<![CDATA[Ara Balears - Jaume Santandreu]]> 10 <![CDATA[Contra les imposicions]]> Queda pendent escriure aquí mateix un article sobre en Jaume Santandreu, com va quedar pendent una visita a Can Gazà, que ara ja haurà de ser en absència de qui en va ser l'ànima. Però sí que volia començar aquest article fent esment de Santandreu, traspassat fa pocs dies, per invocar el seu esperit de lluita permanent per la justícia: la justícia humana, la divina i la poètica, si convenia. Jaume Santandreu va ser un lluitador pels pobres, pels drets i les llibertats de les persones, pels marginats, per les oportunitats dels que ja ho han perdut tot. Un lluitador a favor de totes les diversitats, que no va tenir por de fer saber al món quin era, segons ell, el sexe dels àngels. I un lluitador també per la seva llengua, que era la llengua dels mallorquins, el català, en la qual va escriure tots els seus llibres i va dur endavant la seva titànica tasca social.

]]> <![CDATA[El comiat a Jaume Santandreu, en imatges]]> <![CDATA[Jaume Santandreu, per sempre]]>

La lluita contra l’exclusió social a Mallorca i la seva atenció no s’entén ni es pot estudiar sense tenir en compte l’activisme extrem, incansable i permanent de Jaume Santandreu. El 1973 va ser un dels fundadors dels “Acolliments” de s’Arenal, llocs d’encontre per a obrers víctimes de la crisi iniciada aquell any que els deixà sense feina ni llar; cofundador, el 1981, de l’Hospital de Nit (gestionat per l’Associació Marginats La Sapiència) que atenia principalment persones atrapades en l’alcohol; impulsor de l'"Associació altruista El Refugi”, el 1993, adreçada a l’atenció de víctimes de tota classe de toxicomanies; i fundador de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, el 2003, que atén abstinents sense cap mena de suport. 52 anys menys vuit dies ininterromputs d’atenció esforçada i mantinguda a favor de la dignitat de les persones rebutjades. Fins ara, ningú més que ell pot presentar aquest currículum. Cal no oblidar-ho.

]]> <![CDATA[Mor Jaume Santandreu, el capellà rebel que va fer costat als marginats]]>

El capellà manacorí Jaume Santandreu i Sureda ha mort aquest dissabte a Can Gazà a 86 anys. La setmana passada va decidir passar els seus darrers dies a Can Gazà, envoltat de les persones que estimava.

]]> <![CDATA[Marginàlia celebra el segon aniversari]]>

Marginàlia, el taller de Can Gazà, Institut contra l'exclusió social, celebra aquest dissabte el segon aniversari amb una festa a la seva nau del polígon de Can Valero. Entre altres activitats, hi haurà una visita guiada als tallers i sales d'exposició i s'oferirà un berenar al públic assistent.

]]> <![CDATA[Benaurances per a Joan Riera Ferrari]]> Benaventurat l’orfe suprem i absolut que no té pare ni mare ni fills ni germans per presidir el seu dol. Així, cada animaló pelut que l’estima de tot cor podrà expressar-se el condol a si mateix tot murmurant dins les profunditats de la seva autenticitat: “M’acompany en el sentiment”.

]]> <![CDATA[Multitudinari Correvers a Manacor per celebrar el Dia mundial de la poesia]]>

El Correvers, l’activitat amb què Manacor celebra el Dia mundial de la poesia, guanya adeptes. Va quedar molt clar aquest dimarts, quan una multitud va seguir el recorregut per tallers d’artistes que s’obriren per acollir els versos i la música de més de quinze poetes i artistes. Autors com Josep Lluís Aguiló, Hilari de Cara, Maria Magdalena Gelabert, Joan Gomila, Glòria Julià, Miquel Mestre, Jaume Mesquida, Mateu Xurí, Bernat Nadal, Joan F. Hermida, Antoni Riera Vives, Sebastià Sansó, Maribel Servera, Pau Vadell i Antoni Riera, acompanyats per Andreu Riera i altres músics, varen posar la veu als versos que se sentiren en sis espais de la ciutat de Manacor.

]]> <![CDATA[Conills de rata al circ de la beneficència]]> Aquest Nadal, després de cinquanta anys de viure a Marginàlia, he descobert, tot contemplant la fauna divina i humana de Can Gazà, la vera faç dels exclosos, l’autèntica estampa dels miserables. Som i ens sentim conills de rata dins una gàbia.

]]> <![CDATA[Indigent i perseguida per l'Església... així ha acabat l'hereva universal del darrer canonge de Mallorca]]>

Va servir durant 37 anys a un dels religiosos més poderosos de Mallorca i tot el que n'ha tret ha estat una cinquena part d'una tomba i un manuscrit de valor incalculable. Parlam de la dona que va servir durant més de tres dècades Bruno Morey, figura indiscutible del segle XX a les Balears i sobre qui l'articulista Miquel Segura va escriure una biografia anomenada 'El darrer canonge de Mallorca'.

]]>