El Govern ha fet públic el calendari laboral amb els dies festius per l'any 2026. Els representants polítics han acordat amb patronals i sindicats quins seran els dies festius per a l'any que ve i, segons han informat a través d'un comunicat, el calendari laboral 2026 ha estat aprovat per unanimitat per totes les parts implicades en l'elaboració i selecció dels festius.

El calendari laboral per a l'any vinent a Catalunya deixa un 2025 amb poques festes llargues. Catalunya gaudirà de 13 festius, dels quals dos cauran en dissabte, i no hi haurà cap macropont més enllà de Setmana Santa i els dies de Nadal. El Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat aquest divendres el calendari laboral a Espanya, després que el setembre passat la conselleria d'Empresa i Treball de la Generalitat ja aprovés el calendari laboral de Catalunya en el Consell de Relacions Laborals.

L’estiu sol ser una època per relaxar-se, estar amb els amics, la família i també la parella. Desconnectar de la vida laboral també ens pot servir per reconnectar amb qui compartim gran part de la nostra vida. Però no per a tothom. Hi ha parelles que tenen horaris que no quadren o que pel calendari escolar no poden coincidir a l’hora de fer vacances. Com afrontar uns mesos d’estiu sols?

El 2023 tindrà 13 festius que cauran en dies laborables, dels quals 9 coincidiran a totes les comunitats, segons el calendari laboral publicat aquest divendres pel Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Sis d'aquests festius cauen en dilluns o divendres, cosa que permetrà allargar el cap de setmana. A aquests 13 dies s'hi hauran d'afegir les dues festes locals que poden triar els ajuntaments.

El ple de l'Ajuntament d'Inca ha aprovat aquest dijous per unanimitat que el 26 de desembre de 2023 sigui festa local. Cal recordar que el Govern va deixar en mans dels consistoris aquesta decisió, fet que va provocar el malestar dels batles per haver d'escollir entre el dia de Sant Esteve o una festa o fira municipal.

"Els ajuntaments ens trobam entre l'espasa i la paret". Així resumeix el president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Antoni Salas, el malestar que ha causat als consistoris el fet que l'Estat hagi passat per alt la Segona Festa de Nadal en el calendari laboral del 2023 i el Govern no l'hagi declarat. En el seu lloc, les dates no laborals per lliure elecció han estat el Dia de les Illes Balears i el Dilluns de Pasqua. "No poder gestionar el calendari oficial com un vulgui per manca d'autonomia va en detriment dels nostres costums i les nostres tradicions", ha destacat.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dijous el calendari laboral a Espanya per al 2022 elaborat pel ministeri de Treball. Hi haurà 12 festius que cauran en dies laborables (de dilluns a dissabte), dels quals set són festes estatals que no es poden substituir. Es tracta de Cap d'Any (1 de gener), el Divendres Sant (15 d'abril), la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost), el Pilar (12 d'octubre), Tot Sants (1 de novembre), el Dia de la Constitució (6 de desembre) i la Puríssima (8 de desembre). A aquests set se li ha de sumar el dia de Reis (6 de gener), que tot i que sí que es podria substituir, totes les comunitats autònomes han decidit fer.