Durant més d'una dècada, els científics han perseguit la idea de reviure espècies extingides, un procés anomenat desextinció. Ara, l'empresa Colossal Biosciences sembla que ho ha aconseguit, o s'hi ha acostat molt, amb el llop gegant (també anomenat llop terrible), una espècie extingida que és coneguda per la famosa sèrie de televisió Joc de Trons.

A mesura que arribava a la fi l'era glacial del plistocè tardà –conegut per les extincions massives i les migracions–, les persones i els llops van començar a relacionar-se. Però els detalls de com i quan va passar encara són objecte d’un intens debat. Un estudi ha obtingut una pista crucial en forma d’os de pota de 12.000 anys d'antiguitat procedent del jaciment arqueològic de Swan Point, a Alaska. L'ADN va revelar que la mare de l'animal havia estat un llop, però una anàlisi química va demostrar que el cadell tenia una dieta rica en peix que probablement li proporcionaven els humans, segons els investigadors.

El Servei de Fauna i Flora, ara dins del departament de Territori (abans a Acció Climàtica), ha convocat avui d’urgència els membres del Grup de Treball del Llop per confirmar evidències de la presència de lloba al Pirineu català, un fet que ens apropa a la recuperació d’aquesta espècie al nostre territori. A partir d’unes mostres recollides a l’Alt Empordà al mes d’abril, la Generalitat confirma que l’anàlisi genètica es correspon a una lloba, un fet que tan sols havia passat una vegada més (de forma molt més residual), fa uns deu anys.

La història de Marcos Rodríguez Pantoja no és una sola, sinó que són diverses i van més enllà de la seva pròpia vida. La més (re)coneguda és la d'un noi que va créixer als boscos de Sierra Morena, al sud d'Espanya, durant aproximadament dotze anys, envoltat de llops i d'altres animals salvatges. Rodríguez és un dels raríssims casos dels anomenats feral child, concepte que defineix aquells nens i nenes que, desemparats i aïllats de tota cura i amor patern i matern, són acollits i criats per un altre ésser viu... no humà.

Si a Brussel·les hi ha algú encarregat de gestionar i d’actualitzar la llista de preocupacions i maldecaps de la Unió Europea, cal imaginar-se’l atrafegat: treballant hores i hores en un despatx ple de fulls amuntegats i guixats amb retolador vermell. Cal posar-li cara de dormir poc i, sobretot, cal compadir-lo, perquè les crisis se li acumulen. Veníem de la de l’euro, la del Brexit, de l’auge dels populismes o els milers de morts ofegats a les fronteres del continent. I ara, de forma consecutiva, Europa ha hagut de fer front a dues sacsejades descomunals: la pandèmia del covid-19 i la invasió de la Rússia de Putin contra Ucraïna, que ho ha trastocat tot. Entre tots aquests assumptes majúsculs, que han condicionat el rumb polític i econòmic dels Vint-i-Set, podria semblar frívol parlar de llops. Però no ho és. Aquest animal, d’alt valor simbòlic per a la cultura europea, fa anys que és motiu de discrepàncies a Brussel·les. I en els últims mesos, la tensió política s’ha accentuat.

Una pastura que es perd és un bosc que es guanya. Es vulgui o no, aquest precepte forma part d’allò que se’n diu gestió del territori i es pot aplicar també a conreus i, en general, a tota mena d’aprofitaments agrícoles i ramaders extensius. De fet, la pèrdua d’activitat econòmica a la pagesia i la muntanya és una de les principals causes del creixement de masses boscoses i un factor de risc en l’origen d’incendis forestals. Per pal·liar aquests impactes negatius, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Unió de Pagesos van posar en marxa fa dos anys un projecte pilot per a la geolocalització de ramats als Pirineus. A banda de la seva ubicació, el sistema permet monitoritzar estats fisiològics dels animals, com ara la gestació i el part, o identificar l’atac de predadors com l’os i “molt previsiblement” el llop. Els resultats del projecte pilot s’han presentat recentment al port de la Bonaigua.

La Josefine ensenya un vídeo gravat amb el seu mòbil en què es veu un llop caminant a pocs metres d'ella, a Järna, un poblet uns 50 quilòmetres al sud d'Estocolm. Explica que, minuts abans, el llop havia agredit el seu chihuahua, que segueix a l'hospital veterinari amb tres costelles trencades. Aquesta notícia de la televisió sueca SVT es va emetre la setmana passada enmig d'un debat sobre si a Suècia hi ha massa llops i si cal matar una part de la població. El govern considera que sí, i també el Parlament, que vol eliminar-ne la meitat.