Un dels cavalls de batalla de la negociació entre el PSOE i Unides Podem ha estat la inversió en defensa, que Pedro Sánchez s'ha compromès amb l'OTAN a apujar fins al 2% del PIB, més del doble de la xifra actual, que se situa al voltant de l'1%. Doncs bé, aquest dimarts l'executiu ha fet un pas important per assolir aquest objectiu i ha anunciat que l'any que ve augmentarà la despesa militar en un 25,8% sumant totes les partides previstes. Tot i això, a efectes de còmput de límit de despesa només constarà el 6,5% que augmenta el pressupost del ministeri de Defensa.

Un any més, el PSOE i Unides Podem estan immersos en una tortuosa negociació pressupostària. En paraules del soci minoritari, "bloquejada" i "encallada". Així ho ha manifestat el portaveu lila al Congrés, Pablo Echenique, que aquest migdia ha lamentat en roda de premsa que els socialistes deixin les converses per a "l'últim moment". El toc d'alerta ha donat fruits i s'ha reprès la negociació en les últimes hores, abans que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciï el paquet de mesures fiscals que vol aprovar abans que acabi l'any. La dels impostos s'ha convertit en la gran batalla entre la Moncloa i les comunitats governades pel PP, però també té una derivada en el si de la coalició.

L'Ajuntament de Pollença ha aprovat un pressupost de 25.693.559,34 euros per al 2022, un increment del 4,54% respecte del de l'any anterior, apunta en una nota. "És un pressupost continuista i amb la vocació d'una tornada a la normalitat en l'activitat pròpia del Consistori", ha explicat el segon tinent de batle i regidor d'Hisenda i Contractació, David Alonso.

Si em disculpen el col·loquialisme, Déu n’hi do l’atac de banyes que ha tingut la CUP arran de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i de l’escena que, per congratular-se’n, van protagonitzar dijous passat al Parlament el president Aragonès (ERC), el conseller Giró (JxCat) i la diputada Albiach (comuns).

El projecte de pressupostos del govern espanyol va passar el tràmit del Congrés i ara es debat al Senat. Aquesta setmana s’estan debatent les seccions en comissió i el divendres a les 12 hores del migdia acaba el termini per presentar vetos totals o parcials als comptes. Junts, per exemple, que ja va presentar una esmena a la totalitat al Congrés, també ha presentat el seu veto als pressupostos al Senat.

No els avorriré amb les xifres. Es poden quedar amb una idea molt simple: els acords pressupostaris en matèria de cooperació internacional no es compleixen mai. Ni a Catalunya ni pràcticament enlloc. Des que el govern espanyol va desactivar les acampades de protesta a desenes de ciutats de l’Estat que reclamaven el 0,7%, prometent arribar al 0,35% del seu pressupost, amb cada nou pressupost es repeteix la situació. Vint-i-set anys després d’aquella tardor amb la ciutadania instal·lada en places i avingudes, la Moncloa ha reprès la recuperació d’aquesta política pública. Amb prou feines arribarà al 0,28% el 2022, mentre que en paral·lel prepara una reforma legal per actualitzar la cooperació als nous temps.

1. Desencallar. El president Aragonès ha anat a buscar els comuns –és a dir, ha obert el joc, davant la rigidesa dels socis de la gran marxa– i confirma d’aquesta manera dues coses: que a l’independentisme no hi ha una línia estratègica compartida i que el seu partit, decidit a sortir de la llarga ressaca de l’octubre del 2017, opta per una via transitable: la recerca pacient d’espais de negociació i l’acumulació de capital polític i electoral, malgrat que és fàcil imaginar els obstacles que s’amuntegaran pel camí.

És una bona notícia, que hem de celebrar, l’augment del pressupost en educació a Catalunya. Portem massa anys sota mínims en la inversió pública en el món educatiu. El cos docent està cansat, cansat de posar-hi més esforços. La pandèmia també ha passat factura. És tan cert que hi ha hagut compromís com que hi ha hagut desànim. Escric aquestes ratlles després de llegir el testimoni d’una professora de secundària: “De vegades ens aclapara el desànim quan entrem per la porta de l’institut. No és políticament correcte dir-ho, ni agrada sentir-ho, però és una realitat existent que cal abordar si volem avançar cap a un sistema educatiu millor”. (Teresa Terrades, a El Diari de l’Educació).

Des de les eleccions autonòmiques del 2015, la majoria parlamentària dels partits independentistes no permet la formació d'un govern a la Generalitat. Formalment sí que ho permet, però materialment no, perquè no es pot constituir sense comptar amb els escons de la CUP, i amb els seus escons es pot articular, com a molt, una majoria d'investidura, però no una majoria de govern.

“Reactivar, recuperar, transformar i ajudar a donar tantes oportunitats com sigui possible al sector cultural”. Aquests són els objectius que aquest dilluns ha desgranat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, davant la comissió de Cultura del Parlament. Garriga ha explicat els pressupostos del seu departament, que ja s’havien fet públics el 9 de novembre passat: la Generalitat de Catalunya per a l'any 2022 preveu incrementar un 28,3% (82,5 milions) la inversió en cultura respecte als pressupostos del 2020, els últims que es van aprovar. En concret, el pressupost és de 389,4 milions d’euros, cosa que representa un 1,3% dins del global de la Generalitat.

No van ser-ho durant uns quants anys. Els anys de la crisi financera i del deute sobirà van implicar fortes reduccions de la despesa pública que van dificultar l’aprovació de pressupostos. Als polítics no els agrada donar males notícies, i uns pressupostos restrictius són males notícies. És millor prorrogar-los i no parlar-ne gaire. Quan no hi ha més diners no es poden projectar nous programes ni es pot ampliar despesa. En aquestes circumstàncies, per què calen uns pressupostos? Políticament parlant, per no res de bo.

385 milions d'euros. Són els recursos amb què comptarà la conselleria de Cultura si el Parlament aprova els pressupostos del 2022. Són 85,2 milions més que en els comptes del 2020, tal com va avançar l'ARA la setmana passada. La partida per al departament en el projecte de pressupostos creix un 28,4% respecte als últims aprovats i assoleix l'1,3% del total dels comptes públics catalans. Tot i que no arriba als 100 milions que la consellera Natàlia Garriga esperava aconseguir el 2022, i que havia xifrat "entre el 30% i 40% d'increment", s'encamina cap al 2% que s'hauria d'assolir al final de la legislatura, el percentatge reclamat des de fa anys pel sector i compromès pel Govern.