“Crec que el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha de dimitir, pel que ha dit i per on ho ha dit”. Ras i curt, així veu Josep Collado, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), la principal patronal espanyola del sector, la polèmica sobre les macrogranges i la qualitat de la carn espanyola provocada per les declaracions del titular de Consum a The Guardian. “Si creu que hi ha coses millorables, que segui amb el sector. A més, ha sigut qüestionat per altres membres del seu govern”, afegeix Collado.

Vist des de fora sembla un barri gris de blocs de pisos idèntics. Ningú diria que es tracta d'una granja de porcs. La macrogranja més gran del món apila els animals dins d'edificis de formigó amb diverses plantes, 21 blocs de pisos, per ser exactes. És a la localitat xinesa de Nanyang, a la província de Henan, un miler de kilòmetres al sud de Pequín. És un mastodont propietat de l'empresa xinesa Muyuan Foodstuff, el principal productor de carn porcina del món. Va començar a funcionar el desembre del 2020 amb l'objectiu d'acabar-hi produint uns 2,1 milions de porcs a l'any.

L’ARA ha viatjat fins a la nova frontera de desforestació per la soja: la sabana tropical d’El Cerrado, al nord-est del Brasil. Desforestació i conflicte per la terra són alguns dels impactes que hi hem pogut constatar. Bona part d’aquesta soja ve a parar a Catalunya, que la importa a gran escala per fer pinso per als porcs

Els camps de soja s’estenen fins més enllà de l’horitzó. Milers d’hectàrees de terra nua, sota el sol implacable de la temporada seca, que a la sabana brasilera d’El Cerrado dura sis mesos. “Han desforestat els arbres que donaven ombra a la terra i això està assecant els nostres rius”, es queixa Guilherme Ferreira de Souza. Ell ha viscut els seus 64 anys en la petita comunitat Aldeia, al nord-oest de Bahia (Brasil). És un geraizeiro, com es coneix els pobladors tradicionals d’aquesta sabana tropical, descendents d’esclaus fugitius, buscadors d’or i camperols que es van endinsar cap a l’interior del Brasil al segle XIX. Per a aquestes comunitats, l’arribada de les grans propietats agrícoles de soja ha suposat no només la pèrdua d’una vegetació de la qual es nodreixen per viure, sinó també l’amenaça directa d’expropiació, exercida fins i tot amb violència.

Imaginem un territori especialitzat en una indústria. Imaginem que es creuen una sèrie de factors que provoquen que tots els costos pel seu funcionament, en poc temps, ascendeixin molt, moltíssim: la matèria primera, el transport, l’energia... Imaginem que, a més, la situació es complica perquè la demanda del producte que genera aquesta indústria cau en picat. Preocupant?