Dijous passat vaig tenir un moment de pànic. Una antiga companya de classe d’italià em saludava per WhatsApp amb molt d’afecte i em recordava, amb molta delicadesa, que m’havia deixat un llibre que no li havia tornat i que volia recuperar-lo. Suor freda, no me’n recordava. Em deia que era de l’Alda Merini. Li vaig preguntar si me’n podia dir el títol, amb l’esperança, ho confesso, que si no el trobava el compraria. Oh, desgràcia! Amb la informació del títol en va arribar una altra d’important: segur que el reconeixeria perquè hi tenia anotacions. Ah! I l'hi havia regalat una persona estimada. O sigui, que era un llibre clarament insubstituïble. A més de posar-me a buscar-lo com una desesperada, vaig pensar que havia estat molt generosa deixant-me un llibre tan especial.