Llegesc que el partit d'extrema dreta Vox diu que condicionarà el seu suport a l'aprovació de les 88 esmenes a la llei de projectes estratègics –una vertadera sacsejada a l'ordenament vigent que modificarà quasi trenta lleis– a un canvi en la toponímia de les Illes Balears: “Que es torni a la toponímia bilingüe, Palma-Palma de Mallorca, Maó-Mahón i altres com Santanyí-Santañí”. El Govern ja li ha respost que no està d'acord amb això, ja que contravé la Llei de normalització lingüística.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat aquest dimecres a diverses companyies aèries que corregeixin els errors toponímics que fan servir a les seves plataformes digitals i que incorporin el català com a llengua d’ús habitual en la seva activitat. L’entitat considera “inacceptable” que es continuïn utilitzant formes incorrectes o antigues dels noms dels municipis de les Illes Balears i recorda que la normativa autonòmica estableix quina és la toponímia oficial.

Fem-ho en xatalà ha sol·licitat al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que els tres aeroports de les Illes Balears passin a tenir el nom en català. L’entitat reclama que l'Aeropuerto de Palma de Mallorca, l'Aeropuerto de Ibiza i l'Aeropuerto de Menorca es diguin oficialment Aeroport de Palma, Aeroport d’Eivissa i Aeroport de Menorca.

Vox exigirà recuperar el topònim 'Palma de Mallorca' en el ple de l'Ajuntament de Palma del 25 de setembre. Ara bé, aquesta iniciativa no tindrà gaire recorregut, perquè el PP "no preveu" canviar la denominació de Ciutat una altra vegada, segons han apuntat fonts de Cort a l'ARA Balears.

La Comissió de Turisme, Comerç, Cultura i Esports del Parlament ha aprovat aquest dijous una Proposició No de Llei (PNL) de MÉS per Mallorca que reclama que Google faci servir els topònims de les Balears en la seva versió oficial en català. Aquesta iniciativa s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els partits excepte de Vox.

L'aplicació Google Maps en castellà ignora els topònims oficials en llengua catalana (així com basca, gallega, occitana i asturiana) i aquests es troben sistemàticament en la seva forma castellanitzada i no en la forma oficial –a excepció de la Catalunya del Nord, que és en francès. Això és així no només en els topònims de grans localitats, la qual cosa seria equivalent al que ocorre en altres llengües, sinó en tota mena d'indrets, de manera que s'hi poden trobar formes com per exemple ''Santañy'', ''San Juan'', ''Ciudadela de Menorca'', ''Villacarlos'', ''San Jorge de ses Salines'', ''San Lorenzo de Cardessar'', ''Cuevas del Drach'' o ''Deyá''.

‘Ibiza’ continua sent el topònim que apareix en el Registre d’Entitats Locals del Ministeri d’Administracions Públiques –que és el registre oficial–, cosa que contradiu la Llei de normalització lingüística, que assenyala que “els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana”. Des del Consell Insular han manifestat aquesta setmana la seua voluntat de canvi: “El Departament de Cultura, Educació i Patrimoni manté el compromís de, com marca la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, reconèixer la toponímia de l’illa i, per tant, fer el canvi del topònim”, han detallat, en conversa amb l’ARA Balears, des de la institució insular, que en tot cas vol decantar-se per una opció bilingüe.

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha signat aquest dijous el protocol general d’actuació del Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears. Aquesta proposta serà un catàleg ordenat de topònims estandarditzats que seguirà els criteris de la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb informació sobre la seva ubicació, el tipus d’entitat geogràfica, etc.

Més de 54.000 topònims genuïns de les Balears ja es poden consultar en una mateixa pàgina web. El Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears (Sitibsa), dependent del Govern, ha elaborat el primer nomenclàtor geogràfic de les Illes, que disposa d'aquesta inmensa base de dades. El mapa incorpora noms que ni tan sols apareixen als populars mapes d'Alpina, molt emprats pels excursionistes, especialment els que tresquen per la serra de Tramuntana. A tall d'exemple, a la web surt el poc conegut topònim del coll del Ciuronar, que es troba entre la Mola de l'Esclop i el Moletó, una formació rocosa que està just davant del conegut cim.