Després d’explorar el repertori tradicional des d’una mirada contemporània als seus primers treballs, Tarta Relena se submergí en el pensament tràgic, els oracles i la relació de la humanitat amb la incertesa del futur per escriure i fer sonar És pregunta (2024), un disc produït íntegrament pel duet que formen Helena Ros i Marta Torrella. Amb la màxima ‘menys és més’ per bandera, Tarta Relena ofereix un conjunt de cançons que narren la impermanència i en converteixen el directe en un ritual. Les veus en són l’instrument protagonista, i les diferents llengües en què canten aporten diferents “cosmovisions” al disc. El presentaran dia 31 de juliol al jardí de la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem en el marc del festival La Lluna en Vers. N’hem parlat amb una d’elles, Marta Torrella.

La Barra ha esdevingut Casal, el de Llorenç Villalonga, a Binissalem, on des d’aquest dissabte i els dos propers la literatura i el teatre de petit format s’agermanen, gairebé com si fossin el que han de ser i al lloc que els correspon. Carme Planells, Josep Ramon Cerdà i Rafel Gallego han estat els autors de les tres peces que en sabàtica matinal es representen a l’habitacle on varen néixer alguns dels personatges de Bearn, on s’olora la insuperable combinació de paper i tinta i la màgia d’estar dins un lloc privilegiat. Valor afegit al Teatre de Barra per així gaudir de tres peces curtes amb les quals descobrir nous mons.

Tot d’una en arribar, mentre feien el check in a recepció, en Carles havia vist passar una dona que li havia semblat que podia ser l’actriu Sean Young. No tenia gaire bon ull per a aquestes coses, perquè la seva memòria retenia molt millor les alineacions futboleres que els repartiments cinematogràfics o teatrals, però el simple fet d’haver vist algú que (segons ell) s’assemblava a una actriu de Hollywood li confirmava que havia fet la tria correcta del resort on havien acudit a passar les vacances. Una tria condicionada, perquè havia hagut d’endur-se amb ell en Carlitos –el fill petit, de quinze anys– i en Tolo –a qui encara anomenava “sogre”, encara que en realitat fos el pare de la seva ex–, de setanta-vuit. Però almenys eren a Màlaga, que era on en Carles volia anar.

Han passat gairebé quaranta anys des de l'única representació, l'any 1977, del text de Llorenç Moyà 'El fogó dels jueus', una obra que aborda el drama dels xuetes. Aquest dijous a Palma i divendres a Binissalem, torna als escenaris amb una lectura dramatitzada a càrrec de la companyia Produccions de Ferro, amb la col·laboració del grup Xamo-Xamo.

La Casa Llorenç Villalonga de Binissalem posa en marxa un nou cicle de tertúlies literàries en el qual convoca els lectors a compartir i comentar alguns títols clàssics de la literatura universal a través de sessions d'intercanvi i diàleg.