L’ARA ha viatjat fins a la nova frontera de desforestació per la soja: la sabana tropical d’El Cerrado, al nord-est del Brasil. Desforestació i conflicte per la terra són alguns dels impactes que hi hem pogut constatar. Bona part d’aquesta soja ve a parar a Catalunya, que la importa a gran escala per fer pinso per als porcs

Jovencino Pereira da Silva vol saber quan rebrà el títol de propietat de la seva comunitat, Chupé. Sembla que no s’acabi de creure que aquest dia ha d’arribat. Ho pregunta diverses vegades al representant de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT) que ens acompanya. Ell diu que l’esperen cap al gener. La Chupé és una de les nou comunitats que han lluitat juntes davant del govern estatal de Piauí fins a aconseguir el reconeixement de la seva propietat. “Amb aquest títol em sentiré una mica més segur”, afirma, i ens explica un relat que es repeteix a tots els indrets de Matopiba que hem visitat: el de propietaris agrícoles que volen expulsar les poblacions locals.

“El fazendeiro em va fer arribar un missatge: ja tenia contractat el pistoler que em mataria, només estava esperant rebre una tercera multa”. Juarez Celestino de Sousa havia denunciat dos cops la propietat agrícola veïna perquè els seus pesticides contaminen les terres on viu, a la comunitat Riacho dos Cavalos, al sud de l’estat brasiler de Piauí. Les autoritats van multar la finca dos cops, però no ha canviat res. “Tiren els seus agrotòxics des d’avions i cauen sobre la nostra terra, o són arrossegats fins aquí per l’aigua durant l’època de pluges”, explica De Sousa. I afegeix que els seus cultius, que planten per menjar, ja no creixen com ho feien abans, sinó que molts “broten i moren”.

Les marques de bala encara són visibles a la tanca que ens separa de la torre de vigilància. A dalt de la torre, un guàrdia de seguretat ens grava amb el mòbil i oculta la cara mentre nosaltres el fotografiem a ell. “A partir d’aquí ja no ens deixen passar, i això que tota la vida havíem anat a pasturar el bestiar cap a aquella zona”, explica l’Edinaldo, que viu a la comunitat Cachoeira, a només 1.300 metres d’aquest punt de guàrdia. Els forats a la tanca proven que, tot i que avui només han tret el mòbil, la prohibició es fa complir, si cal, a punta de pistola. Uns quilòmetres més enllà, en una altra comunitat dins de la mateixa Fazenda Estrondo, a la localitat Formosa do Rio Preto de Bahia, el Fernando en té una prova en pròpia pell: les dues cicatrius que va deixar una bala que li va entrar i sortir de la cama.

A Catalunya hi ha més porcs que persones. Són 7,8 milions d’animals censats, però cada any se’n sacrifiquen 23 milions: ja és el doble que fa vint anys. Un creixement que, òbviament, no és per a consum intern: més de la meitat de la producció catalana és per exportar. El principal comprador és la Xina, amb un 23%, seguida de França (15%) i d’Itàlia (8%), segons dades del govern català.

Els camps de soja s’estenen fins més enllà de l’horitzó. Milers d’hectàrees de terra nua, sota el sol implacable de la temporada seca, que a la sabana brasilera d’El Cerrado dura sis mesos. “Han desforestat els arbres que donaven ombra a la terra i això està assecant els nostres rius”, es queixa Guilherme Ferreira de Souza. Ell ha viscut els seus 64 anys en la petita comunitat Aldeia, al nord-oest de Bahia (Brasil). És un geraizeiro, com es coneix els pobladors tradicionals d’aquesta sabana tropical, descendents d’esclaus fugitius, buscadors d’or i camperols que es van endinsar cap a l’interior del Brasil al segle XIX. Per a aquestes comunitats, l’arribada de les grans propietats agrícoles de soja ha suposat no només la pèrdua d’una vegetació de la qual es nodreixen per viure, sinó també l’amenaça directa d’expropiació, exercida fins i tot amb violència.

Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia de covid és la interrelació entre societats i individus al planeta, vist com un sistema dinàmic caòtic. Mai no havíem vist tan clarament l’efecte papallona, que ens explica com la pertorbació que es produeix en un sistema acaba provocant una amplificació que pot generar un efecte gran a curt o mitjà termini.