La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha sol·licitat a la UE flexibilitzar els límits de les ajudes d'Estat, regla de minimis, per impulsar nous sectors productius i la reindustrialització de les Balears. La líder de l'Executiu ha fet aquesta reclamació aquest dimecres durant la seva intervenció al Comitè de les Regions de la UE, en el qual ha participat amb motiu de la Setmana Europea de les Regions i Ciutats. Segons ha recollit Europa Press, Prohens ha apuntat que aquesta reivindicació és extensible a la resta de regions insulars europees, ja que comparteixen "reptes" i "necessitats" pròpies de la seva idiosincràsia.

Avui, moltes de les indústries europees amb prou feines sobreviuen. Però la direcció de la Unió Europea, en comptes de prendre les decisions difícils que es necessiten per revertir la decadència industrial del bloc, sovint s'ha acontentat amb mantenir l'statu quo. Fins i tot hi ha líders populistes que s'oposen obertament a qualsevol pla de modernitzar la base industrial d'Europa (i, al fer-ho, enganyen l'opinió pública).

El MNACTEC, el primer museu nacional de la Generalitat restaurada, celebra 40 anys d'existència aquest cap de setmana amb moltes activitats obertes al públic. El 1983 la Generalitat va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, i el 1984 el museu va obrir al públic. El museu no ha tingut mai una vocació centralista, sinó que va decidir crear un sistema en xarxa que engloba 26 museus i espais que permeten conèixer la història industrial vinculada a cada territori. A més, si el públic no pot moure's, es mou el museu amb el MNACTEC bus, un espai interactiu i tecnològic sobre rodes que es desplaça on calgui.

Feina de formigueta. És un missatge que des de fa temps porten per bandera tots aquells agents implicats en el PERTE –projecte estratègic– dels microxips vinculat als fons europeus antipandèmia. El cert és que fa un any que es va posar en marxa amb un pressupost de fins a 12.500 milions d'euros públics, però encara no s'han materialitzat grans inversions, com la tan desitjada –a tot Europa– fàbrica de semiconductors.

Fa temps que els països europeus competeixen en una cursa de fons: la de captar fàbriques, especialment al sector automobilístic. Un dels premis grossos és una fàbrica de bateries per al cotxe elèctric i Espanya l'ha seguit disputant després d'haver lligat la planta de bateries de Volkswagen a Sagunt, al País Valencià.

30 anys després de la seva aprovació, el 1992, el govern espanyol vol tirar endavant una nova llei d'indústria amb un objectiu principal: evitar les deslocalitzacions que històricament ha patit Espanya. En concret, el consell de ministres d'aquest dilluns ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei d'indústria. La norma arriba en primera volta i, per tant, ara tot just s'obre a audiència pública. Després, haurà de tornar al consell de ministres perquè pugui començar el tràmit parlamentari al Congrés de Diputats.

Durant el primer semestre del 2022 el consum de gas natural ha crescut a Espanya un 4,2% en comparació amb el primer semestre del 2021. Una de les raons són les exportacions d'electricitat a Portugal i França, que han obligat a les centrals de cicle combinat, les que utilitzen gas, a funcionar al màxim. De fet, si es desglossa el consum d'aquest combustible s'observa que l'ús domèstic, l'industrial o el que es destina a generar electricitat no han crescut, sinó més aviat al contrari.

El gas s'ha encarit un 479% el primer trimestre d'enguany respecte del mateix període del 2021, i això ha posat contra les cordes les empreses valencianes de rajoles i ceràmica, que només entre l'1 de gener i el 15 de març ja havien presentat 20 expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), que afectarien 3.490 empleats dels 17.180 que té el sector. El 21% del total. Per a l'Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics (ASCER), que té el seu nucli a les comarques de la Plana Baixa i la Plana Alta, on es concentren el 80% de les empreses i el 94% de la producció estatal, l'increment dels costos energètics, sobretot del gas –imprescindible per a uns forns que s'escalfen a 1.100 graus centígrads–, està assolint uns nivells "insostenibles". Fins al punt de "comprometre" la viabilitat de les companyies. "La situació és d'emergència", alerten.

Voldria cridar l’atenció del lector sobre el marc econòmic en què es mouen els personatges de dues sèries audiovisuals molt populars en aquest moment: Els Bridgerton i Downton Abbey.

En els últims anys hem vist des de la impotència la pèrdua de pes industrial en l’economia catalana. Es va descapitalitzar el patrimoni industrial local en mans d’inversions estrangeres que van cooptar els mercats i que es van endur el valor afegit i la capacitat de decisió a les seves seus centrals en altres països.