Els anys 1973 i 1974 Catalunya era el lloc on hi havia més vagues d’Europa, tot i ser il·legals. Només a la demarcació de Barcelona, el 1970 les vagues obreres van afectar més de 70.000 treballadors. El 1974 hi va haver 714 conflictes laborals, que van afectar 260.000 treballadors. La Transició no va ser pacífica i la democràcia es va aconseguir en gran part gràcies a les mobilitzacions populars. Eren temps convulsos i no tothom va acceptar el règim del 78, i hi va haver grups que van plantejar alternatives: imaginaven un món molt diferent i estaven disposats a tot per aconseguir-ho. En alguns casos, fins i tot, a fer servir la violència. Un d'aquests grups va ser l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors (ERAT). Pau Juvillà, l'exdiputat de la CUP-NCG per a Ponent, els Pirineus i l'Aran, inhabilitat pel TSJC el 2022 per posar un llaç groc al despatx de la Crida a la Paeria de Lleida, en recull part de la història a Erat, l'exèrcit de Seat. Infiltrats. Guerra bruta i moviment obrer durant la Transició (Tigre de Paper).

Fa dies que Laura Borràs viu en estat d’agitació. Si primer va ser l’escàndol de les anomenades llicències per edat –desenes de funcionaris del Parlament que cobraven sense treballar–, a continuació va arribar l’esclat del cas Juvillà: després de reprotxar repetidament al seu antecessor republicà Roger Torrent no haver-se immolat per defensar l’escó de Quim Torra, després d’haver dit mil vegades –per exemple, en el seu solemne discurs d’investidura com a presidenta– que ella no cediria mai dels mais, doncs Borràs va acabar actuant com Torrent. 

Talking Heads ens regalà el 1985 un gran èxit, Road to nowhere [Un camí que no porta enlloc], amb un vídeo tan bo que fou nominat per als premis MTV de 1986. El primer paràgraf de Road to nowhere ens ajuda a entendre els fets recents en la retirada de l’escó de l’exdiputat Juvillà: “Bé, sabem on estem anant. / Però no sabem on hem estat. / I sabem el que ja sabem. / Però no podem dir el que hem vist”.

Hi ha sequera. En general. La climatològica és evident. I l’altra, també. Totes dues fan patir. No fos cas. El govern espanyol ha presentat un decret llei en què hi entra la paga extra de les pensions i l’obligatorietat de portar la mascareta a l’exterior. És ben bé que això de barrejar churras con merinas els és una expressió pròpia. Aquí no és que no ens passi, però som més de mesclar ous amb caragols. El tripijoc del govern espanyol és tan ridícul com la postura del govern català amb els Jocs Olímpics d’Hivern. Però m’estic embolicant. La culpa és de les churras, els ous, les merinas i els caragols, que si no plou ja em direu com han de sortir, pobra gent. La mascareta en exteriors no es basa en cap evidència científica si és que no anem en ramats de trenta persones escopint-nos a la cara. Consti que jo respecto les fílies de cadascú sempre que siguin consentides. El que no es pot consentir són aquestes decisions que ens obliguen a complir normes absurdes. Tampoc cal fer com en Boris Johnson. Encara que vist de lluny és molt més divertit tenir un primer ministre que se’n va de festa, com a mínim quatre vegades, amb les mesures restrictives en vigor, que un president que cola la mascareta en exteriors amb la paga extra de les pensions. No parlo d’ous que ja els he citat abans.

La Junta Electoral Central (JEC) ha sol·licitat a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a petició de Vox, Cs i PP, que li adreci les mesures que la cambra catalana ha adoptat després de la sentència condemnatòria, però encara no ferma, que inhabilita el diputat Pau Juvillà (CUP) per a l’exercici de càrrecs públics durant mig any, a més d’instar-la a al·legar el que estimi convenient. En síntesi, la JEC considera que la situació d’aquest diputat és “anàloga” a la de l’exdiputat Joaquim Torra en la legislatura passada, en què l’expresident va perdre el seu escó de diputat malgrat l’oposició del Parlament, que va adoptar diferents resolucions a través del ple de la cambra per no executar la mesura, a més de formular al·legacions davant la mateixa JEC i de demanar mesures cautelars i fins interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 6 mesos d'inhabilitació i 1.080 euros de multa per un delicte de desobediència el secretari tercer de la mesa del Parlament i exregidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, per no haver despenjat uns llaços grocs del seu despatx municipal per les eleccions locals del 2019. Una situació que s'assimila a la que ja es va viure al Parlament la legislatura passada quan el TSJC també va inhabilitar el president, Quim Torra, per no haver despenjat el llaç groc del Palau de la Generalitat i, després d'un recurs del PP i Cs a la Junta Electoral Central, el president del Parlament, Roger Torrent, va acabar retirant-li l'escó malgrat que encara no hi havia una sentència ferma.