Els greixos, com l’oli d’oliva, les olives o els fruits secs, per citar-ne alguns, fan que la propietat principal de les pastanagues, els betacarotens, traspassin la barrera intestinal i, per tant, l’organisme els absorbeixi i, de retruc, se’n beneficiï. Els betacarotens són precursors de la vitamina A, que és la que està relacionada amb la bona visió, també amb la producció de melanina, i té efectes antioxidants i antienvelliment. “La pastanaga no és un superaliment per si sola, sinó que per incrementar-ne la biodisponibilitat del seu contingut betacarotè s’ha de combinar amb greixos saludables, i també s’ha de cuinar d’una manera respectuosa”, explica la nutricionista Anna Costa, que afirma que un bullit d’una llarga cocció farà que els betacarotens impregnin l’aigua de l’ebullició i desapareguin de la pastanaga. “Tallada a bastonets, liquada o ratllada, i menjada sola també se n'aprofitarà poc. En canvi, menjada amanida, amb oli d’oliva verge extra, a la planxa o cuinada a la cassola a foc lent amb un raig d'oli d'oliva durant deu minuts sí que aconseguirem que els seus beneficis nutricionals no desapareguin”, explica la nutricionista.

La cuinera Ada Parellada, del restaurant Semproniana, explica com preparar a casa el pastís de pastanaga que tant d'èxit té al seu restaurant, el Semproniana.