La normativa que ERC va fer servir com a moneda de canvi per aprovar els pressupostos de l'Estat, la llei de l'audiovisual, se li ha acabat girant en contra. El mes de desembre, els republicans van anunciar un pacte amb el govern espanyol per garantir la presència del català, l'euskera i el gallec a les plataformes digitals, un acord de mínims que esmenava, de fet, el que havien pactat setmanes abans. També hi havia el compromís que el PSOE no buscaria altres socis per aprovar la llei. Però és que el text final que s'ha aprovat aquest dijous tampoc ha acabat satisfent els republicans. Tot el contrari. Els vaivens en la negociació d'aquesta normativa han continuat en les últimes setmanes i la setmana passada el PSOE va introduir un canvi en la definició dels productors independents que ni ERC ni el mateix soci del govern de coalició, Unides Podem, acceptava. Tot i la pressió als socialistes perquè rectifiquessin una modificació pactada amb el PP i Ciutadans, el PSOE no s'ha mogut i els republicans han acabat votant en contra d'una normativa que havien fet servir com a condició per aprovar els comptes estatals i apuntalar la governabilitat de l'Estat. Ara la llei ha de passar pel Senat, on pot estar subjecta a canvis, tot i que ara per ara el PSOE els descarta.

Entitats en favor de les llengües –entre elles, l'Obra Cultural Balear i la Plataforma per la Llengua– han criticat que els canvis introduïts a la llei de l'audiovisual són "clarament insuficients" perquè la presència de les llengües minoritàries és "testimonial": representen entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. Al mateix temps, remarquen que "la pressió política i social exercida per les entitats ha estat determinant per incloure mínims per a totes", tant en les quotes de catàleg de plataformes i emissions de TVE com en el prefinançament.

Esquerra Republicana i el PSOE varen arribar a un acord dimecres al Senat perquè les grans plataformes audiovisuals destinin aproximadament un mínim de 15 milions d’euros anuals a les produccions en català, euskera i gallec. Però, malgrat que les generalitats catalana i valenciana hi han empès, el posicionament del Govern no ha anat més enllà de les declaracions d’intencions des que l’avantprojecte de llei es va exposar públicament per primera vegada, el novembre del 2020 –la segona vegada va ser el juliol de 2021.

ERC i PSOE han desencallat finalment un acord per la llei de l'audiovisual, que també inclou el sí definitiu dels republicans per als pressupostos. "ERC garanteix el català a la llei de l'audiovisual i facilita l'aprovació dels pressupostos de l'Estat per donar un impuls al procés de negociació", han apuntat els republicans en un comunicat.

El govern espanyol feia ja unes setmanes que tenia els pressupostos encarrilats, però sense un acord amb ERC per la llei de l'audiovisual el tràmit per aprovar de forma definitiva els comptes corria el risc de dilatar-se en el temps. Finalment ha estat aquest dimecres quan Esquerra ha anunciat un pacte amb el PSOE per a la normativa audiovisual, que porta al sí definitiu dels republicans als pressupostos. "ERC garanteix el català a la llei de l'audiovisual i facilita l'aprovació dels pressupostos de l'Estat per donar un impuls al procés de negociació", ha defensat Esquerra en un breu primer comunicat que confirmava l'acord. Descartada l'aposta per les quotes, el pacte passa finalment per garantir la presència de les llengües cooficials a les plataformes per la via del finançament, en concret, perquè les plataformes destinin "un mínim de 15 milions" d'euros a produccions en català, euskera i gallec.

Representants de l'Obra Cultural Balear (OCB) i l'STEI Intersindical han anunciat aquest divendres que estan treballant i fent pressió perquè la llei de l'audiovisual vagi més enllà en les quotes del català. Així ho han comunicat en una roda de premsa el president de l'OCB, Josep de Luis, i el secretari general del sindicat, Miquel Gelabert, com a membres també de la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana (FOLC).