L'arqueòleg i historiador Jordi Principal, que des del juny de l'any passat dirigeix el Museu d'Història de Catalunya, recomana llegir Tiberi Cèsar (Proa), de Núria Cadenes. L'obra recupera la figura amb totes les complexitats i foscúries de Tiberi, fill de Lívia, successor d'August, segon emperador de Roma, i conqueridor de Pannònia i de Germània, i alhora el posa en relació amb els familiars, parelles, enemics i amb la Roma de l'època. Principal coneix força la cultura de l'Antiga Roma: va ser responsable de la gestió de les col·leccions gregues i romanes del MAC, va participar en un projecte internacional de recerca a Pompeia, i ha investigat a fons la Batalla d'Empúries, que va enfrontar 20.000 romans contra 40.000 ibers.

A l'escriptora Núria Cadenes (Barcelona, 1970) li agrada mirar enrere: va rescatar un món de fa dos mil anys a Tiberi Cèsar (Proa) i va recuperar la investigació policial i el judici per l’assassinat del jove independentista i antifeixista valencià Guillem Agulló l’11 d’abril del 1993 a Guillem (Amsterdam). Potser per això recomana un llibre que també parla del passat: El Federal (Editorial Proa), de Sebastià Alzamora, una immersió al voltant del Foc de la Bisbal, l’aixecament, el 6 d’octubre de 1869, de 3.000 homes que volien posar fi a la monarquia absoluta i fer d’Espanya una república federal.

Per trencar amb la imatge marmòria que ens ha arribat de Tiberi Cèsar i de tants altres emperadors romans, Núria Cadenes (Barcelona, 1970) ha tingut durant anys al seu escriptori diverses imatges d'ell generades per intel·ligència artificial on torna a ser un home de carn i ossos. A Tiberi Cèsar (Proa), l'ambició de l'escriptora ha estat recuperar-ne la figura "amb totes les complexitats i foscúries", i alhora posar-la en relació amb els familiars, parelles, enemics i amb la Roma de l'època. La prosa plàstica i sinuosa de Cadenes rescata un tros de món de fa 2.000 anys que encara ressona en la societat actual.

El premi Lletra d’Or 2021 ha estat atorgat a la novel·la Guillem, de Núria Cadenes, que l’editorial Amsterdam va publicar el febrer del 2020 amb una gran repercussió de crítica i públic. El jurat del guardó, integrat, entre d'altres, per Sebastià Alzamora, Míriam Cano, Llucia Ramis, Andreu Gomila i Cristina Clemente, coincideix a destacar la importància d’aquesta novel·la per "encarar una situació d’injustícia històrica, malauradament vigent, posant al servei del relat una gran tasca de recerca i documentació i una sensibilitat i un estil literari completament genuïns".