La llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.

La reculada de l'ús del català als instituts ha sigut l'última d'una llarga llista de notícies preocupants en relació amb la llengua, que els últims anys ha perdut pistonada també en sectors com el sanitari, la restauració i els mitjans de comunicació.