La indústria del true crime ha colonitzat les nostres televisions, ràdios i xarxes socials. Els continguts que neixen dels crims, especialment els de casa nostra (com més proper, més morbo generen), tenen unes audiències elevadíssimes.

Patricia Ramírez, la mare de Gabriel Cruz, el nen assassinat el febrer del 2018, ha demanat avui en una compareixença a la comissió d'interior del Senat un pacte d'estat que posi límits a les produccions de true crime i protegeixi els afectats per delictes especialment violents per evitar la seva revictimització. Fa setmanes, Ramírez va confessar el seu temor perquè una productora vol fer una sèrie documental sobre la mort del seu fill, que va ser assassinat per Ana Julia Quezada, parella del pare de la criatura.

L'any 2022, Dino Scala va ser condemnat per 54 violacions, intents de violació i agressions sexuals. El que es considera el pitjor depredador sexual de la història recent de França havia començat a actuar a finals dels anys vuitanta, però no va ser detingut fins al 2018. Atacava sempre per la mateixa zona, al voltant del riu Sambre, a la frontera entre la regió del nord de França i Bèlgica. I ho feia sempre a primera hora del matí, gairebé a trenc d'alba. El seu modus operandi també es repetia. Assaltava les dones per darrere, immobilitzant-les amb una corda al coll i amenaçant-les amb una navalla. Amb aquest patró reiteratiu resulta sorprenent que la policia no l'identifiqués abans. Com pot ser que un violador actuï impunement durant dècades en la mateixa regió? Aquesta és la pregunta a la qual vol respondre El caso del Sambre, un true crime modèlic dirigit per Jean-Xavier de Lestrade (responsable també de The staircase), a partir de la investigació que va dur a terme sobre el cas la periodista Alice Géraud, que cofirma el guió juntament amb Marc Hérpoux.

Per què ens atrauen els crims reals? Per què ens enganxem a les desgràcies alienes? Aquesta última dècada, el gènere del true crime s'ha popularitzat considerablement a través de plataformes audiovisuals com Netflix i HBO. A Catalunya, el programa Crims de Carles Porta ha rebentat els audímetres de TV3 i Catalunya Ràdio. El teatre tampoc ha quedat al marge d'aquesta tendència. Des del cas de Marie Colvin fins a la Manada, passant pels assassinats de James Bulger i Ana Orantes, diverses sales programen aquesta primavera espectacles sobre casos de violència reals. Assassinats, feminicidis i crims de guerra que, en la majoria de casos, serveixen per parlar de la crueltat i l'afany de poder que vertebren la societat.

El cadàver d'una noia sura a la piscina d'un institut. Descartat el suïcidi, la policia obre una investigació i no triga a trobar un sospitós ideal, que acaba jutjat i condemnat. Més de vint anys després, Bodie Kane, una exalumna del centre, hi torna convertida en professora i podcaster d'èxit, i no triga a fer memòria sobre aquell cas que, com més hi pensa, més li sembla que es va resoldre de forma precipitada i equivocadament. Aquest és el punt de partida de Vull fer-te algunes preguntes (Periscopi / Sexto Piso, 2024), un thriller addictiu i construït amb una precisió admirable que Rebecca Makkai (Illinois, 1978) –autora d'Els grans optimistes, premi Llibreter 2022– ha pensat per revisitar i desmentir alguns tòpics que encara alimenten la novel·la negra i el true crime.

Netflix haurà d'anar a un judici milionari després que un home de Kentucky hagi denunciat el servei de streaming per haver fet servir una foto seva sense permís. Taylor Hazlewood, de 27 anys, va descobrir amb sorpresa que una foto seva apareix a la documental de true crime El mochilero del hacha, una producció que explica la història de Caleb Lawrence McGillivary, un excursionista condemnat per l'assassinat d'un advocat. Abans de descobrir-se el crim, McGillivary es va convertir en un fenomen viral per haver defensat una dona d'un atac durant una ruta de senderisme. El denunciant reclama una indemnització d'un milió de dòlars a la plataforma.

Aquesta setmana La Sexta ha recuperat la tragèdia que es va convertir en el primer gran impacte mediàtic a Espanya: el cas Alcàsser. La sèrie documental arribarà al seu desenllaç la setmana que ve. El 1993 la notícia de l’assassinat atroç de tres nenes d’aquesta localitat va consternar el país i va suposar l’esplendor i consolidació de les aleshores incipients cadenes privades de televisió. Tres dècades després, una altra cadena privada ha recuperat la investigació que ha quedat pendent: esbrinar què va passar amb Antonio Anglés, un dels responsables d’aquells crims que va aconseguir fugir de la justícia.

En l’article d’ahir, titulat "El sensacionalisme creixent de Crims", vaig escriure que la fotografia del Kevin, el nen víctima del segrest que protagonitzava el cas, apareixia fins a set vegades durant l’emissió en un primer pla que ocupava tota la pantalla. Els responsables del programa em van fer arribar un missatge on m’aclarien que la foto del nen no era real. “És una recreació feta amb un programa informàtic. El nen no existeix”. I especificaven que mai havien posat la foto d’un menor. En el mateix missatge admetien que ells haurien d’haver informat que la imatge era una recreació. I que les fotos falses obtingudes a través de recreacions informàtiques només les utilitzen per a menors i persones no implicades.

La docusèrie de true crime Crims fa al salt a tot l'Estat a través de Movistar+, que ha anunciat avui que ha comprat els drets d'emissió de les temporades que ja s'han pogut veure a TV3. La plataforma oferirà a principis del 2022 les dues temporades de la producció adaptades al castellà.