Odii quedar per berenar els caps de setmana. Quina persona que estima la seva pau mental vol aixecar-se abans d’hora en el seu dia lliure per arreglar-se, sortir de casa en dejú i haver de mantenir una conversa sense haver pres ni un cafè? De veres, no hi veig la gràcia. Per això, la meva vida social és un poc pitjor d’ençà que va aparèixer el concepte ‘brunch’ i, amb ell, l’excusa perfecta perquè els meus amics m’intentin convèncer de quedar (a mi no m’enganen) per berenar. “Així ens podem veure més tard i tens més temps per dormir”. M’és igual si són les 10 o les 12 del matí: jo el cafè el vull fer a ca meva, en silenci, i sense haver de veure ningú fins que m’hagi fet efecte. A més, el que em resulta encara més espantós que matinar un dissabte és la idea de pagar a preu de dinar allò que realment és (amb això tampoc no m’enganen), un berenar. Per culpa de les torrades d’alvocat, m’he convertit en la típica amiga plom que intenta obrir els ulls a la resta del grup, com si el brunch fos una estafa piramidal de la qual hem de salvar el món.

"I si dinem aquí?", diu un home d'uns 70 anys a la seva dona. "No, home, que això és un lloc d'esmorzars!", li contesta ella. Són una família de quatre integrants i estan visiblement atabalats. És diumenge, i són a l'Eixample barceloní buscant un lloc on dinar. Esbufeguen, i un d'ells diu: "Seguim baixant a veure què trobem". "Però que no ens clavin 100 euros per cap", diu l'home més gran. Els planyo, perquè el que busquen és cada cop més difícil de trobar. Seria una altra història si el que busquessin fossin uns eggs benedict o una avocado toast i estiguessin, esclar, disposats a fer cua.

El brunch és avui dia una indústria en si mateixa. Una indústria que camina sola gràcies als inqüestionables avantatges que té aquesta magnífica barreja d'esmorzar i de dinar –l'origen de la paraula és la mescla de breakfast i lunch– que els anglesos es van inventar a finals del segle XIX. Des de llavors han passat més de 100 anys però, lluny de perdre's, aquesta tradició ha seguit imparable i ha conquerit mig món. Es practica a orient i a occident; per preus molt econòmics i també en versions de luxe; en restaurants i, fins i tot, també a les cases de la gent, ja que hi ha a la venda llibres molt gruixuts que expliquen com cuinar les receptes estrella d'aquest àpat hedonista, que se sol practicar els diumenges però que es pot fer quan sigui, ja que l'ingredient clau del brunch és la seva flexibilitat en tot.