Uns 120 treballadors de Telefónica España, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones podran acollir-se a les Balears a l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de la companyia de telecomunicacions.

Telefònica investiga un ciberatac protagonitzat pel cibercriminal Dedale i a través del qual hauria obtingut accés il·lícit a 22 milions de registres de clients. L'autor ha filtrat, com a prova, una base de dades amb un milió de registres.

El nomenament sobtat de Marc Murtra com a nou president de Telefónica —i la sortida després de vuit anys al càrrec de José María Álvarez-Pallete— ha provocat una reacció en cadena de canvis en el mercat de directius a l'Estat, en empreses com Indra i Escribano Mechanical & Engineering (EM&E). El bufet d'advocats RocaJunyent i la gestora de capital Miura també reforcen la seva estructura i Enciclopèdia Catalana fitxa una nova directora general.

El vicepresident i conseller de Telefónica Javier Echenique ha mort aquest diumenge als 74 anys, tal com ha fet públic el president de la companyia, José María Álvarez Pallete. Echenique, nascut a Navarra el 1951, era llicenciat en Ciències Econòmiques i al llarg de la seva carrera professional ha ocupat diversos càrrecs rellevants. Entre altres, va ser conseller i director general d’Allianz-Ercos, director general del BBVA i membre del consell d’administració del Banc Sabadell, de Repsol i d'Abertis Infraestructures. Actualment era vicepresident de Telefónica i conseller independent del Consell d’Administració. El primer nomenament va ser el 2016 i l'últim l’abril d’aquest any 2024.

El Gran Teatre del Liceu s'ha vestit de gala per premiar persones i institucions que han ajudat a projectar-lo. El seu president, Salvador Alemany, ha estat l'encarregat d'atorgar al Saló dels Miralls set Medalles d'Or, la màxima distinció de la institució, entre les quals destaquen les del tenor polonès Piotr Beczala i la de la compositora catalana Raquel García-Tomás, que el 2023 va estrenar al Liceu l'òpera Alexina B., centrada en una persona intersexual a la França del segle XIX.

A la segona meitat dels anys vuitanta i els noranta, a les grans finances espanyoles es va imposar una forma de fer negocis batejada en castellà com a cultura del pelotazo. La filosofia que hi havia al darrere es pot resumir amb ben poques paraules: aconseguir molts diners en poc temps i sense esforç ni consideracions ètiques. Un dels grans exponents d’aquesta època és qui fou president de Telefónica entre el 1996 i el 2000, Juan Villalonga Navarro, que va deixar per a la posteritat una era de jets privats, stock options i operacions nefastes, com la compra del buscador Lycos. La caiguda d’aquest apòstol del pelotazo va anar paral·lela a l’esclat de la bombolla de les puntcom, en la qual Telefónica tenia molt a veure a través de la seva filial Terra. Qui més qui menys sap que l’ascens de Villalonga al poder estava vinculat de manera directa a l’aleshores president del govern espanyol, José María Aznar, amb qui havia travat amistat de ben petit com a alumnes, tots dos, del Colegio del Pilar de Madrid. Però el que no tothom sap és que el besoncle d’aquest directiu havia estat un banquer fonamental del franquisme, el valencià Ignacio Villalonga Villalba.

CriteriaCaixa culmina el seu desembarcament a Telefónica. Després de fer-se forta amb la recent compra d'un 5% del capital de la teleco espanyola, el hòlding presidit per Isidre Fainé ha escalat fins al 9,9%, tal com ha informat aquest divendres al matí a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) abans de l'obertura de mercat.

Tres empreses de l'Íbex-35 han sigut víctimes d'un ciberatac per sostreure'n les dades en només dues setmanes. La informació de milers de clients es va filtrar a fòrums d'internet i va quedar exposada com un trofeu pels autors d'aquests delictes digitals. Durant l'últim mes els delinqüents informàtics han sumat entre les seves víctimes corporacions de la mida de Telefónica, Banco Santander o Iberdrola, que van haver d'informar d'aquests accessos "no autoritzats" a les seves dades. Les grans empreses no s'escapen de l'auge dels hackejos, cada cop més sofisticats i difícils d'esquivar gràcies a la intel·ligència artificial. De fet, en són les víctimes més cotitzades. És per això que la majoria han incrementat la seva inversió en ciberseguretat i ara dediquen una part important del seu pressupost en tecnologia a prevenir aquests atacs.

Menys de dos mesos. Aquest és el temps que ha trigat la SEPI, el braç inversor del govern espanyol i que depèn del ministeri d’Hisenda, a adquirir el 10% del capital social de Telefónica des que va anunciar la primera compra d'accions a finals del mes de març. Amb l’última adquisició d’accions detallada aquest dilluns a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’Estat ja és, 27 anys després de la seva privatització, el primer accionista de la teleco espanyola.

Dimarts el govern espanyol sacsejava la setmana de fitxatges amb la seva tria com a conseller de Telefónica en representació de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, l'entitat del ministeri d'Hisenda que gestiona les empreses públiques o amb participació de l'Estat): serà el guru digital de Florentino Pérez, Carlos Ocaña Orbis. Amb tot, els fitxatges setmanals no acaben aquí: Faes Farma estrena conseller delegat, Pimec fitxa un nou president per a l'Observatori de la Pime i Parlem renova el seu consell d'administració.

Cent anys donen per a molt, i si no que l'hi diguin a Telefónica, que els celebra aquest 19 d'abril tornant a ser, 27 anys després de la seva completa privatització, una cotitzada amb presència de l'Estat al capital social. Els orígens de la teleco espanyola es remunten al 1884, quan es va establir el monopoli del servei telefònic en favor de l'Estat, però Telefónica es va constituir com a societat anònima l'abril del 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera. En aquells anys va arribar a ser una empresa americana (la novaiorquesa International Telephone and Telegraph Corporation era el principal accionista l'any 1925). També va viure una nacionalització durant la dictadura franquista (1945) per, després, als 60, inaugurar el capitalisme popular amb l'aparició de les conegudes matildes, les ampliacions de capital anunciades per l'actor José Luis López Vázquez i que van tenir una rebuda espectacular entre la població. També es va veure del tot privatitzada l'any 1997 per l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar (PP), i vivia, amb el canvi de segle, l'època daurada pel que fa a preu de l'acció.

El moviment clau en matèria empresarial de la setmana s'ha produït a Telefónica, on Criteria Caixa –el hòlding de participades del grup La Caixa, controlat per la Fundació Bancària La Caixa– ha incrementat la seva posició dins la companyia que dirigeix Álvarez-Pallete fins al 5% de participació, i s'ha convertit en el primer accionista de la teleco. Aquest moviment, anunciat dilluns passat, s'ha visualitzat durant la junta d'accionistes de Telefónica, celebrada aquest divendres, en què també s'ha aprovat la renovació d'Isidre Fainé, president de Fundació La Caixa, com a conseller dominical de Telefónica en representació de Criteria –fins ara ho era en representació de CaixaBank–. Fainé ja era vicepresident de la teleco, càrrec que mantindrà, i amb aquest moviment guanya encara més pes dins de Telefónica.

Aterratge, ara sí, de l'Estat a Telefónica. La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, l'entitat del ministeri d'Hisenda que gestiona les empreses públiques o amb participació pública) ha dut a terme una primera adquisició de participacions de la teleoperadora espanyola equivalent al 3% del seu capital social, segons ha informat en un comunicat publicat aquest dilluns a la tarda a la Comissió Nacional de Mercats i Valors (CNMV).

A Telefónica no tenen més notícies ni de Saudi Telecom (STC Group) ni de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Així ho ha dit el president, José María Álvarez-Pallete, durant la presentació aquest dijous dels resultats del 2023. "No en tinc notícies", ha dit quan se li ha preguntat per la companyia de l'Aràbia Saudita. "Sento no tornar a tenir novetats", ha respost més tard, quan la pregunta era sobre la SEPI.

L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de Telefónica ha desbordat les previsions. Aquest divendres era l'últim dia perquè els treballadors que volguessin acollir-s'hi presentessin la sol·licitud. En total ho han fet 3.640 empleats, és a dir, molts més que els 3.421 afectats per l'ERO que s'havia acordat entre companyia i sindicats a mitjans de desembre. Segons fonts sindicals, del total de sol·licituds la teleoperadora n'ha acceptat 3.420 (són dades provisionals que es confirmaran dilluns). Al principi, havia acceptat 3.393 sol·licituds i les 28 places restants per arribar als 3.421 treballadors quedaven finalment fora de l'ERO, segons les mateixes fonts, però després d'una reunió amb els sindicats aquest divendres a la tarda, Telefónica ha acceptat 3.420 sol·licituds. Tot i que encara no es tenen dades per comunitats autònomes, Catalunya i Madrid encapçalaven els llocs on més sortides s'havien de fer.

Corria l'any 2014 i l'aleshores govern de Mariano Rajoy (PP) obria la porta a la SEPI a entrar com a accionista dins el fabricant espanyol d'oli d'oliva Deoleo —el més important del món i propietari de marques com Carbonell—. L'objectiu era mantenir-ne "l'espanyolitat" en un moment en què accionistes com Bankia i La Caixa estudiaven sortir-ne. Ara, aquell moviment que plantejava l'executiu de Rajoy i que no es va acabar materialitzant ha tornat a plantejar-se: "Aquesta marca [Deoleo] s'ha de quedar a Espanya. Es poden fer coses perquè una empresa no es vengui a un inversor estranger. S'ha fet amb Telefónica", apuntava Antonio Luque, president de la cooperativa d'oli Dcoop, quan el govern de Pedro Sánchez tot just anunciava que "explorava" l'entrada a la teleco espanyola. Les paraules de Luque cal emmarcar-les en un moment en què el principal accionista de Deoleo, el fons britànic CVC (57% del capital), ha activat la maquinària per desprendre's de la seva participació.

Telefónica i sindicats han negociat a contrarellotge per poder assolir un acord definitiu sobre l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de la companyia abans de les festes de Nadal. Després d'una reunió celebrada aquest dijous al matí, la companyia i els representants dels treballadors han arribat a un "principi d'acord", segons han informat els sindicats. Finalment, l'ERO afectarà 3.421 treballadors i no 5.124, com s'havia plantejat inicialment. Es tracta, però, d'un 20% de la plantilla a tot l'Estat. Aquest acord estava lligat al desbloqueig del conveni col·lectiu de Telefónica, que caducava el 31 de desembre. Empresa i sindicats han negociat un nou conveni per als pròxims 3 anys.

Les darreres hores han canviat el tauler empresarial espanyol. L'entrada de l'Estat al capital de Telefònica 26 anys després de privatitzar-la ha causat un terratrèmol: si bé la SEPI, entitat que depèn del ministeri d'Hisenda, havia comunicat que "explorava" l'operació, l'objectiu d'adquirir fins a un 10% del capital social de la principal firma de telecomunicacions a Espanya ha generat certa sorpresa en l'entorn de l'empresa, constaten diferents fonts consultades per l'ARA. El moviment de dimarts a la tarda del govern espanyol planteja algunes incògnites que s'han de resoldre les setmanes vinents:

De l'avís al fet. La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, l'entitat del ministeri d'Hisenda que gestiona les empreses públiques o amb participació pública) entra a l'accionariat de la multinacional espanyola de telecomunicacions Telefónica, segons ha informat la mateixa SEPI a través d'un fet rellevant publicat aquest dimarts a la tarda a la Comissió Nacional de Mercats i Valors (CNMV), en una informació confirmada més tard pel govern espanyol a través d'un comunicat.

Creixement, rendibilitat i sostenibilitat (GPS, en les sigles en anglès). Aquests són els conceptes que ha promès Telefònica a analistes i inversors. El gegant espanyol de les telecomunicacions ha batejat així el pla estratègic de la companyia fins al 2026, presentat aquest dimecres a la tarda en el marc del Dia de l'Inversor, una cita que feia onze anys que la teleco no organitzava. La d'enguany, a més, estava marcada per la irrupció de STC i la possible entrada de la SEPI a l'accionariat.