Foguerons, dimonis, diables i bèsties de foc formen part de l’imaginari col·lectiu de Mallorca, de la nostra cultura, el nostre patrimoni i la nostra identitat. Des de temps ancestrals, les flames han il·luminat els rostres de qui transmet cultura popular i patrimoni immaterial amb gloses i cançons que parlen de la nostra història i conformen la nostra identitat. Perquè moltes persones han gaudit de la festa i l’han estimada, avui dia al nostre calendari, el 17 de gener es marca amb color de foc i a moltes festes dels pobles de l’illa són indispensables les colles de dimonis, que cada vegada són més i més participatives.

El foc és un element cabdal en les festes i celebracions de la cultura popular catalana, d’arreu de la Mediterrània i, també, de molts de llocs del món. És sabut que, en el nostre entorn més proper, l’origen d’aquestes festivitats és pagà. Sol estar relacionat amb rituals de purificació que, més tard, la religió catòlica es va fer seus. En l’imaginari col·lectiu illenc, el foc se sol relacionar amb un altre símbol: el dimoni –encara que no sempre van de la mà.

Del dimoni cucarell a les colles de dimonis i els correfocs. La persistència d’una tradició festiva és el títol de la conferència inaugural que l’antropòleg i folklorista Andreu Ramis, president del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears, va impartir divendres, 22 d’octubre, en l’obertura del Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània.

“Quan vaig veure que les falles pirinenques foren declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat vaig pensar: i això són les nostres!”. La gabellina Joana Colom (1937) és una figura clau –que vol dir que és de les persones que hi han fet més feina– en la recuperació, l’any 2018, de la festa de l’Alei Alei de Capdepera, que es va perdre cap a la dècada dels anys 60. “Va ser amb el turisme. La nostra societat va canviar completament i moltes coses varen caure en l’oblit”, diu.

A partir de festes populars com les falles valencianes, els Moros i Cristians d’Alcoi i l’Alarde d’Hondarribia, Verònica Gisbert (Alcoi, 1978) ha estudiat aquesta expressió cultural de la identitat dels pobles amb perspectiva de gènere. Una de les conclusions a les quals ha arribat és que les festes són “un ferrament de poder” més i, com a tal, “estan controlades pels grups predominants de cada comunitat”. Però per a Gisbert hi ha esperances: “La festa es transforma, perquè, si no, mor”. Així, per la mateixa naturalesa que tenen, les festes populars poden esdevenir una palanca de canvi no només en aquestes esferes, sinó en tota la societat.

Amb prudència i esment, però també moltes ganes. La part més lúdica i festiva del Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània és a sa Pobla. Consisteix en una mostra de dimonis i bèsties de foc de Mallorca, que estan agrupades a la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de foc les Illes Balears. Fundada l’any 2008, va ser una manera de posar en comú les necessitats d’aquests grups, davant l’auge de creació de colles que hi ha hagut als pobles de les Balears des de final dels anys 90. El president d’aquest col·lectiu, Miquel Caimari, assegura que hi ha “ganes i il·lusió” de fer aquesta trobada: “Des de l’esclat de la pandèmia s’han fet algunes cosetes però molt puntuals i petites. A més, els correfocs estaven prohibits. Que ens tornem a trobar un bon grapat de colles a sa Pobla és una bona notícia. En qüestió de tres dies se n’hi van apuntar una vintena”, explica.