Els anuncis que ofereixen préstecs immediats pel teu cotxe han colonitzat Palma les darreres setmanes. Pengen de reixes de solars o al costat de l’autopista, llocs de pas visibles a diferents barriades de la ciutat. El format és casolà, similar al dels cartells amb els quals qualsevol particular anuncia el lloguer o venda d’una propietat. I diuen: “Préstecs de doblers. En una hora, avalant amb el seu vehicle. I continuï circulant amb ell”. Després d’això, només un número de telèfon. En cridar, respon un home, sense citar cap empresa. En un to fred i tallant, pregunta directament: “Quin vehicle tens i què necessites?”. És igual la marca que un digui, l’antiguitat o el nombre de quilòmetres. Immediatament, arriba la següent petició: “M’has d’enviar fotos. I fotos del marcador”, diu en referència al comptaquilòmetres. Però, com funciona exactament aquest sistema? “Com una casa de préstecs. Quant necessites?”, llança una pregunta de tornada. Diguem que 2.000 euros. “Al cap de 30 dies me n’has de retornar 2.500”. I si necessités més temps? “Llavors ja parlaríem. Seria més”. Més del 25% que està aplicant per a tot just un mes de termini. Però com caldria fer-ho? “Signes un contracte de compravenda amb opció de recompra. Em lliures la documentació oficial i la clau del cotxe”. És un particular o una empresa? “Una empresa. Envia’m les fotos i et continuu donant informació”.

No tot el que financen els ciutadans són compres imprescindibles, com un electrodomèstic o un vehicle. Segons dades del baròmetre de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), un 27% dels sol·licitants demanen un crèdit per obtenir liquiditat, però, en segon lloc, hi ha la contractació de viatges i vacances, que ja representa el 12,2%. “Hi ha feina, un índex molt alt d’ocupació, i les persones pensen que tenen la capacitat per poder tornar de manera diferida algunes despeses que potser no són imprescindibles”, assenyala el professor d’economia de la UIB Ferran Portella.

Primer pas del govern espanyol per reformar el model de finançament autonòmic. El ministeri d'Hisenda ha mogut fitxa i ha enviat a les comunitats una proposta per calcular la població ajustada, el sistema amb el qual s'anivellen els recursos del finançament autonòmic seguint criteris com la població, la despesa en sanitat o en ensenyament, per exemple. El càlcul de la població ajustada sempre ha estat molt polèmic per si beneficia més o menys unes comunitats o unes altres. La ponderació de cada un d'aquests criteris és decisiva per saber quant rep cada autonomia, i el nou sistema introdueix canvis importants.