El catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears Nofre Rullan a convertir el pregó de les festes de Sant Pere en un recorregut per la història recent del municipi, des del passat industrial fins a l'actual realitat globalitzada. Amb el títol Esporles: a prop Palma i entre Mallorca i el món, el geògraf analitza com el poble ha passat de les fàbriques tèxtils al model de poble dormitori, després a municipi metropolità i, finalment, a un Esporles marcat per la mobilitat, el turisme residencial i la pressió immobiliària.

El català continua sent la llengua majoritària als carrers d'Esporles, on representa el 64,2% de les converses observades, segons un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua i presentat aquesta setmana al municipi. Tot i això, l'informe alerta d'una pèrdua de presència entre la població d'entre 15 i 44 anys i a les zones vinculades a l'oci i la restauració.

Situat als peus de la serra de Tramuntana, a 14 quilòmetres de Palma, a principis del segle XX Esporles era conegut com la ‘petita Rússia’ de Mallorca. Les seves sis fàbriques tèxtils havien aconseguit forjar una forta consciència proletària. La inauguració el 1930 de la Casa del Poble seria un reflex d’aquell orgull de classe. Ja a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 el municipi seria dels pocs de l’illa on va triomfar l’esquerra. Al cap de dos dies el rei Alfons XIII partia a l’exili i es proclamava la Segona República.

El Govern ha qualificat de "simbòlica" la declaració d'Esporles com a mercat residencial tensionat perquè considera que no és competència de l'Ajuntament, tot i que ha manifestat el seu respecte per una decisió que considera un posicionament polític.

L'Ajuntament d'Esporles ha anunciat que serà el primer municipi a oferir un nou model residencial, amb vuit places d'habitatge supervisat per a gent gran. Es tracta d'un model destinat a persones amb un grau d'autonomia superior al que requereix el model residencial tradicional pensat per a situacions de dependència més avançada, ha explicat el Consistori en un comunicat.

Els municipis de la serra de Tramuntana concentren les rendes més altes de les Illes Balears. Segons les darreres dades de l'Agència Tributària, Esporles és el municipi amb més de 1.000 habitants amb la renda bruta mitjana més elevada de l'Arxipèlag: 47.908 euros anuals per declaració. El segueix de prop Valldemossa, amb 46.046 euros, municipi que els darrers anys havia liderat aquest rànquing i que enguany ocupa la segona posició.

Veïns d'Esporles han alertat de la possible celebració d'esdeveniments taurins en una finca amb una plaça la construcció de la qual ha estat paralitzada per l'Agència de Defensa del Territori (ADT). Així ho ha traslladat la Fundació Franz Weber, segons ha recollit Europa Press, que ha reclamat una explicació a l'Ajuntament del municipi i a altres institucions. En un comunicat, l'associació animalista ha denunciat el fet que l'empresa gestora de la finca és l'administradora única de la companyia promotora de les corregudes de toros d'Inca i de la pròxima convocatòria del 14 de setembre a Muro. "El tuf de màfia sembla que s'estén per tota la Part Forana", ha criticat.

Els ajuntaments de Banyalbufar i Esporles han exigit a les administracions públiques que garanteixin que els escars del port del Canonge no s'esbuquin i que es preservin com a part del patrimoni cultural i paisatgístic de la serra de Tramuntana.

L’Ajuntament d’Esporles ha aprovat aquest dilluns la primera Ordenança municipal de memòria democràtica d’Esporles. Una norma que, segons ha destacat l'equip de govern, és pionera a les Balears i a l’Estat. Així, el nou reglament vetllarà per la recuperació, salvaguarda i la difusió de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

El ple de l'Ajuntament d'Esporles ha aprovat un acord presentat per l'equip de govern (PAS-MÉS per Esporles) per no permetre l'adquisició de noves places turístiques a edificis declarats com a Bé d'Interès Cultural (BIC) i en sòl rústic protegit.

La venda de productes de segona mà s'ha disparat a alguns pobles gràcies a la iniciativa dels ciutadans. Esporles, Sant Joan, Petra i Artà han creat grups de WhatsApp per a residents on s'anuncien objectes de tota mena. Aquests grups, que acumulen més de 500 usuaris a cada poble, s'han convertit en una eina similar al Wallapop, però amb l'avantatge que els venedors i els compradors es coneixen i el negoci es fa en persona. L'oferta i demanda ha crescut tant que algun dels usuaris ha decidit silenciar el seu grup: "He arxivat la conversa perquè, si no, tenia notificacions al telèfon tot el dia", explica una resident de Sant Joan que forma part del grup del poble.

Fer el camí d'Esporles a Palma cada dia per anar a la feina va inspirar l'artista Carmen Arbós a fer un adhesiu que és una manera de dir basta a la massificació turística que pateixen les carreteres de les Balears. Ho fa amb un missatge breu i clar: "No soc guiri". Arbós explica que aquesta idea se li va acudir davant l'hostilitat i la tensió que, a causa dels embossos, notava a les vies quan agafava el cotxe per anar a Ciutat.

El Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), que depèn de la Conselleria de Medi Natural, va capturar 638 ossos rentadors en 2024. Aquesta xifra no atura de créixer, i basta comparar-la amb les 13 captures del 2013 per entendre la dimensió del problema –el 2023 se'n varen capturar 546. El gerent del COFIB, Miquel Puig, explica que el nombre de captures també ha augmentat perquè el COFIB té més recursos. “Això vol dir que encara en queden molts”, explica. L’objectiu és l’erradicació completa, una tasca “complicada”, matisa Puig, que recorda que aquesta espècie invasora causa problemes ambientals, econòmics i per a la salut.

Una nova finca de les Illes Balears està a la venda per un preu desorbitat (26 milions d'euros) i l'encarregada de trobar comprador és una agència immobiliària alemanya. Es tracta de la finca de Son Simonet a Esporles, un dels grans espais patrimonials de la serra de Tramuntana que té una superfície de 124.000 metres quadrats, un habitatge senyorial i vestit amb elements tradicionals illencs amb catorze habitacions i catorze banys i 1.500 metres construïts.

Un padrí de Lluki Portas (Esporles, 1991), el matern, era farmacèutic i professor de Català. L’altre, Mudanzas Portas. Hi hem passat per davant milions de pics. Els seus pares varen néixer a Palma, però quan tenien 20 anys es varen instal·lar a Esporles. Es varen prendre la seva nova condició d’esporlerins amb rigor. La seva filla participava de totes les activitats possibles: dansa, boleros, solfeig, teatre. Va acabar a l’Esadib, on va coincidir amb una promoció diversa i generosa. Això la va marcar. Ha continuat col·laborant amb algunes de les persones amb qui va compartir classes, però sobretot amb Diego Ingold i Gal·la Peire, amb qui va crear la companyia Hermanas Picohueso. Comparteix casa i armari amb el també actor Josep Orfila. Duu els millors talla-vents de Palma. Juga a bàsquet. També forma part del Col·lectiu Güilis, amb qui fa teatre de i amb carrer. Parla i es maneja amb la determinació d’una fletxa tallant l’aire. A càmera lenta. Té sentit?

L'Ajuntament d'Esporles ha anunciat que ja no durà a terme talls nocturns del subministrament d'aigua i ha aixecat les restriccions de consum d'aigua potable perquè, segons ha informat, l'evolució de les reserves hídriques és "favorable". El batle del municipi, Josep Ferrà, ha deixat sense efecte el ban municipal del 19 de juliol i el decret de batlia del 23 de juliol que regulaven aquesta matèria.

L'Ajuntament d'Esporles ha informat que a conseqüència de la crítica situació d'escassetat d'aigua es duran a terme talls d'aigua per sectors a tot el municipi d'Esporles. D'aquesta manera els primers talls de subministrament estan previstos per aquest dijous, 17 d'octubre, i es duran a terme setmanalment fins que aconsegueixin recuperar el "nivell òptim del dipòsit".

La sequera que es viu a Mallorca aquest estiu ha provocat que alguns municipis hagin de prendre mesures dràstiques per evitar acabar amb les reserves hídriques del poble. De fet, enguany ja són quatre els municipis que han tallat el subministrament d'aigua en alguns moments de l'estiu i vuit els que han imposat restriccions. Concretament, els municipis que han duit a terme talls d'aigua puntuals són Banyalbufar, Estellencs, Esporles i Petra, mentre que Bunyola, Ariany, Costitx, Algaida, Montuïri, Porreres, Puigpunyent i Lloret de Vistalegre han apostat per restriccions davant l'increment de la demanda i la manca de reserves hídriques.

L'Ajuntament d'Esporles ha anunciat una sèrie de mesures urgents davant la "situació excepcional de sequera", entre les quals inclou la prohibició d'emprar l'aigua de la xarxa potable per regar jardins, netejar carrers o omplir piscines privades. El Consistori ha justificat aquesta decisió pel fet que la captació d'aigua a Esporles ha disminuït progressivament per la falta de pluja i l'increment del consum d'aigua dels mesos d'estiu, com és habitual en aquesta època de l'any.

L'esllavissada d'una roca grossa ha deixat cinc habitatges incomunicats a Esporles. El despreniment del penyal ha tingut lloc a la zona de la Casa Nova. A més d'incomunicats, els habitatges han quedat sense subministrament elèctric.