<![CDATA[Ara Balears - marjal]]> 10 <![CDATA[El traçat del tren de sa Pobla que vol Amics del Ferrocarril]]>

L'Associació Amics del Ferrocarril de les Balears ha presentat un escrit amb diverses al·legacions en relació amb l'ampliació del tren de sa Pobla fins a Alcúdia i en el qual presenta propostes de traçat per tal de minimitzar-ne l'impacte paisatgístic.

]]> <![CDATA[El tren de Marjal]]> Aquests dies de lluita contra aquest tren bufarell que ens volen imposar, he recordat molt a ma mare i mon pare. Supòs que a vosaltres vos passa el mateix. Les seves inquietuds, els seus somnis, aquell treball extrem de sol a sol. La seva determinació de tirar endavant, de surar-nos. Hores i hores de feina i passar pena… sovint per sobreviure i poder pagar quatre factures. Què dirien si fossin vius? Crec, estic convençut que treim forces de la seva memòria i del seu llegat. Na Cati Mayol va escriure una frase al Facebook de la Plataforma Cívica, que diu: “Aquest grup neix de l’amor per sa terra i de la necessitat urgent de protegir allò que som”. Amb una sola frase va glapir l’essència del món en el qual creim i ens sustenta. No defalliu... junts podem aturar aquest desvari.

]]> <![CDATA[No ens han de fer triar entre el tren i salvar la Marjal]]> No són poques les campanyes de promoció pública del producte de proximitat, ni de la pagesia, ni del valor de la terra. Aquesta setmana mateix, el Govern ha presentat el logotip del producte local. Hi ha un discurs públic a favor del quilòmetre zero, del camp i del paisatge, però la realitat demostra que no camina en aquesta direcció.

]]> <![CDATA[Tren a Mallorca: trinxar més territori o acabar el que està començat?]]>

Són les 18 h de l’horabaixa i damunt la Marjal de sa Pobla el termòmetre no baixa dels 35 graus. Joan Perelló, Antoni Andreu de cas Raó i Catalina Mayol aguanten el plànol del traçat del tren que ha d’unir el seu poble amb el Port d’Alcúdia. Miren una vegada darrere l’altra les ratlles de les dues opcions principals que han dibuixat els tècnics del Govern i que, amb l'exposició pública, han alçat la polèmica. Aixequen el cap i el tornen a abaixar perquè no s’ho acaben de creure. Assenyalen l’horitzó i calculen per on passaran les vies. “És que no sé en què pensen els autors del projecte. La terra més fèrtil de Mallorca, tothom s’omple la boca de la importància d’aquest patrimoni cultural que hem heretat gràcies a l’esforç inimaginable dels padrins. I ara el trinxaran havent-hi alternatives molt menys impactants”, afirma Joan Perelló, que veurà com dues finques familiars queden afectades.

]]> <![CDATA[Sa Pobla s'aixeca contra el tren que travessarà la Marjal]]>

La plataforma cívica Salvem sa Marjal ha convocat una concentració demà dijous 3 a la plaça Major de sa Pobla per protestar contra el traçat de la línia nova de tren que arribarà fins a Alcúdia. La convocatòria és a les 20.30 h. Els ciutadans demanen a l'Ajuntament i al Govern —promotor del projecte a través de SFM— la preservació de la Marjal i proposen canviar el projecte ferroviari per un tramvia, "ja que destruiria menys territori i el seu impacte seria menor". L'objectiu és "preservar totes les finques i terres" possibles. Per aquest motiu, "els traçats haurien d'anar aprofitant carreteres, camins o vials que ja existeixen" com el de la vorera de la carretera d'Inca fins a Alcúdia, assenyalen.

]]> <![CDATA[Un amor impossible!]]> Enguany l’anyada de patata novella o d’exportació vindrà a unes quatre o cinc tones per quartó. És un resultat força magre amb relació a les campanyes d’altres anys. Els nematodes n’han fet de les seves els mesos de febrer i març i ara en surten les conseqüències. El míldiu s’ha hagut de vigilar amb intensitat. A marjal, si plou massa, no van bé els sementers de patata novella: totes les plagues de l’Antic Testament li cauen al damunt. Si no plou, malament també perquè no hi ha prou aigua per regar. El mes de novembre de l’any passat es varen sembrar les varietats de la Lady Chistl i la Maris Peer, just els dies que recordàvem els nostres difunts. Bàsicament, són les dues varietats principals de patata que exporten les empreses pobleres cap als mercats anglesos i del nord d’Europa.

]]> <![CDATA[Un pagès donaria l’aigua al sembrat abans de beure-se-la ell!]]> Llavors, quan havíem ensacat, teníem la serra ben neta i ventada del batre, érem feliços. Els sacs d’espart ben plens de mongeta curta o de ganxet llevaven el cansament de les llargues dietes d’estiu. El somriure dels ulls guaitava a les cares arrugades i sofertes. La pelussa de la mongetera ens pintava les cares de mascara. Assaborir dues galetes de coco era l’excusa per fer un glop de mesclat els homes i un altre d’anís les dones, que cantaven falagueres a l’hora de partir cap al poble. A sa Marjal ningú no hi quedava a dormir, temien la Por de s’Albufera. Quan el tractor o la bístia ensolcava el camí del sol post, el pagès pensava que aquell hivern, els seus, no patirien fam. Era un temps en què hi havia preus justs quan entregaves el gènere. Sa Marjal estava ensolcada de sementers verds i a l’horitzó cada cosa era al seu lloc.

]]> <![CDATA[Les milícies de Mallorca cap a Bugia (1515)]]> “…No hubo bien llegado el clérigo a la villa de Muro, que lo hizo prender Colom,  general de ellos, y lo encerraron en la iglesia para que no pudiese dar lengua de lo que andaban, y luego acabándose de juntar muchas aldeas y villas, mayormente la de Inca, bajaron todos por el barranco de la vuelta de Can Fornari, y hechos un cuerpo se venían en demanda del ejército Real, el cual estaba en un campo que dicen y se llama Angelí y conoció el intento que traían sus enemigos, y se puso en orden de pelear: era mucha la caballería de los comuneros, y gran número de la infantería, y mayor el orgullo con que venían”.

]]> <![CDATA[Qui de vosaltres encara canta?]]> Aquells dies d’olor a Royal Kidney, encara s’alçaven els gavilans a Marjal. Era el mes de maig de cada any. Fins i tot el bestiar sabia que havia d’anar amb les orelles ben dretes i que ja vindrien temps més descansats. El mercat de Londres esperava els coves i els saquets de vint-i-cinc quilos de patata blanca i tendra; ens havíem d’afanyar. Les  històries dels majors em fascinaven. Saber si aquells patatons viatjarien en tren tot travessant França fins a arribar al Canal de la Mànega, o si anirien dins la panxa d’un vaixell enorme, que voltaria la punta de Gibraltar... Ho trobava tan llunyà i d’una èpica difícil d’explicar. 

]]> <![CDATA[Dissenyar el futur de sa Pobla: un repte i una necessitat]]> Per entendre què passa a sa Pobla cal pujar a l’ermita del puig de Santa Magdalena, per tal d’agafar distància i mirar l’horitzó de la mar blava. El vent de llevant ens permet escoltar i sentir el batec de les venes del món que floreixen a sa Marjal, i el xiuxiueig del canyet albuferer quan dansa el seu propi alè. La pau de l’indret sorgeix de la petja de les dones beguines i dels ermitans que un dia habitaren el cim. La gran marjal, de terra planera i oberta, que fou mesella de suors copioses, anhela trobar el millor camí del seu propi futur.

]]>