Identificar el primer individu d’una espècie és una quimera. La pregunta és molt típica dels humans actuals, que ens sentim còmodes quan parcel·lem i delimitem la realitat. L’evolució de les espècies, però, és un procés de canvis mínims al llarg del temps que fa impossible assenyalar el primer exemplar de qualsevol espècie. El mateix passa amb l’últim, tret que l’espècie s’extingeixi. En aquest cas hi ha, segur, un últim individu. Això va passar amb els neandertals, amb qui els humans moderns vam conviure a Europa fa desenes de milers d’anys. La primera trobada deuria ser com una al·lucinació. Els humans moderns venien de l’Àfrica i eren negres. Els neandertals, adaptats a un clima més fred, eren blancs i amb els ulls clars. Les faccions i els hàbits culturals de tots dos eren diferents, però no prou per considerar que els altres no eren persones. En aquells primers temps, potser van intentar comunicar-se amb un to amistós o potser van lluitar amb totes les seves forces. Una cosa és segura: van copular.