La Fundació Pilar i Joan Miró acollirà fins al pròxim 6 de setembre tres exposicions temporals noves signades pels artistes Carlos Bunga, Claudio Zulian i Jean Marie del Moral. Les mostres s’inauguren aquest dimecres i ocuparan diversos espais de la institució.

Hi ha mirades que no només documenten el món, sinó que el sacsegen. És el que trobam al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor que aquest divendres, 27 de març, va obrir dues exposicions que s’inscriuen plenament en aquesta tradició: La revolució insolent dels cossos, de Pilar Aymerich –comissariada per Laura Terré– i Palco de honor, de Paula Artés. Dues propostes que formen part del cicle Fotògrafes compromeses i que, des de temps, contextos i llenguatges diferents, comparteixen la voluntat de fer visible allò que sovint queda fora de camp o es dissol en la normalitat. Des de dues generacions ben diferents i també des de dues maneres diverses d’expressar-se a través de la fotografia, tant Aymerich com Artés entenen la fotografia no com un gest solitari, sinó com una pràctica travessada per la relació amb els altres i amb el context que les envolta.

Palma acollirà durant tot el mes de març l’exposició GEAS. Mujeres que estudian la Tierra, una mostra que vol visibilitzar el paper de les dones en les ciències de la Terra i donar a conèixer referents femenins en àmbits com la geologia, l’oceanografia i la paleontologia. La iniciativa està organitzada per la delegació a les Illes Balears del Consell Superior d'Investigacions Científiques i per l’Institut Geològic i Miner d'Espanya, amb la col·laboració de l’Estudi General Lul·lià.

El Museu de Mallorca obre aquest dimarts i fins al 10 de maig una exposició dedicada a la figura del polític mallorquí Antoni Maura amb motiu del centenari de la seva mort. La iniciativa està a càrrec de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i ofereix un recorregut per la vida i la trajectòria política de Maura a través de set panells temàtics.

El claustre del convent de Sant Domingo de Pollença s’ha convertit aquest diumenge en un espai carregat de memòria, imatges i música amb la inauguració de l’exposició Javier Inés, el jove fotògraf (1956-1991), una mostra que reivindica la figura d’un creador avançat al seu temps i redescobert dècades després de la seva mort.

Palma recupera la memòria dels cinemes que durant dècades varen marcar la vida cultural i social de la ciutat. El projecte 'Palma, ciutat de cinemes', impulsat pel Consell de Mallorca i desenvolupat íntegrament per l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM), combina una exposició immersiva i una publicació que reconstrueixen la història de les sales que van convertir el cinema en un ritual col·lectiu.

Sergi Cámara (Vic, 1970) va deixar el periodisme comarcal cansat de la repetició del calendari, esperonat per la necessitat de trobar un camí propi dins el fotoperiodisme, i conscient de les oportunitats que aquesta feina ofereix a l’hora de denunciar el que passa (i que no veim) cada dia fora del nostre àmbit benestant. Per exemple, a les fronteres que plantegen països europeus a l’hora de deixar passar persones migrants o refugiades que volen aconseguir la tranquil·litat d’una vida millor.

No és habitual, però, de vegades, a les pàgines de la història d’una determinada disciplina queda constància de l’origen d’una passió, d’un vincle amb l’art que va començar en un moment i un lloc determinat. Aquest és el cas de la col·lecció Sondra Gilman - Celso González-Falla, considerada una de les col·leccions de fotografia més prestigioses del món, amb més de 1.500 obres, i que té els seus inicis en un grapat d’imatges adquirides durant la dècada dels 70.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha presentat aquest dimecres el projecte Paysage Miró, la cita cultural "més important de les últimes dècades i amb més projecció nacional i internacional".

L'exposició Leonardo da Vinci. Observa. Qüestiona. Experimenta ha arribat a Eivissa. La mostra, impulsada des de la Fundació La Caixa, l'Ajuntament d'Eivissa i l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), vol apropar la figura de l'italià més enllà del geni, per centrar-se en el seu tret més essencial: la curiositat insaciable. L'exposició es va inaugurar el 20 de juny i es pot visitar fins al 22 de juliol a la plaça de la Riba del port d'Eivissa.

L'artista mallorquí Miquel Barceló ha inaugurat aquest dissabte a Eivissa la seva exposició El present permanent, inspirada en l'art rupestre de les coves d'Altamira o Lascaux. Barceló ha explicat durant la inauguració de la mostra, que es podrà veure fins al 16 de novembre en el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE), que considera aquest art “tan d'avantguarda com els artistes més moderns de Nova York”.

La galeria Garajes de Son Armadans (c/ de Pilar Juncosa, 11) acollirà l'exposició col·lectiva en el marc de la VII Estació d’Art, una mostra col·lectiva que reuneix Elka de Castro, Elisa Pamio, Bara Vanco, Mensi Llompart, Phillip Ramírez, Maria Fernanda de Andrés i Conchita Montaner. Per part serva, l’artista Mercè Homar Mas presentarà la seva primera exposició pictòrica, que s’inaugurarà el 29 de maig de 18 a 21 h.

Era l’any 1991 quan al casal Solleric s’inaugurava l’exposició que suposaria la consagració internacional de Toni Catany. Sota el títol de La meva Mediterrània, el llucmajorer havia teixit el relat de la seva fascinació per un entorn que havia retratat de múltiples maneres i perspectives al llarg dels anys i que havia esdevingut un dels eixos vertebradors de la seva obra. Aquell projecte viatjà primer al Palau Robert de Barcelona i posteriorment al FotoFest de Houston, i es convertí en una de les fites expositives de la trajectòria de Catany. Ara, trenta-quatre anys després, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany està a punt d’inaugurar una revisió d’aquella mostra que incorpora algunes novetats.

“L’estudi amb els objectes és l’autoretrat de l’artista”. Així ho diu el fotògraf Jean Marie del Moral, qui ha entrat en els tallers de pintors i escultors de diversos continents. Se sent fascinat “per la poètica” que hi troba i, sobretot, per les relacions que s’hi estableixen, no només entre l’espai, els objectes i la manera de ser de l’artista, sinó també per “les connexions inconscients que pots trobar entre dos estudis de dos artistes molt diferents que, així i tot, tenen alguns objectes semblants”, diu. Fins a finals de maig, a la galeria ABA Art de Palma, Del Moral mostra ‘Els silencis de l’estudi’, una exposició de 30 fotos que surten dels tallers de 22 artistes a Mallorca per parlar-nos d’ells.

L'agenda d'exposicions d'aquest any arriba plena de grans projectes, entre els quals la gran mostra del 30è aniversari del Macba, Projecta un planeta negre. La llista de grans noms serà impressionant, des de Zurbarán i Van Gogh fins a Anselm Kiefer, passant per Maruja Mallo, Tarsila do Amaral i Ramon Masats. Serà tota una experiència descobrir els elements escultòrics i la veu de Laia Estruch dialogant amb l'antic edifici Sabatini del Museu Reina Sofia.

La sala Font i Roig, que té la seva entrada per dins el claustre barroc de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, es convertirà a partir d’aquest dissabte, 7 de desembre, a partir de les 16 h, en el primer museu dedicat als Gegants manacorins, a les seves figures i la seva història. Un espai permanent que servirà, per una banda com a lloc per guardar les deu peces principals quan la colla gegantera no els hagi de treure a ballar, i per l’altra, com a punt de referència perquè sobretot els més petits puguin, per exemple, veure i conèixer tots els gegants de Manacor a partir de visites escolars concertades.

Pot l’obra d’un únic fotògraf servir de definició d’allò que significa l’acte de fotografiar, amb tota la seva complexitat i tota la seva magnitud? És possible a través d’una única trajectòria teixir totes les transformacions i totes les implicacions que conté una determinada forma d’art? Tenen cabuda dos segles d’història i centenars de visions i perspectives en un únic relat? El “sí”, que respon a les tres preguntes, es troba, des d’aquest dissabte 12 d’octubre, en forma d’exposició al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) de Llucmajor: Toni Catany. Una història de la fotografia és no només una exhibició antològica de l’obra del llucmajorer sinó, sobretot, una reivindicació de la fotografia com la forma més completa de mirar.

Des de dijous passat, 19 de setembre, dues enormes figures omplen, tot i la seva lleugeresa, l’edifici de la Llotja de Palma. Són dos rostres de nom Invisible Laura i Invisible Rui Rui, dues peces que formen la intervenció Mirall, signada per l’artista Jaume Plensa (Barcelona, 1955), que admet que aquesta proposta l’ha deixat una mica preocupat. “Mai no tornaré a tenir un lloc tan adequat per a aquestes peces”, diu, “encara que també crec que hem deixat el llistó ben alt per al pròxim artista”, afegeix entre rialles. Plensa recomana visitar-la almenys dues vegades: una de dia, quan són “més neutres, com nosaltres, que de dia som més normals”, i una altra de nit, “que tornen, també com nosaltres, més màgiques i incontrolables”. La proposta inicial era que hi hagués una tercera escultura a la part exterior de l’edifici, però les queixes dels veïns per l’exposició anterior, segons el mateix artista, ho han impedit.

La identitat camaleònica de Gala Dalí és la gran protagonista de l'exposició a l'aire lliure Moltes cares de Gala Dalí, inaugurada avui a la Roca Village i que compta amb la mirada d'artistes contemporanis com la pintora Carla Fuentes i el fotògraf Jordi Bernadó. El resultat d'aquesta reconstrucció de la figura de Gala és una intervenció artística a gran escala que es podrà visitar fins a finals d'any als bulevards d'aquest espai dedicat a les compres. El projecte ha implicat la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Roca Village, i reivindica tant l'impacte de Gala en la cultura i la moda actual com l'empoderament femení, l'artesania i el poder transformador de la moda.

Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma presenta l'exposició Normopaties, una exposició que presenta una selecció d’obres del fons del museu datades entre la postguerra europea i les dues primeres dècades del segle XXI de la qual es deriva un assaig sobre la relació de l’escriptura com a tècnica d’exercici del poder i el seu afany de normativització.