narradora és la d'una nena de 14 anys, la Ivana, que parla del seu darrer estiu: no n'hi haurà més perquè morirà a mans d'un soldat. És una veu molt poètica, descriu amb detall el món rural: pràcticament es pot sentir l'olor de la llet calenta i la camamilla, tocar els tomàquets, i trepitjar la terra humida del bosc. Al llibre, guardonat amb el premi TPortal a Croàcia, en cap moment es menciona la nacionalitat de les víctimes ni dels botxins. Actualment, Blaževic viu i treballa a Mostar, i té doble nacionalitat: bosniana i croata.

Pere Cervantes (Barcelona, 1971) tenia 28 anys quan, el 1999, va anar a Kosovo com a observador per a la pau. S'hi va estar fins al febrer del 2000 i, després, va passar un any a Bòsnia. Han hagut de passar 23 anys abans no se sentís capaç d’escriure sobre el que va viure. La espía de cristal (Destino) ha necessitat el seu temps, en part pel trauma viscut i perquè, segons ell, havia de créixer com a escriptor. El desencadenant definitiu, però, va ser la seva anterior novel·la, El chico de las bobinas (Destino): "La postguerra de Barcelona, en concret del Poble-sec, de la qual parlo a El chico de las bobinas, em va connectar amb la postguerra de Kosovo, i ho va fer a través de les dones", detalla. La Soledad d'El chico de las bobinas pateix les tortures de la Policia Nacional. I la traductora, periodista i espia albanokosovar de La espia de cristal, Taibe Shala, és violada pels soldats serbis: "Tant Soledad com Taibe són heroïnes silenciades que van ajudar a aixecar un país”, explica Cervantes, que combina la feina d’escriptor amb la de policia de delictes informàtics. “A Kosovo es van documentar 20.000 violacions; a Bòsnia, 30.000, i ves a saber quantes se’n documentaran a Ucraïna. El cos de la dona s’utilitza sempre com una arma de guerra”, lamenta.

Damir Ovčina (Sarajevo, 1973) només tenia 18 anys quan va començar el setge de Sarajevo. Era l'abril de 1992 i els milers de soldats que assetjaven la ciutat no van deixar de disparar fins el febrer de 1996. Al llarg d'aquells interminables anys, es calcula que van morir o van desaparèixer 10.000 persones de la ciutat, entre elles 1.500 infants. El 1996, Sarajevo tenia 332.663 habitants, un 64% menys que abans de la guerra. L'escriptor es va obsessionar en explicar allò que havia viscut i va trigar vint anys a acabar una novel·la que ha estat un èxit al seu país, on ha rebut diversos premis. Plegaria en el asedio (Automatica Editorial) són 700 pàgines de vivències, del Sarajevo d'abans de la guerra i de l'infern del setge. La novel·la ha estat traduïda a l'alemany, l'eslovè, l'italià i el francès i se'n prepara una adaptació al cinema.