<![CDATA[Ara Balears - pressupostos de la generalitat]]> 10 <![CDATA[128 dies a la deriva]]>

Ara que ja s’han pactat els pressupostos, la pregunta que cal fer-se és aquesta: quin dels preus a pagar pel Govern d’ERC era més car, complir les tres condicions –de fet, els acords de legislatura– que posava Junts al mes de setembre per seguir al Govern, o que ara s’hagi hagut d’humiliar fins a empassar-se el projecte Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i la B-40?

]]> <![CDATA[No patiu, aneguets!]]> Ei, gent. Com que els pressupostos són per a “la gent” i “la gent” som tots nosaltres, excepte tertulians i polítics, que sempre parlen de “la gent” excloent-se'n, estic contenta que s’hagin aprovat. No cal ser el Niño Becerra per considerar que com més cèntims hi hagi al pressupost familiar, millor ens anirà a tots. Però, esclar, hi ha qui pateix, perquè ahir el Zaragoza ja va dir que si bé no tindríem referèndum, sí que tindrem Hard Rock, aeroport ampliat i Quart Cinturó. De cap manera. Donem un cop d’ull al text firmat i veurem que és tan eteri i eufèmic com una iaia parlant de la regla.

]]> <![CDATA[Completar la vacil·lada]]> Fa uns dies, a la seva anàlisi, Antoni Bassas afirmava que el PSC estava vacil·lant ERC en la seva manera (atrabiliària, prepotent, “a tot o res”, com li va agradar de dir a Salvador Illa) de negociar els pressupostos de la Generalitat. El terme era tan col·loquial com exacte: no hi havia cap necessitat de conduir la negociació de la manera que ho han fet els socialistes, més enllà de satisfer el desig de tornar als republicans totes les ocasions en què Gabriel Rufián ha sortit a presumir que els vots d'ERC al Congrés “se sudan”, una altra expressió, aquesta prou desagradable, que intenta –sense èxit– posar en valor el pes del partit que governa Catalunya –amb 33 diputats– dins la política espanyola. Doncs bé: continuant amb els col·loquialismes, és com si els socialistes haguessin respost "Si vols suor, dues tasses". Probablement s'hi han divertit, i ben segur que és ociós recordar-los que aquesta mena de diversió és incompatible amb la responsabilitat i la seriositat en la gestió de la cosa pública de les quals sol fer bandera el mateix Illa.

]]> <![CDATA[Un ritual d’humiliació]]>

En el moment d’escriure aquestes línies encara no se sap si hi haurà pressupostos de la Generalitat per al 2023; en el moment que vostès les llegeixin, potser tampoc. No importa gaire, perquè fa setmanes que aquest interminable i exasperant culebró ha deixat de ser una negociació pressupostària (sobre inversions, partides, fiscalitat...), fins i tot una negociació política (sobre quotes de poder), per esdevenir una posada en escena en què el PSC pretén –i ho està aconseguint– humiliar fins a l’últim extrem el govern d’Esquerra Republicana i, en particular, el president Pere Aragonès.

]]> <![CDATA[Pressupost i eleccions]]>

El febrer de l’any 2020 s’havien tancat tots els camins per a una legislatura productiva en termes independentistes. Els plantejaments dels partits que formaven el govern de la Generalitat i el meu mateix ja no eren coincidents. No compartíem una estratègia per acabar la feina que havia quedat estroncada amb el cop antidemocràtic de l’estat espanyol a finals d’octubre de 2017. Al capdavant del Govern, jo m’havia esforçat tant com havia pogut a mirar de concretar les palanques que havien d’eixamplar l’esquerda oberta amb Espanya per consolidar la ruptura democràtica que la majoria social havia decidit en el referèndum del Primer d’Octubre.

]]> <![CDATA[El PP presentarà una esmena als PGE perquè el règim fiscal de les Balears "no sigui temporal"]]>

La presidenta del PP de les Balears, Marga Prohens, ha anunciat, aquest divendres, que presentarà una esmena als pressupostos generals de l'Estat (PGE) perquè les mesures fiscals del Règim Especial de les Balears (REB) "no siguin temporals". En roda de premsa amb el portaveu parlamentari, Antoni Costa, Prohens ha especificat que el règim fiscal "té data de caducitat: el 2028". "Sánchez ens ha tornat a enganyar i ho ha fet amb la complicitat d'Armengol", ha asseverat.

]]> <![CDATA[Pressupostos, impostura, versemblança]]> Quan la CUP es troba en una situació incòmoda, els seus dirigents es queixen que se’ls sotmet a una pressió excessiva (pressing CUP, en van dir) i, de tant en tant, recorren al comodí de preguntar a la militància, perquè això fa assembleari. És cert que l’assemblearisme és, com a idea, un llegat del Rousseau del contracte social, però això no evita que a la pràctica sigui fàcil de manipular i de pervertir: la mateixa CUP en va donar un exemple categòric amb el seu cèlebre empat a 1.515, en ocasió d’haver de decidir sobre la investidura d’Artur Mas (als cupaires els sol irritar que se’ls recordi aquell episodi, però és difícil que no es faci perquè la presa de pèl va ser massa descarada). De fet, en els últims anys de la seva trajectòria parlamentària, els dirigents de la CUP han tendit a considerar com a situacions incòmodes el fet de rebre crítiques, o la circumstància d’haver de prendre decisions que afecten la governança del país; és a dir, la mena de situacions per a les quals se suposa que un partit es presenta a les eleccions.

]]>