Els humans som molt obstinats amb els nostres errors. Ens mirem amb molta atenció Instagram per aprendre a odiar els nostres cossos, utilitzem les poques forces que ens queden a les 11 de la nit per barallar-nos amb robots a X, acabem amplificant les fake news quan el que volíem era combatre-les, ens comprem roba feta a l'altra punta del món per anar a passar un cap de setmana sostenible a la muntanya, fem tuits contra el capitalisme des de mòbils de 1.300 euros... i així sempre. No podem parar de tenir costums que ens van a la contra.

Ser noble, avui, no significa pràcticament res a les Illes Balears. Només en comptades –i significatives– excepcions té una certa rellevància, com el caixer senyor, que encara als nostres dies juga un paper protagonista a les festes de Sant Joan de Ciutadella. Però, al llarg de segles, formar part de la noblesa va representar ser un privilegiat, propietari de terres i exempt d’imposts i altres obligacions. Entre les famílies dites ‘nobles’ destacaren les conegudes com les Nou Cases. Recordam el seu paper, en celebrar-se, el 6 de gener, la festa de la Unió de la Noblesa de l’Antic Regne de Mallorca, l’actual institució de l’aristocràcia illenca.

L'aristocràcia britànica ha inspirat tantes novel·les que constitueix, per si mateixa, un gènere literari. Encara avui exerceix una inefable fascinació en tota mena de públics. Barregin una família que sopa de frac i vestit llarg, un castell campestre, una multitud de servents, una altra família de llinatge en decadència i un embolic sentimental: l'èxit està gairebé assegurat.

La cantant Ana Torroja ha rebut el títol de marquesa de Torroja, segons l'ordre que publica aquest dimarts el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ho ha qualificat d'"humiliació a les víctimes, perquè s'estan donant la mirada i les valoracions de Franco com a vàlides". Aquest marquesat és una distinció aristocràtica que el dictador Francisco Franco va atorgar al seu avi patern, Eduardo Torroja Miret, a títol pòstum el 1961. L'artista, nascuda a Madrid el 1959, el va demanar després de la mort del seu pare, José Antonio Torroja Cavanillas. "De conformitat amb el que preveu el reial decret de 27 de maig del 1912, aquest ministeri, en nom de sa majestat el rei, ha tingut a bé disposar que, previ pagament de l'impost corresponent, s'expedeixi, sense perjudici de tercer de millor dret, real carta de successió com a marquesa de Torroja a favor d'Ana Torroja Fungairiño", publica avui el Butlletí Oficial de l'Estat.

“Jesús ya era duque antes de casarse con la duquesa de Alba ”, va etzibar Manolo Vázquez Montalbán en la presentació del llibre Secreto a voces (1992). La susdita, Cayetana Fitz-James Stuart, es va aixecar de la cadira i va aplaudir. Efectivament, Jesús Aguirre ja no firmava amb el seu nom compost alabès sinó com El Duque de Alba, i per si no n’hi havia prou, amb l’epígraf de la Real Academia Española. Capellà secularitzat, si hagués continuat la carrera eclesiàstica hauria acabat de cardenal, i fos com fos, la Providència el va dotar per la diplomàcia i el protocol.