La secretària general del PP a les Balears, Sandra Fernández (Palma, 1980), és la nova consellera de Família, Benestar Social i Atenció a la Dependència del Govern després de la sortida de Catalina Cirer, a la qual cita com a referent i agraeix que li donàs la seva primera oportunitat política a Cort. La seva cartera està marcada pel repte de reduir les llistes d’espera: 14.500 persones esperen per a la valoració del grau de discapacitat; 3.700 persones per al de dependència; i 2.500 per al Programa Individual d’Atenció (PIA).

Les persones majors reclamen "dignitat, drets i millorar el seu benestar", segons el manifest elaborat per UGT amb motiu del Dia del major, que se celebra aquest 1r d'octubre. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és major tota persona que té més de 60 anys. El sindicat ha reclamat a les institucions que prioritzin les necessitats d'aquest grup poblacional en les agendes polítiques. "Fa un any i mig que s'han paralitzat les reunions del Consell de Majors del Consell Insular de Mallorca, quan en toquen dues per any. Necessitam la creació de la regidoria de Majors, que només té l'Ajuntament de Palma i que es formin els consells de majors restants, aprovats al Parlament i que no s'han fet", lamenta el sindicat.

La Fundació Impulsa Balears reivindica que el creixement econòmic de les Illes repercuteixi en un benestar més gran per a la ciutadania en la darrera publicació de la col·lecció Posicionament, titulada Un checkpoint a l'inici d'una nova legislatura. Un dels punts destacats d'aquest text fa referència a les mancances que tenen les Balears per traduir el creixement econòmic en benestar. "Al llarg de les dues dècades, les Illes han erosionat progressivament el diferencial de renda per càpita respecte de la mitjana europea", ha explicat Impulsa en un comunicat, en el qual també detalla que les Balears han passat de tenir una renda mitjana a la de la UE l'any 2001 (un 22,9%) a situar-se per sota l'any 2019 (-2,6%). "Una situació que, després de dos anys de pandèmia, s'ha accentuat (-19,8%)", diu el text, i recorda que l'Arxipèlag ha descendit de la posició 46 del 2001 a la 136 de 233 regions europees l'any 2021.

Les ajudes relacionades amb necessitats bàsiques i habitatge de l'Ajuntament han caigut prop d'un 50% respecte del 2020, any de major impacte de la crisi del covid-19. Les prestacions d'aquest 2022 han tornat a xifres prepandèmia (2019), amb unes 4.000 famílies beneficiàries. Aquesta xifra també està lluny de les prop de 6.500 famílies ateses el 2021. Així, el gruix de les ajudes del 2022, d'uns cinc milions d'euros, s'ha destinat principalment a dues partides.

L'Ajuntament de Palma atén, cada dia, devers mig miler de persones grans que pateixen soledat no desitjada. Fins ara, se n'encarregava l'empresa DomusVi, però Cort ha tret un nou contracte per hores per tal de facilitar l'accés a les entitats sense ànims de lucre. Així, de les 113.000 hores anuals el 20% es reservarà per al tercer sector. Així, el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) es concertarà fins al 2026 amb un pressupost d'11,6 milions d'euros.

El grup ecologista GOB ha posat en marxa un manifest per animar col·lectius i entitats a sumar-se a una iniciativa popular que té l'objectiu de demanar als polítics que garanteixin el benestar "de les generacions presents i futures".

"No podem tenir una data", ha reconegut aquest dimecres el portaveu municipal de Palma, Alberto Jarabo, en referència a la reforma de les galeries de la plaça Major. El regidor de Participació Ciutadana ha declarat en una roda de premsa posterior a la Junta de Govern que esperen que "els plecs del concurs d'idees arquitectòniques es pugui aprovar com més aviat millor" i que, per ara, no es pot concretar res més.

El regidor de Benestar Social, Antoni Noguera, i la coordinadora general de l'àrea, Catalina Trobat, han fet balanç dels dos anys d'activitat de l'Oficina d'Atenció Ciutadana Social (OAC Social) aquest dilluns en una roda de premsa. Segons Noguera, l'OAC Social ha atès més de 10.000 persones d'ençà que es va posar en marxa, usuaris que "abans anaven als centres de serveis socials municipals", fet que "significava una burocratització molt important".

La pandèmia ha complicat encara més la situació de la població vulnerable i això es fa palès en les xifres de l'àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma: només entre el 2019 i el 2021 les ajudes a la ciutadania s'han incrementat un 182,6%, segons ha informat el regidor Antoni Noguera aquest divendres. En xifres absolutes, el Consistori va destinar 4.033.079,56 euros a aquest concepte fa dos anys, mentre que l'any passat aquesta xifra va ascendir als 11.396.648,16 euros, repartits entre unes 7.000 famílies. La dada, a més, ja havia pujat el 2020, quan va ser de 10.553.810,09 euros.

L'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma ha donat 6,7 milions d'euros d'ajudes socials durant la primera meitat d'enguany, una xifra que suposa un increment del 38% respecte del 2020, quan es facilitaren 4,8 milions en el mateix període de temps.

L'Ajuntament de Palma ha presentat un nou model d'atenció de serveis socials que reduirà la burocràcia per facilitar els tràmits, i ho farà creant un únic canal de gestió a través del telèfon 900 701 071 i l'oficina de l'equip de primera atenció, ubicada devora de l'estació Intermodal i que tindrà 18 treballadors i sis auxiliars. Servirà com oficina de triatge i derivació i gestionarà de manera unificada la llista d'espera.

El departament de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma ha presentat les primeres 12 demandes de desnonament, tot i que són 90 les cases que es mantenen, actualment, a Son Banya. Ara, l'àrea fa feina per formalitzar les demandes de desnonament que falten durant aquest mes de febrer. Les ordres judicials podrien arribar el mes d'abril, segons la previsió de Cort. L'objectiu és que s'acabi definitivament el procés de desmantellament del poblat. En un comunicat, Benestar Social també ha explicat que fa feina amb les "famílies vulnerables" que seran desallotjades, "per trobar-los solucions" d'habitatge.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres destinar 100.000 euros a la contractació del subministrament de targetes de compra d'aliments bàsics, que beneficiarà 400 famílies afectades per la crisi sanitària, segons ha anunciat la coordinadora general de Benestar, Catalina Trobat.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres destinar 100.000 euros a la contractació del subministrament de targetes de compra d'aliments bàsics, que beneficiarà 400 famílies afectades per la crisi sanitària, segons ha anunciat la coordinadora general de Benestar, Catalina Trobat.

Aquest dimarts, un grup de sis economistes (Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós, Josep Reyner i jo mateix) que hem decidit anomenar-nos Economistes pel Benestar vam presentar un document titulat 'Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya?'. Ens preocupava que l'infrafinançament de Catalunya hagués desaparegut del debat públic quan és el problema de més impacte sobre el dia a dia de la ciutadania de Catalunya. No proposem cap solució concreta, però fem un toc d’atenció sobre el problema de sempre: dintre de l'estat espanyol, a Catalunya se li ha assignat el paper de ser l’estat del benestar de tots els altres, però de ser blasmada si es queixa del pes que ha de suportar. Compartim el destí amb les Illes, que tenen una funció similar. En canvi, Madrid, que cada cop és més pròspera gràcies a ser jugador i àrbitre en el repartiment de recursos i d’oportunitats, gaudeix dels grandíssims privilegis de la capitalitat. Aquesta capitalitat justifica molta despesa pública que no és veritat que serveixi a tots els ciutadans: serveix en primer i principalíssim lloc als ciutadans de Madrid. Encara més, atrau molts recursos privats: empreses i professionals d’alta qualificació, que han de viure a la nova Cort del Regne d’Espanya, definida pel gran poder regulador i contractual de l’Estat. L’altra gran àrea de prosperitat són les comunitats forals que gaudeixen d’un règim fiscal modèlic –el concert econòmic– i un molt bon tracte bilateral –una quota (el “cupo”) generosa–. El balanç d’anys de concert i quota és que han passat de ser contribuents nets a ser receptors nets de recursos. Tot amb amplíssims consensos polítics transversals.

Quasi la meitat de les persones que han demanat ajudes socials a l'Ajuntament de Palma enguany, o sigui, un 45% dels sol·licitants, no ho havien fet mai. L'Àrea de Benestar Social ha atès 35.688 persones aquest 2020 marcat per la pandèmia, un 52,8% més que l'any passat, quan en va atendre 23.350, segons ha explicat aquest divendres en una roda de premsa el tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres incrementar el barem de prestacions socials per a famílies amb pocs ingressos, de manera que més persones i famílies puguin accedir a les ajudes municipals. Si fins ara la renda mensual d'una família amb un sol membre era de 815 euros, ara s'apuja fins als 931, amb un augment de gairebé un 15%. En cas de ser una família de quatre persones, es passa de 1.379 a 1.490 euros.

Som lluny, molt lluny del pic de la crisi del covid-19 perquè els efectes socials de la pandèmia acaben de començar i s’aniran manifestant durant els pròxims mesos i, de ben segur, anys. No ens deixem portar per aquesta falsa sensació de nova normalitat, interrompuda pels preocupants rebrots, perquè les UCI socials no deixen de rebre persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat.

L'Ajuntament de Palma ha invertit 2.784.000 euros en ajuts socials durant l'estat d'alarma, una quantitat que representa el triple del que hi va invertir l'any passat. En total, han pogut arribar a 5.567 famílies 10.923 ajudes de dos tipus: per cobrir necessitats bàsiques d'alimentació i higiene i per a ajuts a lloguer o alguna hipoteca que no s'ha pogut acollir a la moratòria de l'Estat.

L'àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma, encapçalada per Antoni Noguera, contractarà sis treballadors socials i cinc auxiliars administratius per reforçar la plantilla, segons ha anunciat el regidor aquest dijous durant el ple de Cort. També ha recordat que el pressupost per afrontar la crisi del covid-19 des del Departament serà de gairebé 6,5 milions d'euros.