Santos Cerdán afirma que és víctima d'una cacera política. Apuntem com a curiositat que la intel·ligència artificial ha ampliat el catàleg d'excuses dels (presumptes, sempre presumptes) polítics corruptes: ara poden adduir que no reconeixen la seva veu quan l'escolten en una gravació, perquè pot haver estat simulada, o recreada, per una IA. A la vegada, la defensa de qui va ser secretari d'organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez també posa en dubte la credibilitat dels informes de l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, línia que fa gràcia perquè no deixa de tenir una certa aroma indepe i esquerranosa, que remet a l'advocat Benet Salellas. En efecte, hem vist alts comandaments i desenes d'agents de la Benemèrita prestant fals testimoni al judici del Procés, i també sabem de l'existència i les actuacions de la policia patriòtica durant anys i panys, amb nombrosos informes falsos que cercaven incriminar persones i organitzacions concretes. També coneixíem jutges que dicten presó sense fiança a velocitat supersònica segons qui sigui o en quines files polítiques militi l'investigat, com li ha passat ara a Santos Cerdán. L'existència de les clavegueres de l'estat està fora de dubte, el que és més dubtós és que serveixin per exculpar Santos Cerdán de la seva pròpia (i presumpta, sempre presumpta) claveguera. Sabem de fa temps que un mateix argument, en mans degudament hàbils, pot servir per defensar una cosa i la contrària.

LA DANA no va marxar de València amb l’última torrentada del 29 d’octubre. La depressió continua allà mateix, centrada sobre el País Valencià, causant estralls sobre la nostra vida política i la nostra moral col·lectiva. I aquesta depressió porta, encara, el nom de Carlos Mazón. Mentre el que era màxim responsable de la seguretat dels valencians continuï a la presidència, set mesos després que morissin 228 persones, moltes de les quals s’haurien salvat amb una gestió responsable de les previsions del temps, la ràbia i la vergonya no marxaran.

Al llarg dels últims sis mesos i escaig, l'absència de Carlos Mazón en les reunions de la cúpula del PP a Madrid ha estat la imatge més habitual. Aquest dilluns, però, el president valencià ha reaparegut oficialment a la seu estatal del carrer Génova per primer cop des de la catàstrofe de la DANA. L'avançament del congrés del PP és el que ha provocat que Mazón s'hagi retrobat amb la resta de barons populars, que durant aquest temps han evitat aparèixer en la mateixa fotografia que el qüestionat líder del PP al País Valencià. També Alberto Núñez Feijóo ha limitat les trobades amb un president empaitat per la gestió de la tragèdia que va deixar un balanç de 228 morts. Ara bé, amb la convocatòria del congrés dels dies 4, 5 i 6 de juliol, aquest dilluns s'ha endut gran part dels focus.

Les protestes contra Carlos Mazón per la gestió de la DANA, que va causar 228 morts només a València, el persegueixen fins a Nova York. Una campanya contra el president valencià en una pantalla gegant a Times Square li ha donat la benvinguda a la ciutat, on ha fet parada en el marc del seu viatge oficial als EUA per avaluar l'impacte dels aranzels de Donald Trump. "Tenim 228 raons perquè no tornes", clama el missatge en català que apareix sobre una imatge de Mazón. Es tracta d'una acció pagada Compromís per recordar-li la "nefasta gestió" de la DANA de fa mig any.

Carlos Mazón fa equilibris per evitar una situació incòmode al congrés del PP europeu (PPE) a València, que arriba quan es compleixen sis mesos de la DANA. El president valencià va absentar-se al primer dia de la trobada, amb l'argument que estava gestionant les conseqüències de l'apagada elèctrica. Aquest dimarts al vespre, però, va aparèixer per sorpresa al costat d'Alberto Núñez Feijóo a una recepció dels principals càrrecs conservadors europeus de l'Ajuntament de València. La seva presència no estava prevista a l'agenda i això li va permetre esquivar les manifestacions convocades durant el dia per la gestió de les inundacions que van deixat 228 morts al País Valencià.

Aquest dilluns 28 d'abril hi haurà una gran manifestació a València que exigirà la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, la setena des del 29 d'octubre, la data de la DANA que va costar la vida a 228 valencians. Sens dubte, Mazón i el Partit Popular esperaven que, a aquestes altures, la indignació ciutadana s'hauria esbravat. No ha estat així. Durant aquests mesos, Mazón ha protagonitzat una fugida endavant desesperada i sovint obscena, en què les mentides, els canvis de versions i l'alternança de registres i de tons en el discurs, des de la llagoteria fins a l'amenaça, han estat la constant. Molts l'han donat per amortitzat durant aquest temps, el PP ha vacil·lat i ha canviat de parer i de tàctica amb ell sovint, però ara com ara Mazón segueix a la presidència de la Generalitat. Per a ell, això és l'únic que compta.

Les recents declaracions de l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso i la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, no han modificat el criteri de la magistrada que instrueix la causa de la DANA, que aquest dimecres ha reiterat que la responsabilitat d'avisar la població el 29 d'octubre passat era de la Generalitat Valenciana i no de l'Estat. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha aprofitat la resposta a una sol·licitud de l'acusació popular exercida per l'associació Liberum –que demanava que s'investigués l'acció del govern espanyol– per tornar a mostrar la contundència que l'ha caracteritzada des de l'inici de la investigació. Així, i després de negar la petició, ha emfatitzat que la intenció d'atribuir responsabilitats a l'executiu estatal en l'emergència "no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l'administració autonòmica, que no va saber alertar, ni a temps ni encertadament, la població".

La comissió d'investigació sobre la gestió de la DANA al País Valencià que s'està desenvolupant a la Diputació de València ha deixat detalls reveladors. No només sobre responsabilitats, sinó també sobre per què hi va haver tantes mancances en el control del cabal del barranc de Poio el dia de la tragèdia, el 29 d'octubre del 2024. El que era llavors inspector en cap del Consorci Provincial dels Bombers de València, José Miguel Basset, va assenyalar aquest dimarts que l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas era la responsable de l'emergència "des del minut zero", i no pas el president valencià, Carlos Mazón. Ara bé, també va explicar el motiu de la deixadesa en el control del cabal amb la retirada dels bombers a les 14.30 hores: van detectar un descens i tenien ganes de "menjar", ja que era l'hora de dinar.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, està a l'ull de l'huracà per la seva gestió de la DANA al País Valencià, amb manifestacions constants, canvis de versió per part seva, i la instrucció d'una jutge de Catarroja que posa en dubte de ple les actuacions del govern valencià –amb la imputació per ara de la consellera responsable d'Emergències, Salomé Pradas. Ara bé, des de l'inici de la seva polèmica gestió també ha rebut diverses amenaces per part de ciutadans i ja ha arribat una primera detenció. Segons ha avançat El Mundo i ha pogut confirmar l'ARA de fonts policials, un home de trenta anys ha estat detingut per amenaces contra Carlos Mazón, que hauria fet a través de l'anonimat.

El govern de Carlos Mazón "sabia perfectament" que el barranc del Poio s'havia desbordat i, malgrat això, va trigar hores a enviar una alerta massiva a la població. És el que conclou la jutgessa que investiga la gestió de la DANA de la Generalitat Valenciana i la seva presumpta responsabilitat en la mort de més de 220 persones en les riuades. La titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja ha analitzat els àudios de les trucades al 112 i ha constatat que, des de les 17.10 hores, ja hi havia persones demanant auxili. Per això conclou que l'administració valenciana estava al cas de la gravetat de la situació a aquella hora. Tot i això, l'alerta massiva a la població no es va enviar fins passades les 20.00 hores.

La pel·lícula del pacte de pressupostos entre Vox i Mazón d'aquesta setmana té dos guanyadors i un perdedor. Els primers són el partit d'Abascal i el mateix president valencià, que han aconseguit els seus objectius. I el segon és Alberto Núñez Feijóo, que un cop més s'ha vist superat pels esdeveniments i s'ha vist obligat a beneir un pacte cuinat a la seva esquena i que va més enllà del que ell hauria volgut en matèria mediambiental, agrícola o d'immigració.

1. El pacte. El desvergonyiment de Mazón i la indolència de Feijóo han fet que la crisi valenciana saltés a la política general. En estat de negació de la realitat, Mazón no ha tingut la dignitat d’anar-se’n a casa, ni Feijóo l’autoritat per fer-lo plegar. Abascal ha captat l’oportunitat. Ha posat el programa sobre la taula: negacionisme climàtic, fermesa contra la immigració, marginació de la llengua valenciana, ni un euro a la memòria històrica. Vox ho proposa, Mazón ho firma i la direcció del PP ho valida. El pas està donat. No és un suport parlamentari ocasional, és un pacte de govern. El PP obre oficialment la seva aliança amb Vox, indiferent pel que sembla a les amenaces del moment. Feijóo, ocupat com sempre en buscar ocurrències per ridiculitzar Sánchez, que és la seva manera d’entendre el paper de l'oposició, ni tan sols ha estat qui ha pronunciat la confirmació del gir estratègic. Simplement, ha aplaudit el pacte de Mazón. Aplicant la política del mínim esforç que el caracteritza, Feijóo dona per bona una aliança que trenca el front democràtic i marca el futur del partit. S’han acabat les ambigüitats. Vox és el soci prioritari del PP, i deixa clar des del començament quines són les condicions. Una advertència que els altres partits no poden passar per alt.

El darrer episodi de la contínua fugida endavant de Carlos Mazón l'ha dut a fer-se fort a la presidència de la Generalitat Valenciana mitjançant un acord de pressupostos amb Vox: a canvi del vot favorable dels neofeixistes, ell abraça el seu ideari en matèries sensibles com el medi ambient o la immigració. Aquesta maniobra causa una profunda incomoditat en la cúpula del partit: desqualifica l'autoritat de Feijóo (per bé que el partit fa córrer diferents versions sobre com s'ha negociat el pacte), ja escassa de per si, i proporciona a Mazón un amagatall des d'on es guarda (si més no, per ara) d'una caiguda que ja semblava imminent. En aquest darrer gir de la història sí que sabem on era Mazón: negociant un acord amb Vox que li assegurés la permanència en el càrrec. Recordem que, si aconsegueix arribar al 2027 i, per tant, esgotar la legislatura com a president de la Generalitat, Mazón hauria complert el requisit per ser membre nat del Consell Jurídic Consultiu durant quinze anys. Dit d'una altra manera, li garanteix una paga de vuitanta mil euros a l'any fins als seixanta-set, quan podria jubilar-se havent ingressat 1,2 milions d'euros. A aquestes altures de la seva desgraciada història, no hi ha cap dubte que aquesta és la principal motivació del tal Mazón per aferrar-se a un càrrec que no pot exercir sense ser escridassat i sentir-se dir de tot cada vegada que participa en un acte públic. Bé: té aquesta motivació més allò que ell hagi calculat que pugui aplegar en “la reconstrucció”, que és el mantra que invariablement invoca per justificar la seva continuïtat. Que invoquen ell i també, oficialment, el PP, atesa la incapacitat demostrada per Feijóo de reconduir l'actitud indecent del president valencià. Com més parlen de reconstrucció, més queda en evidència la desesperació de Mazón i la desfeta interna del PP en tot el que té a veure amb el desastre del País Valencià.

L'extrema dreta concedeix un baló d'oxigen a Carlos Mazón, però el preu a pagar pels pressupostos no serà menor: a canvi, el PP assumeix la criminalització de la migració i el negacionisme climàtic dels ultres. En ple setge polític i judicial per la gestió de la DANA, el president valencià ha anunciat aquest dilluns un preacord amb Vox que es concretarà "en els pròxims dies". Una bona notícia per al president valencià, immers en una crisi política personal des de fa mesos. De fet, aquest mateix dilluns la jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha citat l'11 d'abril a declarar com a investigats l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso. També crida com a testimoni la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, el dia 14 del mateix mes.

Quatre mesos i mig després de la DANA del 29 d'octubre, l'epicentre de la política valenciana s'ha traslladat del Palau de la Generalitat a la Ciutat de la Justícia de València, on la magistrada Nuria Ruiz Tobarra instrueix la causa sobre la gestió de la catàstrofe. Traslladada des dels tribunals de Catarroja, també afectats per les greus inundacions, les revelacions que aporta la jutgessa s'han convertit en el principal obstacle a la continuïtat del cap del Consell, Carlos Mazón, que continua negant-se a dimitir i que ha trobat en Vox el seu principal aliat.

Toñi García (59 anys), veïna de la localitat valenciana de Benetússer, va perdre al seu marit, Miguel Carpio, i a la seva única filla, Sara Carpio, la nit del 29 d’octubre. El seu és un relat ple de llàgrimes i dolor. Però també és un exemple de valentia, la d'una persona que ofereix el seu testimoni tot i el patiment que li suposa narrar-lo. Un coratge que l'ha impulsat a participar en la creació de l'Associació de Víctimes DANA 29 octubre 2024 i que també va mostrar quan va denunciar la indiferència de l'exconsellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme Nuria Montes, que, tot i treballar en la mateixa planta de la Ciutat Administrativa que ella, durant sis dies no es va interessar pel seu sofriment.

No va ser fins quatre mesos després de la DANA a València que Carlos Mazón va concretar a quina hora havia arribat el fatídic 29 d'octubre al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Assetjat per la pressió política i judicial, el president valencià assegurava fa dues setmanes que eren les 20.28 h quan va arribar al lloc, 17 minuts després que s'enviés l'alerta a la població per les inundacions. Aquesta nova versió –fins llavors havia situat la seva arribada "a partir de les 19 h"– la va apuntalar amb una imatge difosa per la Generalitat Valenciana poc després: una captura del sistema de videovigilància en la qual es veu Mazón saludant els recepcionistes del Cecopi a les 20.28 h. Diversos testimonis presencials, però, mantenen que el polític del PP va arribar abans i en les últimes hores han crescut les sospites que la fotografia del Cecopi podria haver estat manipulada.

Mentre Alberto Núñez Feijóo ha centrat la seva intervenció pública d'aquest dijous a criticar la manca de concreció de Pedro Sánchez sobre l'increment de la despesa militar després de reunir-s'hi al Palau de la Moncloa, dues carpetes espinoses han tret protagonisme a la queixa del líder del PP i als embats del seu partit contra el president del govern espanyol per les causes judicials de l'entorn de Sánchez –amb moviments sobre el cas Ábalos i el del germà de Sánchez–. Es tracta de la gestió de la DANA de Carlos Mazón, que està sent investigada judicialment pels 228 morts que va provocar, i de la que d'Isabel Díaz Ayuso durant la pandèmia, que va deixar un balanç de 7.219 morts en residències de gent gran. Una xifra que la presidenta madrilenya va rebaixar aquest dimecres, generant així una nova polèmica amb aquesta qüestió.

La primera anotació és sobre la falta de lideratge al Partit Popular: si Mazón finalment cau no serà perquè ho hagi decidit Feijóo, sinó l'entorn del partit, des dels diaris madrilenys de la dreta nacionalista fins a l'amo de Mercadona. Són ells els que deixen sense aire l'encara president de la Generalitat, un personatge que es va cavar ell mateix la tomba política quan va voler dur la seva particular fugida endavant una mica més lluny, amb unes declaracions prou ofensives de les quals va quedar, com sol passar, una espècie d'acudit de mal gust: “Vaig arribar al Cecopi [Centre de Coordinació d'Emergències] a les vuit i vint-i-vuit. Això són passades les set, o no?”. Que Mazón dimiteixi o caigui de la presidència de la Generalitat Valenciana és una cosa que havia d'haver passat fa molt de temps: hi ha dues-centes vint-i-set víctimes, moltes de les quals –i aquesta és la greu, terrible responsabilitat de Mazón– es podien haver evitat amb una gestió raonablement eficaç dels recursos de què disposava el govern valencià per fer front a la DANA. Per tant, la seva destitució o cessament és de raó i no l'hauríem d'haver estat discutint durant tantíssim de temps.