Un periodista mallorquí va intentar convèncer el tinent coronel Antonio Tejero perquè posàs fi als seus plans la nit del 23 de febrer del 1981. Així consta en la documentació desclassificada aquest dimecres, que inclou la transcripció de la declaració com a testimoni del periodista Joan Pla en la sessió del 19 d’abril del 1982 de la vista oral 2/81 del Consell Suprem de Justícia Militar.

Quan un grup de guàrdies civils armats varen assaltar el Congrés dels diputats el 23 de febrer del 1981, molt pocs varen quedar als seus escons en sentir la descàrrega de trets a l’aire que ha quedat fixada per sempre al sostre de la sala de plens: Suárez, Carrillo, Gutiérrez Mellado i poca gent més. Un segle abans es va produir un fet molt similar: l’entrada del general Pavia –també amb guàrdies civils– per dissoldre les Corts de la Primera República. Llavors, un mallorquí es va mantenir amb el cap alt i es va resistir a abandonar l’escó: Antoni Villalonga Pérez. Recordam aquest personatge singular quan es compleixen 150 anys del seu empresonament (1875) per fidelitat a les seves idees.

Hores de caos i incertesa política a Corea del Sud, després que el president conservador Yoon Suk-yeol hagi sorprès tothom i hagi declarat la llei marcial. En un moviment sense precedents al país des de l'època de la dictadura (que va acabar el 1987), Yoon ha volgut decretar la llei marcial per aturar tota activitat política, poc després que el bloc centrista que domina el Parlament aprovés una retallada al seu pressupost governamental que li restava autoritat perquè reduïa els fons d'organismes clau de la seva administració. El president ha titllat aquests partits de "forces anti-democràtiques i pro-Corea del Nord", els ha acusat de segrestar el procès parlamentari i ha fet servir aquest argument per decretar la llei marcial. Però la declaració d'una llei marcial requereix l'aprovació del Parlament i la majoria opositora ha votat de seguida en contra de la decisió. Durant uns moments, ha semblat que l'exèrcit entraria al Parlament per fer complir la llei decisió del president, però s'hi ha trobat la resistència tant dels parlamentaris com d'una multitud de ciutadans que es manifestava a les portes e l'edifici.

La realitzadora Patricia Font (Gente que viene y bah) signa aquest drama històric que alterna dos temps narratius. La trama del passat recupera la figura real d’Antoni Benaiges, un jove mestre català que aplicava els seus mètodes pedagògics creatius i igualitaris en un poblet de Burgos poc abans del cop militar de 1936. En el present, una dona jove rep notícies de la silenciada memòria familiar arran de l’exhumació de foses comunes en la zona on Benaiges va treballar.

Sí, la llum ha canviat, és més suau, una mica esbiaixada. Tot i que encara, al sol, fa calor, es respira un indici de canvi, i una il·lusió estranya i segurament injustificada. 

La successió de cops d’estat a l’Àfrica en els darrers mesos ha intensificat el debat sobre el rumb polític del continent. És evident que la inestabilitat política africana preocupa als principals actors globals. No obstant això, en la retòrica dels principals mitjans de comunicació i responsables polítics, tornem a copsar el recurs a un llenguatge sobre l’Àfrica de caràcter patològic, amb termes com “epidèmia de cops d'estat” o “contagi”. Malgrat que hem avançat en la superació del caràcter excepcional i exòtic que gairebé sempre atorguem a l’Àfrica, en moments com aquests apareixen de nou tots els fantasmes que conceben el continent com un territori inhòspit i fosc. 

L’últim cop d’estat en terres africanes, al Níger, ha tingut un seguiment inusualment alt a Occident, i això s’explica per dos factors principals: per una banda, la dependència de França en particular i de la UE en general de l’urani del país que té a les seves terres la quarta major reserva d’aquest mineral preuat –per una UE en peu de guerra amb Rússia i el seu gas–; per l’altra, la ubicació territorial del país, en mig d’un Sahel assetjat des de fa més d’una dècada pel terrorisme jihadista i que és una zona central en el control de la immigració i el desplegament de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE. 

La Unió Europea i França han anunciat que retiren immediatament el suport econòmic al Níger i els Estats Units han amenaçat de fer el mateix, després que el país africà patís un cop d'estat a mitjans d'aquesta setmana, liderat pel general Abdourahamane Tiani, antic cap de la guàrdia presidencial del president enderrocat, Mohamed Bazoum. El responsable de política exterior de la UE, Josep Borrell, ha decretat aquest dissabte el "cessament immediat del suport pressupostari" i ha suspès "totes les accions de cooperació en l'àmbit de la seguretat" amb el Níger per condemnar el que considera un "greu atemptat contra l'estabilitat i la democràcia". Fins ara, cap dels estats aliats del país africà ha reconegut el nou govern del general Tiani, que es va declarar cap d'estat divendres, i tots han reclamat l'alliberament del president elegit democràticament el 2021, detingut des de dijous.

Un grup de soldats organitzats sota el nom de Consell Nacional per la Salvaguarda de la Pàtria (CNSP) ha anunciat la nit del 26 al 27 de juliol a la televisió pública del Níger que ha enderrocat el president, Mohamed Bazoum, després d’haver-lo retingut durant tot el dimecres al palau presidencial de la capital, Niamey. L’ONU ha suspès el seu programa d’ajuda humanitària al país, de què es beneficiaven 4,3 milions de persones. 

El Govern de les Illes Balears ha anunciat aquest dissabte que construirà 'Memorial de la Dignitat' a una capella i una cripta en el sector 3 del cementeri de Palma. En aquest indret hi allotjaran les restes de les víctimes del cop d'estat, la Guerra Civil i la repressió franquista que no puguin ser identificades, els de les víctimes de les quals no es tingui constància de familiars i aquells les famílies dels quals així ho desitgin.

Divendres passat Josep Ramoneda va donar veu a la Cadena SER a una opinió molt generalitzada que considera que en el rebuig d'Alberto Núñez Feijóo a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hi ha l'origen de la nova crisi constitucional generada per la irrupció del Tribunal Constitucional (TC) en el procés legislatiu. Si el president del Partit Popular no s’hagués retractat i el CGPJ s’hagués renovat, s’hauria produït la renovació parcial del TC sense cap problema.

Per què fer servir pistoles quan ho pots fer amb togues? La pregunta se la feia Julen Bollaín, i així definia la voluntat colpista d'una dreta que és molt més que el Partit Popular.

El 25 d’octubre del 2021 el Sudan va llevar-se amb una notícia que molts temien que només era qüestió de temps que passés: un grup de generals s'havia alçat en un cop d’estat que va posar punt final a una fràgil transició democràtica al país. Un any després, però, el Sudan continua atrapat en un conflicte polític entre l’aliança colpista, que ha estat incapaç de consolidar la seva autoritat per la força, i un actiu i ben organitzat moviment civil democràtic. I malgrat que els militars asseguraven haver actuat per redreçar la situació al país, l’economia s'ha ensorrat, els nivells de violència es troben disparats, sobretot a les zones perifèriques, i Khartum pateix un ampli aïllament diplomàtic.

El 23 de febrer de 1981 a les 18.22 de, els sis autobusos que traslladaven els guàrdies civils colpistes aparcaven a la Carrera de San Jerónimo. Quatre anys després, l’ultradretà Alberto Royuela els va comprar: tres a la dona de Tejero, a qui visitava a la presó militar de Figueres, i els altres tres al jutjat militar d’instrucció núm. 2 de Madrid, i ell mateix i uns quants amics els van conduir fins a Catalunya. Els va guardar en un magatzem seu a l’Hospitalet, amb entrada per l’autovia de Castelldefels. “Guardo els autobusos com a patrimoni històric –ens va dir a Josep Playà i a mi, que els vam poder fotografiar i tot— per a un futur museu, que fins i tot pot interessar els de l’altre costat, i per si algun dia tornen a fer falta, perquè ja coneixen el camí”.

Abans de la Guerra Civil, Antonio Espina, de la mort del qual es compleixen 50 anys dimarts 15, el 1972, era un dels intel·lectuals i escriptors més destacats d’Espanya, amic i col·laborador de Juan Ramón Jiménez, Ortega y Gasset i Azaña. Després, hagué de sobreviure com pogué, oblidat i exiliat a França i Mèxic. El 18 de juliol del 1936, era el governador civil de les Illes Balears i el cop d’estat el portà a presó, a un intent de suïcidi i al manicomi. 

Dos motoristes recorren els carrers d'Ouagadougou agitant una bandera russa. Celebren un cop d’estat i demanen un acostament a Moscou per combatre la jihad. Aquest és l’epíleg del primer intent de democràcia electiva a Burkina Faso, que ha acabat amb el president Roch Kaboré derrocat pels militars. Després de la caiguda el 2014 de la dictadura de Blaise Compaoré, els moviments ciutadans més idealistes esperaven un canvi profund: la realitat set anys després és que, per culpa de la inseguretat, 1,5 milions de burkinesos són desplaçats interns. Burkina Faso, un país sec del Sahel amb 20 milions d’habitants, gasta el 41% de les seves importacions en aliments i energia. 

Els birmans volen deixar els carrers buits aquest 1 de febrer. En el primer aniversari del cop d'estat militar, i després d'un any de brutal repressió contra les manifestacions massives que reclamaven el retorn de la democràcia, busquen noves formes de protesta i han convocat una vaga silenciosa: entre les 10 del matí i les 4 de la tarda tothom s'ha de quedar a casa i no obrir cap negoci. Ja ho van fer el 10 de desembre i va ser un èxit, però aquesta vegada corren un gran risc: la junta militar ha amenaçat amb cadena perpètua tothom qui hi participi.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquest divendres que té informacions sobre un intent de cop d'estat que s'estaria preparant per a l'1 de desembre. En una roda de premsa, ha assenyalat que l'alçament estaria fomentat per Rússia, que hi hauria involucrat el multimilionari ucraïnès Rinat Ajmétov, un dels homes més rics del país, segons ha informat Efe. "Crec que és una operació per arrossegar-lo a una guerra contra Ucraïna, i seria un gran error, perquè no pots lluitar contra el teu propi poble i el president que va ser elegit pels ciutadans", ha dit Zelenski. El mandatari ucraïnès ha afegit que no creu que el cop d'estat tingui èxit i que, per tant, no té intenció de fugir del país.