El pensador nord-americà Henry David Thoreau pren el relleu de Jean-Jacques Rousseau en la segona i última lectura de textos filosòfics a la Sala La Planeta de Girona. Els dos autors, escollits a consciència pel Festival Clàssics i Temporada Alta, comparteixen, des de dos plantejaments diferents, l'elogi ferm i sincer per una vida als boscos, en estat salvatge, lluny de les normes, les lleis i els vicis congènits de la societat. Dues postures, cadascuna amb les seves raons, que posen en qüestió els principis de progrés, ordre i felicitat sobre els quals es construeix l'ideal de civilització humana, entesa (falsament) com una evolució lògica, positiva i inevitable respecte a la vida primitiva entre arbres i animals.

A l'altar de la impressionant catedral gòtica de Girona, amb el públic assegut als bancs de fusta de la nau, Míriam Iscla ha recitat una selecció acurada de textos filosòfics de Simone Weil. L'actriu, disposada a oficiar un ritual iniciàtic, sense ànim de sermonejar ni donar lliçons, ha encadenat les reflexions de la filòsofa una darrere l'altra trenant un discurs dens i punyent sobre l'experiència de la fe religiosa i els misteris de la naturalesa humana. Llegia una selecció de textos dispersos de l'autora, extrets d'obres com La condició obrera o La gravetat i la gràcia, que la traductora Anna Punsoda ha lligat perfectament en un monòleg únic i sense talls. La lectura comença i acaba amb dos fragments de dues cartes de Weil i, entremig, tota la resta de fragments estan inserits amb coherència de manera que tota la dissertació sembla una mateixa lletra sobre la realitat i el món místic.

Després de disseccionar la bellesa, la ira i el món després de la pandèmia, el Festival Clàssics de Barcelona s'enfronta en la seva quarta edició a la noció d'identitat. El festival d'arts contemporànies i pensament es preguntarà sobre qui som, com ens construïm i com muta allò que ens defineix, i ho farà amb una programació de taules rodones, lectures dramatitzades, espectacles i concerts. El Clàssics –impulsat per La Casa dels Clàssics– arrencarà el 28 d'octubre amb una xerrada inaugural a càrrec de quatre persones que han qüestionat en primera persona la seva identitat: Samantha Hudson, Denise Duncan, Ahmad Jan Nawzadi i Vanesa Freixa. "Són persones que s'han replantejat la identitat de gènere, política, racialitzada i de ruralitat", explica la directora del festival, Sira Abenoza.

Durant els deu primers minuts, Abel Azcona (Madrid, 1988) ha aguantat estoicament sota la pluja torrencial que aquest dimarts a la tarda inundava Barcelona. Assegut en una cadira de fusta que li ha deixat el Museu de Cera –i on fins poc abans hi havia la figura de Joan Manuel Serrat–, Azcona s'ha mantingut immòbil enmig de la calçada mentre cotxes, motos, patinets i alguna camioneta li passaven a banda i banda. Si no fos per la pluja, que ha deixat la Rambla sense ni una ànima, l'artista s'hauria pogut confondre amb una estàtua humana fora de lloc. Amb aquesta performance, titulada La primera acción, Azcona buscava la ira dels altres i no li ha costat gaire despertar-la. Alguns conductors l'han esquivat amb cautela, però d'altres quasi ni han frenat i li han passat pel costat fent sonar la botzina.

Els músics Jordi Savall i Maria Arnal & Marcel Bagés, el poeta Enric Casasses, l’artista Abel Azcona i una vintena de fotògrafs són alguns dels participants en la tercera edició de Clàssics, el Festival d’Arts Contemporànies i Pensament organitzat per La Casa dels Clàssics. Les activitats se celebraran del 5 de novembre al 21 de desembre en diferents espais de Barcelona amb la ira com a fil conductor. “Els esclats d’ira no han parat de multiplicar-se arreu del món, i la sortida desigual de la pandèmia encara en provocarà més”, diu Sira Abenoza, directora de La Casa dels Clàssics.