Els germans Stefano, gestor, i Max Colombo, cuiner (Venècia, 1975), acaben d’inaugurar el Bar Súper davant del Mercat de Santa Caterina de Barcelona i, al cap de pocs minuts de ser-hi, comprovo la importància de l’emplaçament. La Montse de la parada Alec Ous els en porta dotzenes al restaurant. El carnisser els diu que ha preparat la botifarra tal com li han suggerit, amb calçots a l’interior; a la tardor diuen que la faran amb calçots. És així com el Súper ha confegit la carta, amb ingredients de mercat, de temporada, del que compren just al davant. I mira que no era la intenció dels bessons nascuts a Venècia, obrir un tercer restaurant a Barcelona a més de totes les pizzeries Can Pizza, que dirigeixen amb un soci. El Xemei, el primer, fa aquest any vint anys; el Brutal, al carrer Princesa, en fa dotze. Buscaven un local per convertir-lo en la cuina de producció del Brutal, però just es van trobar l’espai del Bar Súper, lluminós, gran, amb una bona cuina i una barra de bona presència, i els va venir la il·lusió de nou, aquella que els va fer quedar-se a Barcelona, a la qual ara volen tornar tot el que han après. Van tenir clar que hi farien “cuina de mercat senzilla”, com asseguren els dos germans. Després de fer-hi obres, ja el tenen obert. Com a sommelier, compten amb David Garcia, eficient i servicial a parts iguals; a la cuina, Jordi Colpani, que busca les bones coccions dels ingredients frescos.

Un grup de físics italians s'ha atrevit a jugar amb la recepta tradicional del cacio e pepe, el desafiant plat de la cuina romana que consisteix en pasta, formatge pecorino i pebre negre. En un nou estudi, els científics afirmen haver "optimitzat científicament" la recepta afegint-hi un ingredient: el midó de blat de moro, més conegut com a maizena.

La parella Beatriz Casella i Ivan Garcia van obrir el restaurant Glug (c. Viladomat, 289, Barcelona) el 29 de juny passat. Quatre mesos després són molts els que somien en fer-hi una reserva, en tornar-hi o en anar-hi per primera vegada. Com han aconseguit en tan poc temps que les seves olives farcides de pollastre a la catalana, les croquetes de macarrons o la sopa de ceba i botons de comté siguin tan desitjats? Els entrevisto un dimecres al migdia, el mateix dia que s’han assabentat que estan nominats al Gastronomic Forum Barcelona com a cuiners revelació juntament amb Esteve Garcia i Celine Whu (La Jovita, a Calonge); David Morera (Deliri, Barcelona); Marietta Richter i Víctor Martín (Safo, a Girona); Aitor López (Citrus del Tancat, a Alcanar) i Àngel Esteve (Sisè, a Lleida). La primera pregunta que els faig és el perquè del nom Glug i del logo del gat. Em diuen que van triar un nom que no tingués traducció, que reprodueix el so dels tiradors de vi que tenen a la barra, i el logo del gat –omnipresent– és un homenatge a un gat que van tenir i que va morir. Ara en tenen quatre més a casa seva.

Diego Vitagliano (Nàpols, 1985) és des d'aquest setembre el millor pizzaiolo del món segons el rànquing 50 Top Pizza. Ha rebut un bon grapat de reconeixements els últims anys, malgrat que va fer una cosa molt temerària: desafiar la tradició al sud d'Itàlia. La seva història podria ser perfectament la d'un personatge d'una pel·lícula de Paolo Sorrentino.

La cadena de pizzes fast food més gran del món, Domino's Pizza, va aterrar a Itàlia el 2015 a través de l'empresa EPizza SpA. Només set anys després, Domino's Itàlia s'ha declarat en fallida, amb un deute acumulat de més de 10,5 milions de dòlars des de finals del 2020, i ha abaixat la persiana de totes i cadascuna de les 29 sucursals que tenia al país. Tot i que oficialment la multinacional atribueix el tancament als problemes derivats de les restriccions per la pandèmia, el cert és que Domino's es va trobar amb una fervent competència de les pizzeries locals, que han evitat a tot preu que la nord-americana s'apoderés del mercat del país on va néixer la pizza.

El cuiner Diego Rossi (36 anys) va decidir obrir un restaurant de preus més a l’abast de tothom (Trippa Milano) després d’haver aconseguit als 25 anys el reconeixement a la guia francesa Michelin en un altre establiment. Ho va fer el 2015, i sis anys després assegura que no se’n penedeix perquè ara ell i el seu equip poden treballar vuit hores diàries i fer vacances a l’hivern i a l’estiu. A Barcelona ha ensenyat els seus plats al costat del xef Jordi Vilà, que l'ha convidat en unes jornades gastronòmiques que han tingut lloc al restaurant Alkímia.