“Estava esgotada i vaig decidir deixar d’estar-hi abans d’entrar dins la roda de la docència definitivament. Ara som molt més feliç i estic agraïda d’haver pensat que seria millor canviar de feina”. És el testimoni de Lida (nom fictici), una graduada en Filologia Catalana de 26 anys que, després d’un any d’haver fet de professora, va abandonar –confessa– esgotada per les característiques de la feina, per l’actitud dels estudiants i per les tasques que havia de fer i que la consumien durant les 24 hores del dia.

El terme comunitat de jubilats ens fa pensar en butaques, menjar massa cuinat i televisors encesos tot el dia. Aquesta imatge ha estat desmentida per Latitude Margaritaville, una comunitat que s'està creant en un poble de Carolina del Sud. “Hi va haver una festa de togues el cap de setmana passat”, explica Lynette, una resident. “Hi havia un grup en directe i va ser un veritable descontrol”. Barbie, una altra de les “ambaixadores” de la comunitat, compara la vida en aquest lloc amb “tornar a començar la universitat”. La gent, diu, “beu en el camí d'entrada, pren còctels a terra”. Molt probablement, a la festa de togues no només abundaven les disfresses. Aquests adults ja grans pertanyen a una generació que va experimentar amb el sexe, les drogues i el rock'n'roll. I, a l'arribar a una edat més avançada, no sembla que abandonin els seus vells hàbits.

Onze milions de pensionistes i un terç del pressupost de la Seguretat Social fan de la reforma de les pensions aprovada dijous passat un tema prou rellevant. L’objectiu és poder pagar les pensions dels pròxims 25 anys, que coincideixen amb la jubilació dels baby boomers. Una generació que ha donat moltes alegries –sobretot mentre ha cotitzat i consumit– però que darrerament s'ha d'ocupar d'avançar la gestió de la seva pròpia vellesa.

Els baby boomers han estat aquestes últimes setmanes en boca de tothom. El motiu? La incertesa de com s’aconseguirà pagar les pensions de la generació més nombrosa. Però qui són? Els baby boomers són els nascuts entre finals dels anys 50 i dels 70, quan hi va haver un pic demogràfic a Espanya. Cada any naixien prop de 700.000 nadons, mentre que a finals de la dècada dels 80 la xifra ja queia a poc més de 400.000, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). De fet, durant aquestes dues dècades van néixer més de 13 milions de nadons, més del doble que les dues dècades anteriors i 4,5 milions més que les dues posteriors.