Ara que un president sortint s'acomiada mirant de fer valdre la seva tasca de govern (és el que li toca fer a Pere Aragonès) i que un altre president a punt de ser investit anuncia un govern de perfil bàsicament tècnic (no s'espera altra cosa de Salvador Illa), és un bon moment per dir que al departament de Cultura s'ha fet bona feina al llarg dels darrers anys. La consellera Natàlia Garriga i el seu equip han quasi aconseguit el repte de treballar amb continuïtat. La legislatura es va interrompre abans d'hora, però Garriga ha pogut mantenir-se al càrrec durant tres anys (la precedien deu anys durant els quals hi havia hagut set consellers diferents: una de les imatges més contundents del desgavell de la política catalana durant els anys que els que havien de fer la república van tenir majoria absoluta i la van tudar de mala manera), i és de justícia dir que aquests tres anys han estat ben aprofitats.

La malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

“Sempre és difícil triar i recomanar un sol llibre, però aquest estiu tenia molt clar que volia llegir el Rector de Vallfogona”, assegura la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La tria té tot el sentit, atès que enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona (Saragossa, 1578/9 - Vallfogona de Riucorb, 1623), “un personatge complex, un mite de la nostra cultura, del qual tothom ha sentit a parlar però que poca gent sap qui és”. Com va dir fa uns mesos Josep Pedrals, poeta, rapsode i comissari de la commemoració, “és hora de tornar a posar el Rector de Vallfogona on toca: va ser el primer poeta barroc català, i li correspon un altar entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. No ens podem permetre tenir-lo tan oblidat!”

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha assegurat reiteradament, des del seu nomenament, que aconseguir un 2% del pressupost per al seu departament és un objectiu "irrenunciable". El repte és fer-ho abans que acabi aquesta legislatura, el febrer del 2025. S'hi va acostant, però potser més lentament del que voldria. Aquest dimarts, davant la comissió de Cultura del Parlament, Garriga ha desglossat uns pressupostos que han augmentat dels 385 milions de l'any passat a 477 milions, un 1,5% del pressupost destinat a departaments –i sense comptar els fons Next Generation–. "És un compromís ferm d'aquest govern, volem posar la cultura al mateix nivell que l'educació, la sanitat i els drets socials", ha dit la consellera de Cultura. La xifra de l'1,5% és, segons Garriga, un "salt important". L'any passat, el percentatge de cultura era d'un 1,3%. Queden dos anys per aconseguir el tan desitjat i reclamat 2%.

Els graus i els màsters de formació del professorat introduiran l'ensenyament de la immersió lingüística i la gestió del multilingüisme perquè els professors puguin mantenir el català a les classes i als passadissos. Aquesta és una de les noves mesures anunciades aquest dimarts en un consell de govern extraordinari dedicat exclusivament al català, celebrat en un espai emblemàtic com l'Institut d'Estudis Catalans. En total, les conselleries han reunit fins a 100 accions d’impuls de la llengua que tenen previstes per a aquesta legislatura en tots els àmbits.

Fa un any Natàlia Garriga va arribar al Palau Marc i va entomar una conselleria que en sis anys ha tingut set consellers. "Ha estat un any intens, molt intens. Passes a no tenir vida personal, però tens una vida professional absolutament increïble", assegurava aquest dimecres al Cercle de Cultura davant un auditori d'unes 200 persones, entre les quals hi havia el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Eren molts els responsables d'institucions i empreses culturals que han escoltat el balanç d'aquests 365 dies de la consellera, que ha anunciat, entre altres coses, que ja té redactada la memòria preliminar de la primera llei de drets culturals. En la línia que ja va emprendre l'Ajuntament de Barcelona el maig de l'any passat amb el Pla de Drets Culturals, el departament de Cultura vol reforçar amb la nova llei "el marc legal perquè garanteixi els drets d'accés, creació i participació de tota la ciutadania a la vida cultural; protegir els drets de l'artista, la llibertat de creació i els drets d'autor; ordenar adequadament el sistema cultural de Catalunya i fixar el finançament del sistema cultural per fer possible l'exercici d'aquests drets". Com que la nova llei, segons Garriga, no serà una realitat fins d'aquí dos anys, Cultura convocarà una nova línia de subvencions a projectes de cultura comunitària i transformació social, dotada inicialment amb 500.000 euros.