Què passaria si un bon dia ens llevéssim i el calendari no hagués avançat? Com reaccionaríem, si aquesta situació es repetís una vegada i una altra fins a la fi dels nostres dies? Com afectaria la nostra relació amb familiars, amics i amb la resta del món, que no estan al corrent d'aquesta anomalia temporal? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que es va anar fent l'escriptora danesa Solvej Balle (Sønderjylland, 1962) quan, als 25 anys, se li va acudir la idea que dècades després li ha canviat la vida.

Associar la literatura de terror amb monstres, sang i fetge i ensurts és el més habitual entre lectors i no lectors. Fins i tot dins del sector editorial, aquest gènere ha estat molt vinculat a un tipus d'històries que l'han mantingut als marges de la indústria, marcat en bona part per un estigma. Però els últims anys les coses han començat a canviar. Una nova fornada d'escriptores (la majoria són dones) ha irromput al mercat literari amb relats i novel·les inscrites en el gènere que han vist la llum sota els segells d'editorials de narrativa clàssica i contemporània i que han arrossegat milers de lectors. L'èxit de la saga Blackwater (Blackie Books), de Michael McDowell –que encara cueja entre els 10 més venuts a Catalunya–, i els llibres de Mariana Enríquez publicats per Anagrama en són dos exemples recents: el terror ha sortit del nínxol i està conquerint nous espais, demostrant que es pot seduir el públic amb històries inquietants, codis propis del gènere i una alta qualitat literària.

Les novel·les del quebequès Christian Guay-Poliquin (Saint-Armand, 1982) expliquen històries de supervivència en entorns naturals extrems. Llegint-les, es pot arribar a sentir el fred inclement dels boscos canadencs. Les ombres fugaces (Periscopi, 2022), la seva tercera novel·la, arrenca amb un home que avança enmig de la neu, encara amb seqüeles d'un accident de trànsit. Vol arribar fins a la casa on viu la seva família, però el camí és ple de perills. "Està obsedit, creu que la seva vida canviarà quan sigui amb els tiets i cosins", explica l'autor, que ha passat per Barcelona per presentar el llibre al Festival 42 i a la llibreria Ona. Durant el trajecte es troba amb un nen d'uns dotze anys, l'Olio. "El nen ensenya a l'adult –afegeix–. No té por dels altres ni d'assumir riscos. És com una mena de Petit Príncep, però al revés: en comptes de ser lluminós, amaga coses, no s'hi pot acabar de confiar".

Tot i estar a punt de fer 94 anys, Alejandro Jodorowsky té encara prou energia per haver-se passat bona part de la seva intervenció al Festival 42 de Gèneres Fantàstics caminant d'una banda a l'altra de l'escenari, de bracet de l'entrevistadora, Bego Bernal. "No podem quedar-nos asseguts rere aquestes columnes –ha dit, en relació amb les bigues de la Fabra i Coats que dificultaven la visibilitat de part del públic–. Per respecte a qui ens ha vingut a veure i com a homenatge a l'escola filosòfica dels peripatètics, caminarem mentre conversem".

Els viatges en el temps i la diversitat a l'hora d'experimentar sentiments són dos dels temes centrals de l'obra de David Mitchell (Southport, 1969). L'autor d'El atlas de las nubes (2004) i Utopia Avenue (2020) ha visitat per primera vegada Barcelona amb motiu del Festival 42 de Gèneres Fantàstics. "Fins ara, l'únic que coneixia de la vostra ciutat era la cançó de Freddie Mercury –ha admès a la Fabra Coats, després d'una conversa brillant amb l'editora i crítica Valerie Miles–. Viviu en un lloc que és com una experiència amb al·lucinògens. Els carrers són de conte de fades. El menjar no és dolent. I sembla que encara sigui estiu, aquí!"

El creixement del conreu literari dels gèneres fantàstics durant l'última dècada ha estat potser menys exponencial que en camps com els de les sèries i els videojocs, però ha avançat a un ritme sostingut. Barcelona està a punt de celebrar la segona edició del Festival 42, dedicat a tots els gèneres no realistes o mimètics, a la Fabra i Coats i a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Sant Andreu. De dimecres a diumenge programarà un centenar d'actes en els quals participaran més de 200 autors, entre els quals hi ha referents internacionals com David Mitchell, Lauren Beukes i Alejandro Jodorowsky, noves veus com les de Rachel Yoder i Anabel F. Steadman i una nodrida nòmina d'autors catalans, entre els quals destaquen Núria Perpinyà, Pep Albanell i Jordi Sierra i Fabra. El fantàstic i la ciència-ficció, que estan en una nova edat d'or, "encara tenen camp per créixer", vaticina Ricard Ruiz Garzón, comissari del festival: "Ni lectors ni autors en tenim prou amb la realitat i volem anar més enllà".

Els estralls del canvi climàtic, l'omnipresència de la tecnologia, el control de la ciutadania i l'individualisme exacerbat són quatre de les característiques comunes a les novel·les de cinc dels autors que han imaginat un futur, concret o desdibuixat, en els seus últims llibres. Tots ells han passat per la Fabra i Coats aquesta setmana, amb motiu del primer Festival 42 de gèneres fantàstics. N'hi ha que debuten, cas de Ricard Efa, amb Les màquines del caos (Mai Més), i J.P. Sansaloni, amb Un final (Raig verd); d'altres que s'inicien en la ciència-ficció, com és el cas d'Elisabet Riera amb Efendi (Males Herbes), i, finalment, exemples amb un recorregut internacional remarcable, com ha passat amb El llibre blau de Nebo, de Manon Steffan Ros (Periscopi/Seix Barral), i el prolífic Adrian Tchaikovsky, de qui, gràcies a Chronos, se'n pot llegir l'última novel·la en català, Un dia tot això serà teu, abans que s'hagi traduït a cap altra llengua.