L'economia catalana continua creixent a bon ritme —per sobre de la mitjana espanyola i encara més de l'europea— i es preveu que es mantingui en aquesta línia durant els pròxims mesos. Tot i això, Brussel·les preveu que l'activitat econòmica del global de l'Estat es vagi refredant de mica en mica i apunta que hi haurà una reducció del ritme de creació de llocs de treball durant els pròxims mesos. Ara bé, de manera aparentment contradictòria també indica que la taxa d'atur continuarà baixant. Per què? Fonts tècniques de la mateixa Comissió Europea expliquen que es deu a la disminució de l'arribada d'immigrants a partir de l'any que ve i a una desacceleració general del creixement de la població activa.

S'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).

La productivitat creix a Espanya. Així ho constata l'informe anual per al 2024 que ha publicat aquest dimarts el Banc d'Espanya, en el qual assenyala que l'economia espanyola està tancant la bretxa productiva amb les principals economies d'Europa, un element considerat com una de les principals assignatures pendents de l'Estat en matèria econòmica. La bona marxa de l'activitat econòmica els últims anys explica les millores productives, però l'organisme no apunta si són estructurals i es mantindran a llarg termini o si es tracta d'un fenomen temporal.

La generació del baby boom hem crescut immersos en una creença mítica: cal créixer molt econòmicament per tal d’eliminar la pobresa. Només amb un pastís molt gros podrà haver-hi porcions per a tothom. Aquesta metàfora ha estat recurrent en els discursos. La idea de “fer créixer el pastís per tal que tothom en pugui menjar” ha format part de l’argumentari de la política espanyola en tot el període democràtic com la millor via per reduir la pobresa i augmentar el benestar general. Aquesta lògica s’esgrimeix especialment en contextos de debat davant les propostes que prioritzen la redistribució sense creixement previ.

L'economia espanyola va tancar el primer trimestre del 2025 amb una lleugera frenada del seu creixement, tot i que es manté a nivells molt superiors a la mitjana europea. Així mateix, l'Estat ha registrat aquest abril una petita caiguda de la inflació que l'acosta encara més a les taxes considerades òptimes pel Banc Central Europeu (BCE).

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

El BBVA preveu que el creixement de l'economia balear es freni el 2026, amb un increment de l'1,6%, per sota de l'1,8% que assolirà la mitjana espanyola. Enguany encara en mantindrà el ritme: si el 2024 el creixement va ser del 3,5%, el 2025 s'arribarà al 3,2%, segons l'informe Situació Illes Balears 2025 que BBVA Research ha presentat aquest dimecres. Pel que fa als motius de la desacceleració, l'entitat apunta al context internacional d'incertesa, tant econòmica com geopolítica, que podria afectar els mercats emissors.

L'economia espanyola va tancar el quart trimestre del 2024 amb un creixement molt superior al de les grans economies europees, una tendència que es manté des de fa gairebé dos anys, i va aportar la meitat del creixement registrat a la Unió Europea. El consum intern i la inversió van ser els dos grans impulsors de l'economia de l'Estat, que té com a punt flac el sector exterior, tot i les dades rècord de turisme.

En un món cada cop més interconnectat, el concepte d’intel·ligència col·lectiva ha guanyat rellevància, ja sigui per la seva creixent necessitat en la presa de decisions complexes o per la seva preocupant absència en alguns àmbits polítics, econòmics i socials. Segons el MIT Center for Collective Intelligence, fa referència a la capacitat d’un grup per resoldre problemes i generar coneixement de manera més eficient que els seus membres per separat, i igual que succeeix amb les intel·ligències individuals, també pot ser objecte de mesura. Els estudis sobre el quocient d’intel·ligència col·lectiva (CIQ) han identificat diverses variables que influeixen en la capacitat d’un grup per resoldre problemes de manera eficient. Entre aquestes variables hi ha el nivell de col·laboració i comunicació entre els membres, la diversitat cognitiva, la sensibilitat social i el grau d’inclusió i igualtat en la participació de les persones dins del grup. Aquests mateixos estudis han demostrat que la presència de dones augmenta significativament el CIQ, ja que afavoreix, entre d’altres, la sensibilitat social i la cooperació, factors clau per a una presa de decisions grupal més eficient.

Inversió privada i consum. Són dos dels elements principals sobre els quals se sustenta la previsió de creixement econòmic del govern espanyol per a aquest 2025. Després de conèixer que l'economia espanyola va millorar un 3,2% de mitjana el 2024 (un dels creixements més forts de la zona euro), l'executiu de Pedro Sánchez acaba d'actualitzar el quadre macroeconòmic amb una estimació a l'alça del producte interior brut (PIB) –que és l'indicador que mesura la mida d'una economia– tant aquest any com el que ve. En el cas del 2025 preveu que l'economia creixi un 2,6%, mentre que de cara al 2026 estima un rebot d'un 2,2%.

L'economia espanyola va créixer el 2024 un 3,2% de mitjana, cinc dècimes més que la mitjana del 2023, segons dades avançades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, es confirma que Espanya és el país que més creix entre les grans economies d'Europa, amb un creixement que multiplica per quatre la mitjana de la zona euro.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest divendres una millora de dues dècimes a la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2025, fins al 2,3%, dues dècimes més que l'última previsió, publicada a l'octubre. Així mateix, l'organisme internacional calcula que Espanya haurà tancat el 2024 amb un increment de l'activitat econòmica del 3,1%, també dues dècimes més que el pronòstic de la tardor.

Fa uns dies ho va fer l'OCDE, el think tank de les economies més avançades, i aquest dimarts ha estat el Banc d'Espanya amb la publicació d'un nou informe sobre projeccions macroeconòmiques. L'organisme supervisor que ara presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024, però també el del 2025. De fet, la seva previsió és la més optimista pel que fa a l'alça del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest any i ja el situa en el 3,1%, tres dècimes més en comparació amb la previsió elaborada al setembre i molt per sobre de la previsió del govern espanyol (2,7%). De cara al 2025, el Banc d'Espanya també revisa el creixement econòmic en tres dècimes i el situa en el 2,5%. Són previsions, però, damunt les quals planen riscos geopolítics: des de les polítiques aranzelàries que puguin desplegar els Estats Units, fins a l'evolució econòmica de dues potències com França i Alemanya.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha elevat en dues dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2024, fins al 3%. La xifra és superior a la que projectava l'organisme en la seva darrera publicació al setembre i millora l'estimació del govern espanyol, que per ara situa la millora en el 2,7%.

L'economia espanyola va mantenir el tercer trimestre d'aquest any el fort ritme de creixement que registra des de l'any passat, segons dades avançades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, l'INE també ha avançat les xifres d'aquest octubre de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies), que mostra com la inflació s'ha situat per segon mes consecutiu per sota dels màxims que marca el Banc Central Europeu (BCE).

El Fons Monetari Internacional ha mostrat optimisme sobre l'economia espanyola, malgrat la cautela a l'hora d'analitzar l'evolució del conjunt de l'economia mundial. L'organisme presidit per Kristalina Georgieva ha presentat aquest dimarts el seu informe sobre perspectives econòmiques, que situa Espanya com el país avançat amb un creixement més gran, fins i tot per sobre dels Estats Units.

La borsa xinesa porta un mes de turbulències, que s'afegeixen a més d'un any de problemes en tota l'economia. L'esclat d'una bombolla immobiliària que s'havia anat fent grossa durant gairebé dues dècades ha deixat tocada la segona economia del món, on el sector de la construcció té un pes molt important perquè canalitza bona part dels estalvis de la població.

La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat el premi Nobel d'economia a Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson per la seva recerca sobre "com es formen les institucions i com afecten la prosperitat" dels ciutadans en diversos països, segons ha anunciat oficialment la mateixa Acadèmia aquest dilluns en un acte a Estocolm.

El cost de la vida ha caigut significativament a Espanya aquest mes de setembre i s'ha situat al nivell més baix dels últims tres anys i mig, segons dades preliminars de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La reducció de la inflació solidifica la idea que s'està posant punt i final a la crisi de preus que ha afectat l'Estat i Europa des de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022, com ja apuntaven les dades de mesos precedents.

El consum de les llars continuarà sent el motor principal de l’economia espanyola en l’horitzó del mitjà i llarg termini. De fet, ja ho ha estat en molts cicles econòmics –és un dels pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible–. Tot i la seva recuperació des que es va sortir de la pandèmia de la covid-19, el comportament del consum mitjà per llar és més "modest" del que es preveia, sobretot durant la primera meitat de l'any, tenint en compte l'evolució d'altres variables macroeconòmiques, com són els nivells d'ocupació o la renda de la qual disposen les famílies.