El presentador del programa Late xou de Televisió Espanyola, Marc Giró, va respondre ahir als missatges d'odi que ha rebut a través de la xarxa social X amb un monòleg carregat d'ironia. A un usuari que li deia que era "quota catalana, quota LGTBI, quota esquerra caviar i quota burgès pijo", el presentador li va contestar: "Se'm fa curt. M'hi falta quota antiracista, propalestina, prosaharauis, quota animalista, quota antitaurina, vegana, fan de Rocío Carrasco, quota queer i quota de la Seguretat Social perquè estic a favor de pagar impostos per finançar xiringuitos feministes".

La 2 ha presentat aquest dijous les novetats de cara a aquesta pròxima primavera: cada setmana la graella estarà plena de diferents programes de cultura, música, entrevistes… Una de les principals novetats és el programa setmanal Ovejas eléctricas, que presentarà Berto Romero i que arrencarà dimarts vinent a les 23 h. L’humorista ha remarcat a la roda de premsa de presentació que el programa no és ni de literatura ni de novetats literàries, sinó que es parlarà de cine, sèries, videojocs i còmics, uns gèneres sovint menystinguts per bona part dels programes culturals.

L’ARA és el diari que, des del seu naixement, ha tingut més vocació digital. Però això no vol dir, al contrari, limitar-se a l’esfera de la virtualitat i les pantalles. Així ha tornat a quedar demostrat aquest dimecres, amb la celebració de la segona edició de la Festa d’Estiu, que ha aplegat lectors, subscriptors, periodistes, opinadors, anunciants i, en definitiva, tothom qui està vinculat al mitjà d’alguna manera o altra. La iniciativa se suma a les freqüents trobades en petit format amb el públic de l’ARA, els actes i esdeveniments repartits al llarg de l’any o, fins i tot, les colònies infantils.

Comença el Festival Grec a Barcelona: el 29 de juny arrenquen 30 nits d'arts escèniques en les quals es podran veure 88 espectacles repartits en 43 espais de la ciutat. El festí és desbordant, de manera que hem demanat a deu persones vinculades al món del teatre que ens facin la seva recomanació particular. La inauguració serà doble: l'oficial amb el circ dels australians Gravity & Other Myths, que actuaran acompanyats del Cor de Noies de l'Orfeó Català (dijous 29 de juny al Teatre Grec), i la més massiva, l'actuació gratuïta de l'equilibrista Rachid Ouramdane creuant el cel del passeig de Gràcia (diumenge 2 de juliol a les 19 h). Aquests són els altres espectacles que tenen assenyalats aquestes deu personalitats:

"Modgi, et vols casar amb mi?", li demana un noi a Magí Garcia, que se'l mira estupefacte. "Home, preferiria...", deixa anar mirant-li la xicota. S'han guanyat una dedicatòria especial: "La millor parella des de Kodro i la depressió". Els humoristes de La Sotana compleixen amb els seus fans sent La Sotana en cada firma. El següent de la cua s'enduu un afalac: "Per a l'Albert, el Messi de les polles". Un lector de Manacor celebra una altra perla: "Quan vagis a casa, mata Rafa Nadal".

L'any 1992, l'assessor de premsa de Bill Clinton, l'aleshores candidat demòcrata a la Casa Blanca, va tenir una idea que va canviar la manera de fer política. Amb una campanya a punt d'exhaurir el pressupost van buscar un programa de televisió distès on Clinton pogués exhibir el seu encant personal, anant més enllà de les entrevistes on es desenvolupava el programa electoral. Van triar The Arsenio Hall show. El presentador li va canviar la corbata per una de flors grogues, li van posar unes ulleres de sol i van arrencar l'espectacle amb el candidat tocant el saxo amb l'orquestra del programa. Clinton va guanyar les eleccions i aquella estratègia mediàtica on la política s'acostava a l'entreteniment va ser l'inici d'una nova manera de seduir els electors.

Projecta el seu univers fascinant, sense filtre o aturador, ens uns programes –Vostè primer a RAC1, Latexou a La1– que enganxen per la seva genuïnitat i genialitat. La bretxa entre persona i personatge és petita i ell juga a la confusió. És més de floret que d’espasa Tizona així que tira de verb trepidant i exuberant per anar-les fotent amb la mà oberta.

“Advertència. El programa que veuran a continuació pot provocar efectes secundaris molt positius per a la salut dels espectadors”, anuncia un rètol just a l’inici de Late xou, l’espai que presenta Marc Giró cada diumenge a la nit a La 1.

En Marc Giró m’ha escrit unes floretes tan grosses des de les pàgines del suplement dominical de l’ARA que no respondre seria imperdonablement maleducat, i si alguna cosa hem après gràcies a Giró és que cal cuidar les formes. Si no l’han pogut llegir (i no és que jo sigui vident, sinó que els articles del Diumenge es publiquen en digital al llarg de la setmana, com correspon a una casa enamorada pel vell i exaltada pel nou com aquesta en què facturem), el resumeixo: Giró i jo no ens coneixíem i ens vam trobar per primer cop a la roda de premsa de Bad Painting?, una exposició brillant de Carlos Pazos “amb la complicitat absoluta d’Eloy Fernández Porta” per a la Fundació Vila Casas, avinentesa que Giró va aprofitar per dedicar el final del seu article setmanal, esplèndid com sempre, a desenvolupar aquesta idea: “De Burdeus tothom en ressalta les virtuts del seu intel·lecte, però crec que estem passant per alt, i molt, les múltiples qualitats de la seva ossamenta i musculatura”, i així fins a acabar amb la imatge de servidor de vostès “marcant paquet i en calçotets”.

He quedat amb un amic meu que, malgrat tot, segueix sent heterosexual. Tot i que els apocalíptics creguin fermament que la humanitat és víctima de “la destrucció sistemàtica de les grans identitats naturals [sic], fonament i sentit de les nostres vides, la fe religiosa, la nació, la pàtria, la família, ser home o dona, a càrrec de l’última ideologia que ha parit Occident: la concepció gender”, malgrat tot aquest terrabastall, deia, el meu amic es manté ferm i segueix sent profundament heterosexual.  

En una doble pàgina de la secció d’esports del diari El País, que és aquest rotatiu que els independentistes consideren facha i que els fachas consideren bolivarià, hi ha dos titulars relacionats amb la paternitat que, a les meves germanes i a mi, que som com un autèntic cor de tragèdia grega, sempre a l’uníson, ens criden poderosament l’atenció. El primer és una declaració de Keira Walsh, la futbolista que, el mateix dimecres que es publica l’article, s’estrena amb el Barça contra el Benfica (nou a zero a favor de les blaugranes). L’esportista, glòria de la selecció anglesa, declara, suposem que per congraciar-se amb la voluble i sensible afició del seu nou club, que el seu pare, un fanàtic del futbol ibèric, quan ella era una criatura, “me ponía vídeos de Guardiola”. I es veu que ho feia l’home a tort i a dret, sempre i a tota hora, que sort que eren una família de Manchester perquè aquí tu a la teva filla li poses vídeos del Guardiola en looping i et poden retirar la custòdia al·legant adoctrinament sever.

Truco a les meves cosines madrilenyes. Sé segur que m’agafaran el telèfon perquè, des de fa temps i contra tot pronòstic, van caure del cavall camí de Damasc i ara són anticolonialistes, antipatriarcat euroblanc i prefereixen, de llarg, el “Nada que celebrar ” al “Viva España ”. El seu papà, que és Grande de la ídem, es medica amb ansiolítics des que les seves filles, adolescents perdudes, es van revoltar contra l’ordre establert però, malgrat tot i com que noblesse oblige, els segueix pagant a totes dues la quota de Puerta de Hierro, puntualment. Quan les meves germanes i jo mateix li recriminem al nostre progenitor que el nostre oncle els paga a les cosinetes gates la quota del Club i que ell no ens paga ni la d’Assistència Sanitària de Catalunya (no et dic ja el box de la Nueces), ens contesta que “putos fachas i que ens n’anem a pastar fang”... Bé, ell no ens envia exactament “a pastar fang”, ens envia a un lloc que sona molt pitjor i que jo, que, com tots vostès saben, soc finíssim, no em veig amb cor de posar, aquí, per escrit.

Marc Giró (Barcelona, 1974) diu que ha escrit un segon llibre sobre els pijos perquè era l'única manera de quedar per sopar amb la seva editora, Ester Pujol, però en realitat tenia el tinter carregat d'idees i moltes ganes d'explicar-les. "És com un científic que estudia les caderneres. No li pots dir que pari. El mateix em passa a mi amb els pijos", afirma el periodista, que és col·laborador de l'ARA i presenta el programa Vostè primer a RAC1. La seva primera guia pràctica sobre els habitants de l'Upper Diagonal es va publicar durant el Sant Jordi del 2021 i va ser un èxit absolut. "Va vendre més de 10.000 exemplars. Ara el Marc fa cara de sorprès, però ho ha cobrat tot", explica Pujol, que és directora editorial del Grup Enciclopèdia. La segona part d'aquella guia es titula Encara més pijos, està editada per Univers i ja ha arribat a les llibreries.

“Fa de mal presentar, aquest llibre, perquè no en pots explicar res sense fer espòilers!”, ha exclamat Marc Giró, amb un somriure histriònic marca de la casa. Acabava de pujar a l'escenari amb Sílvia Soler i ja havia demanat un aplaudiment per a l'autora de Nosaltres, després. Giró ha sabut convertir des del primer moment en un plató televisiu l'aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Si algú tenia la sospita que podia trobar-se en una presentació convencional, ha quedat esvaïda en un tres i no res.