Conxita Badia i Millàs (Barcelona, 1897-Barcelona 1975) va ser una de les sopranos catalanes més rellevants del segle XX i una “primeríssima figura de la cançó”, segons l'escriptor Joan Alavedra. Deixeble d'Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, la seva veu i la profunda passió per la música, però també el seu caràcter somiador, va captivar tothom. “Era la música feta dona”, va dir una vegada el compositor Narcís Bonet. “Tenia una manera especial de dir les paraules, de fer-te sentir la música”, recorda Montserrat Bonet, neta de la soprano. Tanmateix, la interrupció de la seva carrera per la guerra i l'exili, el seu caràcter discret i el fet de ser dona, van enterrar en l'oblit la figura i llegat de Badia, que ara recupera la Generalitat en l'Any de Conxita Badia, mig segle després de la mort de la soprano.

Christopher Maltman i Audrey Saint-Gil

Festival Life Victoria. Recinte Modernista de Sant Pau. 3 de novembre del 2021

No és la primera vegada que el Life Victoria convida Christopher Maltman (va actuar-hi per primer cop el 2018). I caldria tornar-lo a convidar, perquè sempre és un plaer tenir-lo davant, ja sigui cantant òpera o en una Liederabend, com és el cas del recital de dimecres al Recinte Modernista de Sant Pau. Ras i curt, el baríton anglès és un veritable gentleman, un cavaller del lied. I ho és perquè domina el gènere, l’estil i l’instrument. I, sense arribar a fer interpretacions amb èmfasi operístic, aconsegueix captar l’atenció i mantenir les tensions i distensions vives entre ell i els espectadors. A poques setmanes que canti el rol titular de Rigoletto en el retorn a l’escenari del Liceu –teatre on la temporada passada va cantar unes fugaces representacions de Don Giovanni, una de les seves especialitats–, Maltman ha confirmat una vegada més que com a liederista és un dels grans. Entre altres motius, perquè ho dona absolutament tot.

]]>