En tornar de la platja els hi havien canviat el pany de la porta i no podien entrar a casa. Així es va comportar l’arrendador d’un habitatge amb una família d’inquilins que es va negar a abandonar el pis al juny per deixar pas al lloguer turístic durant la temporada a Eivissa. El cas, segons l’advocat Eduard Clavell, podria emmarcar-se en l’etiqueta d’assetjament immobiliari. Una pràctica difícil de demostrar davant un tribunal, que consisteix, explica, a “fer actes amb la intenció que una persona no pugui viure tranquil·lament a ca seva”. En aquest cas hi va haver condemna per “un delicte lleu de coaccions”.

Què li queda a la gent al final, quan la vida es fa impossible? Engegar-ho tot a rodar i prendre’s la justícia pel seu compte. No pagar impostos, no pagar el lloguer. Sortir del carril legal. Anar a la seva, encara que això sigui una mena de suïcidi social, una rebequeria perillosa i sense sortida que tard o d’hora et pot enviar a la marginalitat. No és gens recomanable com a solució individual. I com a protesta col·lectiva? A vegades ha passat.

Al bloc número 22 del carrer General Lacy de Madrid, al barri d'Arganzuela i a tocar de l'estació de trens de Puerta de Atocha - Almudena Grandes, un grup de veïns han preparat pancartes com les que tenen penjades a la façana de l'edifici: "No marxarem", "Ens quedem", diuen. La intenció és portar-les a la manifestació que més d'una trentena de col·lectius, entre els quals el Sindicat de Llogateres, han convocat per a aquest diumenge a la capital espanyola sota el lema "S'ha acabat. Abaixem els lloguers". "Crec que serà un punt d'inflexió", reflexiona el Santiago, un dels llogaters del bloc, que rep l'ARA a casa seva. Ell i altres veïns de l'edifici han quedat per sortir plegats cap a la marxa que arrencarà al centre de la ciutat.

El govern espanyol mourà fitxa en els pròxims mesos per intentar frenar el frau amb els lloguers de temporada, un dels forats que no va tapar la llei estatal d'habitatge. L'any previ a la seva entrada en vigor, aquesta modalitat contractual va créixer un 17% a Barcelona, i va arribar a suposar el 40% dels anuncis en un dels seus barris més gentrificats, el de la Barceloneta. Alguns propietaris utilitzen aquesta via per evitar les limitacions que tindrien si optessin per fer un contracte d'arrendament d'habitatge habitual i, d'aquesta manera, treure'n un rendiment econòmic superior. "És un fenomen que està tensant el lloguer residencial i que provoca un increment de preus, igual que passa amb els allotjaments turístics", ha constatat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, en la presentació de les conclusions del grup de treball que es va posar en marxa fa mig any per abordar aquest tipus de lloguer, tal com preveia la llei esmentada.

El 16 de març van entrar en vigor els topalls dels preus dels contractes de lloguer d’habitatge habitual als 140 municipis declarats de mercat residencial tensionat a Catalunya. Malgrat que els llogaters han aplaudit que per fi es posi fre als preus dels seus lloguers i així s’eviti, sobretot, que els puguin apujar els lloguers a la renovació dels seus contractes, són molts els detractors que segueixen defensant que el mercat no s’ha d’intervenir, i que auguren una caiguda de l’oferta. És evident que amb les polítiques d’habitatge dutes a terme fins ara no s’ha aconseguit destensionar el mercat ni augmentar l’oferta d’habitatge. A més, hem vist que és un mercat que, havent estat lliure tots aquests anys, no ha aconseguit equilibrar-se per si mateix, com també s’ha vist a tots els països europeus que estan imposant aquest tipus de mesures. Ara bé, està clar que els topalls de preus no són un remei miraculós que solucionarà en tres anys –és el límit inicial de temps de les mesures implantades– el que no s’ha solucionat en dècades. I el que encara està més clar és que no es poden buscar solucions senzilles a problemes complexos. 

El ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana per fi ha fet públic el Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer d’Habitatge, que es pot consultar a l’enllaç https://serpavi.mivau.gob.es/. Ara s’obre un període de deu dies en què es poden presentar al·legacions i esmenes abans de la seva publicació al BOE, que s’ha anunciat per al 13 de març.

Era l'octubre del 2020 quan l'aleshores govern de coalició de PSOE i Unides Podem anunciava que volia “regular la contenció de les rendes del lloguer en el marc d'una llei d'habitatge” a l'Estat. Des d'aquell anunci han passat més de tres anys i si bé és cert que la llei d'habitatge ha vist la llum, l'eina perquè les comunitats autònomes puguin controlar els lloguers en aquelles zones “tensionades”, és a dir, on els preus estan més disparats, encara no s'ha materialitzat.

El ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) es nega a donar llum verda a l’aplicació dels topalls dels preus dels lloguers als 140 municipis de Catalunya que la Generalitat ha declarat com a zones de mercat residencial tensionat. Un cop més, la polèmica llei pel dret a l’habitatge digne és notícia. Un cop finalitzat el període d’exposició pública de la memòria que justifica la declaració de zones de mercat residencial tensionat, la Generalitat de Catalunya pensava començar a aplicar els límits als preus dels lloguers que regula la llei. Però després de la reunió que va tenir lloc dimecres passat entre la ministra i la consellera de Territori, va quedar clar que l'aplicació va per llarg.

“La major part de la població no té problemes per pagar el lloguer” segur que no deu estar entre les millors frases de la vida política de Meritxell Batet, i ella mateixa es va disculpar minuts més tard a Twitter d’aquestes paraules dites a SER Catalunya. Perquè una cosa és que la gent acabi pagant el rebut del lloguer a final de mes (la majoria de la gent paga, sí, ves quin remei) i una altra cosa són els equilibris pressupostaris que han de fer i la minva de renda disponible després d’haver pagat el rebut del pis.

Pedro Sánchez ha deixat en una mena de llimbs la contenció de les rendes de lloguer. El nou decret de mesures anticrisi que s'ha de publicar en les pròximes hores, abans del 30 de juny, suprimeix la pròrroga de sis mesos que els inquilins podien sol·licitar als propietaris en cas que s'arribés a la data de finalització del contracte. Es tractava d'un cert marge abans no s'apliqués la llei d'habitatge estatal, que vol frenar les pujades abusives de preus. Però Catalunya és un cas particular. No només perquè fa anys que ha estat pionera en aquest àmbit, sinó també perquè ha estat la primera comunitat que ha enumerat els municipis que vol declarar zones tensades i on, per tant, s'evitaran augments disparats del lloguer.

Del 7 al 9 de juny es va celebrar a Barcelona l'ISHF (International Social Housing Festival), amb 2.000 participats procedents d’Europa i d’Amèrica, tots experts i expertes favorables a les polítiques públiques d’habitatge. Va ser l'ocasió per compartir i comparar les directrius polítiques actuals de països i ciutats, per exposar els reptes que cal afrontar i, també, perquè el model de Barcelona rebés molts elogis dels participats internacionals en conferències i debats.

Després de la convocatòria electoral de Pedro Sánchez per al 23 de juliol, podem preguntar-nos: ¿què passarà amb la llei d'habitatge? Posem-nos en el cas que la tan esperada llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a un habitatge digne es manté en vigor. Seguiria havent-hi interrogants: ¿què passaria amb els lloguers? ¿Podríem llogar el nostre habitatge al preu que volguéssim o hauríem d’aplicar les limitacions que marca la llei?

Ha estat una de les lleis de la legislatura més difícil de desbloquejar, però finalment aquest dimecres n'ha arribat el vistiplau definitiu. El Senat ha aprovat la llei d'habitatge estatal. La norma ha acabat el tràmit sense cap modificació important respecte a la votació al Congrés de Diputats, on es va convalidar després d'un acord entre el govern espanyol i dos dels seus socis habituals: ERC i EH Bildu.

La nova llei espanyola i el xàfec de promeses innegablement electoralistes dels nostres polítics han situat –de fet, ressituat– la qüestió de l’habitatge al bell mig del debat públic. I això és sens dubte una bona notícia, ja que connecta la discussió política amb la realitat del carrer, de les persones. L’accés a l’habitatge és, des de fa molts anys, un dels problemes que més condicionen les vides d’homes i dones de totes les edats, començant pels joves urbans, que veuen amb desesperació com, tot i treballar, llogar o comprar un pis continua estant fora del seu abast econòmic. Avui, en ciutats com Barcelona, tenir feina no garanteix poder tirar endavant un projecte de vida digna, encara que sigui dins la modèstia. Que les hipoteques s’hagin encarit molt contribueix a empitjorar encara més una situació marcada pels sous baixos i la precarietat laboral.

A les portes d'una campanya en què l'habitatge és un dels temes estrella, el Banc d'Espanya ha fet públic un informe amb unes dades esfereïdores: segons els seus càlculs, gairebé la meitat dels llogaters a Espanya estan en risc d'exclusió o de pobresa a causa de la pujada que han experimentat els lloguers des del 2014. Per fer-nos-en una idea, a la Unió Europea aquest percentatge és del 30%, vint punts menys. Segons l'estudi, en els darrers anys s'han produït dos fenòmens en paral·lel. La dificultat per accedir a la compra d'un habitatge està portant cada cop més gent cap al mercat de lloguer, que al seu torn ha vist com es disparaven els preus. Així, si el 2014 el percentatge de població que vivia de lloguer era del 13%, ara ja és del 20%, un rècord històric en un estat amb una forta cultura de la propietat.

El Consell d'Europa, organisme que vetlla pel respecte als drets humans, considera que és "urgent" que el govern espanyol prengui mesures per fer front als problemes "estructurals" de l'habitatge, com els elevats preus dels pisos, la falta d'habitatge social, l'elevat nombre de desnonaments i l'augment de persones sense llar. "L'habitatge no ha de ser considerat com un bé reservat a certes persones", adverteix la comissària de drets humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, en un informe sobre Espanya publicat aquest dimecres.

Gairebé la meitat dels llogaters d'Espanya estan en risc de pobresa o d'exclusió. Aquesta és una de les demolidores conclusions de l'Informe anual 2022 del Banc d'Espanya, publicat aquest dimecres. En concret, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos constata que l'any 2021 un 48,9% dels llogaters de tot l'Estat estaven en aquesta situació. La xifra situa Espanya com el país de la Unió Europea amb un percentatge de llogaters en situació de vulnerabilitat més elevat. Al conjunt de la UE, els llogaters que estan en aquesta situació freguen el 30% del total. És a dir, gairebé 20 punts percentuals menys.

Està en boca de tothom la imminent aprovació, a escala estatal, de la llei pel dret a l’habitatge. És una notícia històrica, ja que mai hem tingut una llei estatal d’habitatge que permeti donar un marc orientador de les polítiques d’habitatge a llarg termini i que estableixi uns principis bàsics que donin homogeneïtat a les polítiques aplicables a totes les comunitats autònomes. I tenir-la permet establir unes línies vermelles que en cap cas es poden traspassar per protegit el dret a l’habitatge. No obstant, des dels diferents sectors involucrats s’estan plantejant molts dubtes sobre si realment aquesta llei serà efectiva per millorar el mercat.

Afortunadament, per fi s’anuncia que la llei d’habitatge de l’estat espanyol té acord polític. I, per sort, l'ARA s’ha fet ressò en els darrers mesos del debat sobre la regulació dels lloguers, que ha estat vigent a Catalunya i que ja forma part d’aquesta llei pel dret a l’habitatge, la primera de la democràcia. De nou, les institucions i els moviments socials catalans han estat capdavanters.

Aquests dies els mitjans es fan ressò d'un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona segons el qual la llei de contenció del preu del lloguer va aconseguir reduir-lo sense reduir el nombre de nous contractes d'arrendament, ni el de contractes finalitzats ni l'estoc del parc de lloguer. Mentre continua el debat sobre si la llei estatal pel dret a l’habitatge ha d’incloure controls que limitin les rendes inicials, la publicació de l'estudi de l'IEB ens permet recordar que un altre de l’Observatori de l’Habitatge de Barcelona (OHB), publicat al gener, confirmava també que la llei va tenir un efecte positiu en l’assoliment del seu objectiu de contenir els preus del lloguer, tot i que la llei només va estar en vigor durant un any i mig.