La manca de professionals sanitaris fa que cobrir places sigui una aventura i l’Administració recorre a tot, fins i tot a plataformes d'ofertes laborals com InfoJobs. L’Hospital Comarcal d’Inca cerca dos pediatres i l'oferta de feina sembla, per moments, més aviat un anunci de turisme sanitari o una campanya promocional d'una agència de viatges: “L’hospital està situat als peus de la serra de Tramuntana, amb vistes espectaculars a la Serra, a només 20 minuts de la capital, Palma, i a 20 minuts de platges impressionants a la badia d’Alcúdia. En ambdós casos, s’hi pot accedir directament des de l’autovia, fet que fa que el transport sigui molt còmode. A més, hi ha servei d’autobús i tren amb parada pròxima a l’hospital des de Palma", diu l'anunci.

La víctima d'uns suposats abusos sexuals en mans d'un pediatre en un hospital privat de Mallorca ha explicat aquest dimecres en el judici que es duu a terme a l'Audiència Provincial que no vol cap compensació econòmica pels fets, sinó que exigeix que el sanitari "no treballi més a pediatria". En la seva declaració ha assegurat que "quan anava a auscultar-la li va grapejar els pits".

"Et porto unes mugroneres perquè amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"; "Si no pots donar el pit no passa res, li portem un biberó"; "La teva llet no l’està alimentant prou, et portem suplements de llet artificial". Aquestes són algunes de les frases que més sent la dona quan està intentant alletar. El que se suposa que ha de ser un moment de calma per poder esbrinar com alimentar amb el propi cos el seu nadó es converteix en un anar i venir de persones que opinen amb la intenció d’ajudar però, al final, sense aturar-se a escoltar i saber què és el que la mare necessita.

El coordinador autonòmic de Pediatria, Juan Carlos de Carlos, és conscient que el sistema sanitari de les Illes Balears i, concretament, la seva especialitat, tenen reptes importants per resoldre. L’IB-Salut necessita incrementar el nombre de pediatres i, per això, cal aconseguir que els que es formen a les Balears vulguin quedar-hi i triïn anar a Atenció Primària.

A les Balears falten pediatres, almenys, titulats o amb la formació reconeguda. De fet, el 45% dels sanitaris que ocupen places de Pediatria a Atenció Primària (AP) són metges de família o pediatres extracomunitaris que encara no tenen el títol homologat. “Fa molt d’anys que s’està gestant aquesta situació, perquè no hi ha hagut previsió. No queda clar si els polítics volen una Atenció Primària amb Pediatria o no, però sí que queda clar que no han fet cap esforç perquè els nous metges s’hi vulguin dedicar”, explica Edelmiro Vergés, pediatre a AP.

Quan neix el primer fill, molts pares senten la necessitat de donar exemple. Comencen a fer sistemàticament coses que abans no feien gaire sovint (o mai). Veuen menys la tele i se’n van a dormir més d’hora (o almenys ho intenten). S’esperen davant del semàfor vermell i no travessen el carrer fins que no surt el “senyor verd”. Intenten menjar més sa. Deixen de beure alcohol o de fumar, almenys dins de casa. Mengen a taula, tots junts com una família, i no al sofà davant de la tele. Intenten no dir paraulotes. Recullen la roba bruta de terra i endrecen una mica la casa. Es renten les mans abans de menjar (o ens volen fer creure que, quan no tenien fills, es rentaven sempre les mans?). Passegen més pels parcs i juguen menys a videojocs. A les botigues, si van amb el nen, diuen més sovint “sisplau” i “gràcies”. Cuinen una mica més a casa i redueixen el consum d’ultraprocessats, sobretot dels més repugnants. Per postres hi ha cada cop més fruita i menys dolços i natilles. En uns mesos, rentar-se tots junts les dents es convertirà en una important celebració familiar.

L’adolescència és una època de canvis. A tots els nivells. També pel que fa a l’assistència mèdica, ja que, al nostre país, està previst que l’atenció mèdica per part del pediatre sigui fins als catorze anys (malgrat que no hi ha cap llei que en marqui l’obligació). A partir d’aquesta edat, el referent de salut sol passar a ser el metge de família, les consultes de seguiment no són tan habituals i les preocupacions o afectacions de salut dels nostres joves també varien d’acord amb la seva etapa vital.

Més de la meitat dels pediatres d'Atenció Primària a les Balears tenen assignades quotes de més de 1.000 pacients, per damunt del màxim estipulat en el Marc Estratègic d'Atenció Primària establert pel Ministeri de Sanitat i les Comunitats Autònomes, segons ha explicat la doctora Concha Sánchez Pina, presidenta de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPAP), i ha recollit Europa Press. Així es desprèn d'una anàlisi que ha fet l'AEPAP de la situació de Pediatria d'AP en el marc de la presentació del 20è Congrés Nacional d'Actualització en Pediatria d'aquesta societat científica, que ha tingut lloc a Madrid.

Fa molts anys que sento la paraula “introduir” per parlar de l’alimentació dels nens (però no dels adults): “A quina edat s’introdueix el préssec?”, “M’han dit que li haig d’introduir els cereals”... S’haurien d’interpretar, esclar, com “introduir els cereals a la dieta i alimentació del bebè”. Però molta gent sembla que ho entén com “introduir els cereals a dins del bebè”, fer-li menjar sigui com sigui, amb insistència implacable, amb distraccions i enganys, amb dibuixos al mòbil, i més endavant amb premis, xantatges o amenaces. I no, ho sento. Els supositoris s’introdueixen, però els aliments es donen o s’ofereixen.

Hi ha nadons i infants que, segurament, són més intensos que d’altres: ploren més sovint, reclamen molta atenció i ho viuen tot d’una manera molt més intensa. De vegades, els pares poden sentir-se desbordats per la situació. Però ¿poden definir-se com a nadons o infants d’alta demanda? Félix Castillo, cap del servei de neonatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, treu importància a aquesta etiqueta i opta per no utilitzar-la. “Els nens, quan neixen, sempre són dependents. Que siguin més o menys demandants només dependrà del caràcter de cadascú. Simplement, són nadons normals que depenen de la seva mare i, com a tals, tenen el comportament d’un nen que fa poc que ha nascut”.

Metges de família, pediatres i anestesistes. Aquestes són les tres especialitats amb més mancances de professionals a les Balears: les borses estan buides i sovint costa cobrir les places quan hi ha baixes. La consellera de Salut, Patrícia Gómez, assegura que el seu departament "treballa intensament" per oferir unes condicions laborals atractives per atreure professionals, però fins i tot així "hi ha manca de professionals".

La Conselleria de Salut ha alertat que els casos de bronquiolitis estan augmentant significativament a les Illes Balears. La consellera, Patrícia Gómez, ha assegurat que en els darrers dies aquest virus ha "agafat força" a l'Arxipèlag i la xifra de nins i joves infectats continuarà creixent en les pròximes setmanes. Davant aquesta situació ha demanat als pares que segueixin les recomanacions que fan els pediatres: "Intentar evitar aglomeracions, per frenar el risc de transmissió, i estar atents a l'estat dels més petits".

“Hem d’assumir que haurem de treballar en un escenari de manca de metges de família”, alerta la presidenta de la Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària (Ibamfic), Elena Muñoz. Es jubilarà bona part de la fornada de professionals que es va incorporar als anys vuitanta, “i probablement això no ho podrem assumir, perquè són moltes persones en molt poc temps”, afegeix. És una realitat de què els professionals adverteixen des de fa temps: el col·lectiu de metges de medicina comunitària està envellit i no hi ha un relleu generacional suficient –per ara– per cobrir totes les places que quedaran lliures amb les jubilacions dels propers anys.

Els pediatres de les Balears aposten per la retirada progressiva de les mascaretes a l'interior de les aules. En aquest sentit, el president de Societat de Pediatria Balear (Sopeba), Juan Carlos de Carlos, ha assenyalat que "ara que la situació sanitària millora, és el moment de retirar de manera prudent i controlada les mesures de restriccions socials als centres educatius".

Seguint el model d'altres malalties infeccioses respiratòries com la grip, els infants s'han considerat des del principi de la pandèmia del covid-19 com grans transmissors del coronavirus. Per aquest motiu, com a mesura de precaució, el departament de Salut va decidir tancar les escoles el 13 de març. Ara una sèrie de pediatres qüestionen aquesta hipòtesi inicial basant-se en múltiples estudis que s'han fet a nivell internacional i que han permès seguir el comportament del virus, segons ha informat TV3. Pere Soler, cap de Patologia Infecciosa del Servei de Pediatria de la Vall d'Hebron, assenyala en declaracions a l'ARA que a les escoles i a les atencions primàries pediàtriques no es van produir brots perquè "els nens s'infecten molt menys". "Després de quatre mesos d'epidèmia a Catalunya s'ha vist que els infants s'han infectat poc i generalment amb formes lleus", afirma Soler. Pel que fa al seu grau de contagiositat, les primeres dades demostren que "no formen part significativa de la cadena de transmissió" i que hi ha hagut poc contagi intrafamiliar a partir dels nens. A la Vall d'Hebron, assenyala, han tingut només 28 casos infantils de covid-19, davant d'uns 3.000 d'adults.

Els pediatres espanyols fan una crida a la calma després de la difusió d'un comunicat intern que van enviar a tots els professionals i en què alertaven de l'aparició durant "les últimes dues setmanes" d'uns quants casos de menors amb un "inusual dolor abdominal" acompanyat de "símptomes gastrointestinals" que en poques hores pot "evolucionar" cap a un xoc. L'Associació Espanyola de Pediatria reclamava derivar urgentment aquests menors a centres hospitalaris, per si el quadre està relacionat amb el covid-19, però aquest dimarts ha fet un aclariment per rebaixar les preocupacions de les famílies.

La ubicació, la projecció i la delicada estructura del nas el converteixen en un receptor fàcil d’un ampli nombre de traumatismes. Ocupa el tercer lloc de les fractures del cos, només superat per l’afectació de clavícula i de canell.

L'enuresi nocturna, com es coneix l'emissió d'orina o la pèrdua incontrolable del pipí durant la son en una edat inapropiada, ha estat el tema central d'una sessió de feina al Col·legi de Metges, amb la presència de 40 pediatres. És una afectació que pateixen uns 7.800 nins de les Balears, han informat.

Verónica Casado és metgessa de família i coordinadora del programa de formació especialitzada al centre de salut Parquesol de Valladolid. Fou guardonada amb el premi Metge Cinc Estrelles 2018 de l’Organització Mundial de Metges de Família (WONCA) i l’any 2017 fou considerada la millor metgessa de família d’Europa, una responsabilitat que qualifica d’aclaparadora.

La Societat de Pediatria Balear ha alertat avui que més del 40 per cent de les places de pediatria són ateses per metges sense aquesta especialitat a causa de la falta de reconeixement oficial de la categoria, ha assenyalat aquesta organització professional en un comunicat.