El gas natural que entra a l'Estat continua sent en gran part d'origen rus. Entre gener i juliol el gas natural liquat (GNL) provinent de Rússia ha suposat el 22,7% del combustible fòssil que s'ha importat, cosa que situa aquest país darrere d'Algèria, que continua sent el principal proveïdor de gas natural a l'Estat tot i la tensió viscuda el 2022 pel posicionament d'Espanya sobre el Sàhara: un 36,5% del que va arribar els primers set mesos de l'any prové del país africà, segons dades d'Enagás.

El govern espanyol manté la màxima de no precipitar-se a l'hora de retirar les mesures desplegades des de fa mesos per ajudar famílies i empreses a afrontar les conseqüències econòmiques derivades dels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que han donat ales a la crisi energètica i de preus. Ara bé, la normalització dels dos xocs econòmics, així com el retorn d'una política fiscal més restrictiva marcada per la reactivació de les regles fiscals, empeny l'executiu de Pedro Sánchez a moure fitxa.

Des que va començar la guerra a Ucraïna fa més de dos anys, l’arribada de gas natural d’origen rus a Europa ha anat disminuint de mica en mica. Això, però, que ara es pot llegir com una victòria (es depèn menys de Rússia), al principi va fer saltar totes les alarmes. El Vell Continent, en particular països com Alemanya, havia confiat gran part del seu mix energètic a Rússia i, per tant, la idea d'un cessament de les importacions de gas natural d'origen rus despertava fantasmes com el de talls elèctrics. Avui, passat el moment més greu d’aquella crisi energètica, apareix la pregunta de si el combustible fòssil que fa dos anys suposava més del 40% de les importacions al conjunt d'Europa (en el cas espanyol, un 9%) s’encamina cap a un paper marginal. De fet, la Comissió Europea ha adquirit el "compromís" de posar fi a la relació comercial gasista amb Rússia l'any 2027. "La solució seria incloure'l [el gas rus] a les sancions", ha arribat a dir la comissaria europea d'Energia, Kadri Simson, tot i que ràpidament assumia la falta d'unanimitat entre els líders europeus.

Les butxaques de tots els consumidors tenen un nou maldecap: els rebuts de la llum s'encariran. ¿Quant? 11 punts d'IVA. Hem de multiplicar per 1,1 l'última factura pagada. A la pràctica: si el nostre últim rebut era de 50 euros i amb l'IVA en pagàvem 55, ara en pagaríem en total 60,50.

El 2023, Espanya ha salvat els mobles en termes macroeconòmics, sobretot si es compara amb alguns socis europeus com Alemanya i es té en compte la crisi energètica i de preus i la consegüent pujada dels tipus d'interès. El creixement de l'economia espanyola l'any passat va ser d'un 2,5%, segons ha anticipat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'un dels creixements més vigorosos d'entre les grans economies, sobretot després d'una recta final d'any que, tot i mostrar signes d'alentiment, ha estat molt millor del que s'esperava –entre octubre i desembre (quart trimestre) el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) va créixer un 0,6%, segons dades avançades també per l'INE que es confirmaran més endavant.

A mesura que les democràcies occidentals es polaritzen cada cop més, els votants de les zones rurals i les ciutats petites s’enfronten regularment als seus homòlegs dels centres urbans més grans. Tot i que no és un fenomen nou, i certament no és l’únic factor que afecta els patrons de votació, la fractura entre el medi rural i l’urbà és un motor important de les guerres culturals actuals. Aquesta dinàmica, que l’economista Andrés Rodríguez-Pose ha descrit de manera evocadora com la “venjança dels llocs que no importen”, indica que l’augment populista actual reflecteix de manera clara les disparitats geogràfiques.

Els grans avenços científics o tecnològics sempre han estat precedits per utopies. Els humans de l’Edat de Pedra no podien imaginar com seria la seva vida a l’Edat de Ferro. Abans de la Revolució Industrial, tothom hauria titllat de boig Eiffel per voler construir la seva famosa torre. Al segle XIX imaginar un fluid elèctric circulant arreu per tenir llum i tantes coses més hauria semblat una quimera. Arribar a la Lluna era un tema literari abans de l’any 1969. I així podríem continuar amb molts més exemples.

Bufen vents de popa a Naturgy. Després d'uns dies sent el focus d'atenció per la fallida reestructuració interna amb el nomenament d'un conseller delegat, l'energètica d'origen català torna a ocupar titulars per la seva xifra de negoci. La companyia ha obtingut un benefici net de 1.045 milions d'euros durant els sis primers mesos de l'any, cosa que gairebé duplica els resultats obtinguts durant el mateix període del 2022. En concret, es tracta d'un increment d'un 88%, segons ha comunicat Naturgy a través d'una nota publicada a la Comissió Nacional dels Mercats i Valors (CNMV) aquest dilluns. El resultat brut d'explotació (Ebitda) també augmenta fins als 2.849 milions d'euros, un 39% més respecte al primer semestre de l'any passat.

Les mesures d'intervenció al mercat elèctric de la Unió Europea hauran tingut amb prou feines un any de vida. La Comissió Europea considera que no hi ha cap "evidència" que justifiqui l'allargament de les restriccions temporals i creu que no és convenient mantenir-les més enllà del 30 de juny. "Les condicions en el subministrament i els preus de l'electricitat a la Unió Europea actualment no proporcionen cap evidència que l'ajornament de cadascuna de les mesures [d'intervenció al mercat elèctric] siguin convenients", remarca l'escrit de l'executiu comunitari.

Des de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

"El més trist de tot és que, malgrat les sancions, el gasoil rus continua estant al mercat. I continua estant al mercat europeu i espanyol. Espero que les autoritats siguin molt fermes pel que fa a mantenir les actuals sancions als productes russos". Aquestes paraules del conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, durant la presentació, aquest dijous, dels resultats de la companyia del primer trimestre de l'any, han aixecat les alertes al govern espanyol i, en particular, al ministeri de Transició Ecològica. La titular de la cartera, Teresa Ribera, ha contestat aquest divendres que l'executiu agafa el "compromís" d'investigar la possible entrada de combustible rus a Espanya.

L'esclat de la guerra a Ucraïna i les consegüents sancions a Rússia van abocar a castigar el règim de Putin reduint (i tancant en alguns països) el subministrament de gas natural a Europa. Una situació que ha posat entre les cordes al Vell Continent i ha mostrat les vulnerabilitats a què té quan hi ha una disrupció que afecta el comerç internacional d'un producte com el gas natural.

La guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que se n'ha derivat han evidenciat les carències de la Unió Europea i les seves dependències, sobretot pel que fa als combustibles fòssils que arriben de Rússia. Així, tot i que el govern espanyol ja va proposar comprar gas de manera conjunta abans de l'inici del conflicte, a finals del 2021, els Vint-i-set de bon principi no ho van rebre amb gaire entusiasme. No va ser fins a l'inici del conflicte i quan els preus del gas van començar a pujar de forma desorbitada que alguns socis europeus van començar a veure el plantejament de Madrid amb bons ulls.

"Què és un pacte de rendes?" Aquesta va ser la reacció de molts quan fa gairebé un any van sentir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, demanar als agents socials –sindicats i patronals– arribar a aquest acord per poder repartir els danys de la crisi energètica i de preus. La guerra a Ucraïna tot just havia començat i les conseqüències econòmiques més greus, com una escalada dels preus de fins a dos dígits a l'estiu, encara no eren palpables. El govern, però, ja se situava en el pitjor dels escenaris, sobretot tenint en compte que Espanya encara s'estava recuperant de la pandèmia.

Fa poc més de tres mesos, en el marc del pla de xoc energètic, el govern espanyol va ampliar la definició del bo social elèctric. Des d'aleshores, i fins al 16 de gener, només 2.300 famílies s'han pogut acollir a aquesta categoria, segons ha anticipat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dilluns en roda de premsa. Quan es va aprovar, l'executiu va estimar que assoliria 1,5 milions de llars.

Pas endavant d'Espanya per reformar el mercat elèctric europeu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat sobre la proposta que el govern de Pedro Sánchez enviarà avui mateix a la Comissió Europea per canviar de dalt a baix un mercat que, des de fa temps i, en particular, arran de la crisi energètica que viu Europa, l'executiu denuncia que no funciona. Les claus de la proposta inclouen canviar la fixació dels preus del mercat elèctric europeu i afavorir contractes d'energia (en particular renovable) a llarg termini (com a mínim uns 10 anys) per tenir preus estables i menys volatilitat.

El nou paquet anticrisi que aquest dimarts ha aprovat el govern espanyol inclou també mesures destinades a l'habitatge. De fet, aquest ha estat un dels esculls de la negociació entre el PSOE i Unides Podem. Finalment, s'han aprovat dues mesures que busquen contenir els preus dels lloguers en un moment en què la inflació continua disparada. Malgrat que cal veure la lletra petita de les mesures un cop es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat, aquestes en són les claus principals:

La crisi energètica i de preus que passen Espanya i la resta d'estats membres de la Unió Europea ha obligat el govern espanyol a prorrogar per tercer cop un pla excepcional de mesures econòmiques per alleugerir les conseqüències econòmiques de la inflació causada, sobretot, per la guerra a Ucraïna. L'últim consell de ministres de l'any ha aprovat aquest dimarts un nou paquet de mesures de fins a 10.000 milions d'euros per afrontar la crisi energètica i de preus i que entrarà en vigor l'1 de gener. Entre les novetats principals hi ha mesures per contenir els preus dels aliments i de l'habitatge com la supressió de l'IVA per al menjar de primera necessitat i la limitació durant mig any de l'augment de preus del lloguer.

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) van demanar recentment a la Comissió Europea que proposés mesures per millorar la competitivitat de la indústria a Europa, perjudicada per la Inflation Reduction Act dels EUA. Aquesta llei de l’administració Biden afavoreix els productes amb contingut local amb subsidis de 375.000 milions de dòlars a tecnologies verdes, i podria dificultar les exportacions de productes europeus com ara vehicles elèctrics. El president de França, Emmanuel Macron, s'hi va referir també en la seva recent reunió amb Biden. Els líders europeus volen una política industrial ambiciosa i reduir les dependències estratègiques. Preocupa, en particular, la dependència energètica que pot fer que la indústria europea, l’alemanya en particular, no sigui competitiva i que es relocalitzi a països on és més barata, els EUA per exemple.