A tots els centres educatius hi ha docents “faves podrides”, segons explica una persona pròxima al Departament d’Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació (DIE). Amb aquesta expressió es refereix a aquells professionals que no compleixen les seves funcions amb diligència, deterioren l’ambient del claustre, no respecten els seus deures com a funcionaris i que, en conseqüència, perjudiquen l’alumnat i la imatge del sistema educatiu. Tot en un moment en què la tasca dels docents és objecte de debat polític constant.

Quan era petit, els carrers no estaven asfaltats. Quan queien quatre gotes, els espais entre els blocs del barri de Sant Ildefons de Cornellà eren fangars. Els anys 80 van venir acompanyats del drama social de la toxicomania i les bandes. Avui tenim els carrers asfaltats, potser hi ha més dependència al joc que a l’heroïna i les bandes són de menys violència. Això sí, al carrer avui hi ha poca canalla.

De moment, i després del rebombori, la literatura catalana i la castellana es queden a segon de batxillerat per als que facin humanitats. Els científics, en canvi, es mengen les noves idees, com ara fusionar física i química. La idea és la mateixa d’aquelles furgonetes que veiem pel carrer que porten escrit el logotip “Hostaleria i espectacles”.

“La disciplina té una mala fama injusta, fins i tot sembla que faci por parlar-ne”, diu Alba Castellví, educadora, sociòloga i mediadora. Assegura que aquesta mala fama és deguda al record d'un passat educatiu en què l'educació de la disciplina es feia de manera “disciplinària”, molt estricta i fins i tot agressiva. Considera que, malgrat la mala fama, és imprescindible ensenyar-ne, “perquè sense disciplina no es pot fer realitat cap projecte que requereixi esforç i persistència, ni la facultat de posposar la gratificació”. Acaba de publicar Els hàbits que els faran feliços, on no parla d'educar amb disciplina, sinó d'educar la disciplina. És a dir, d'ensenyar als que creixen la capacitat de fer les coses amb constància i rigor per sortir-se'n de manera més eficient. Per a Castellví, la disciplina és la capacitat de mantenir els propòsits malgrat que no tinguin recompenses immediates, de treballar ordenadament i amb rigor i de controlar els impulsos que ens aparten dels objectius. Al llibre proposa trenta maneres d’ensenyar la disciplina i afirma que es pot fer d'una manera alegre i positiva.

Votar a favor de l’elecció d’Enrique Arnaldo com a magistrat del TC ha sigut un plat que deu haver fet ennuegar-se més d’un diputat del PSOE i de Podem. Molt vinculat al PP, fins al punt d’aparèixer com a investigat en alguna de les trames corruptes del partit, com Lezo o Palma Arena, la quantitat de possibles irregularitats i incompatibilitats pel càrrec que acumula han ocupat els titulars de les darreres setmanes. Massa tràngol, deuen haver pensat els diputats del PSOE i del partit lila que han decidit saltar-se la disciplina de vot o no estar presents durant la votació. El més destacat, l'exalcalde socialista de Sant Sebastià Odón Elorza, que ho ha anunciat públicament.