"Jo m'hi aproximo poc, als abismes. La por em fa molta por. Penso que en qualsevol moment podria perdre el control i deixar-me caure", assegura Natàlia Romaní (Tarragona, 1967), que dedica el seu nou llibre, Les rutes del sublim (Univers, 2024), a explorar una categoria estètica amb una llarga història i fites literàries, musicals i pictòriques memorables que descriuen la barreja de bellesa i terror que s'experimenta en contacte amb paisatges singulars –o, en alguns casos, considerats sagrats– i davant de fenòmens naturals com una erupció volcànica, un huracà o una tempesta. "El terror i el diví sempre a tocar l'un de l'altre en una mateixa emoció", hi llegim.

L'herència del passat. París. La Segona Guerra Mundial. Són tres dels ingredients amb què Xavier Bosch (Barcelona, 1967) ha aixecat una de les seves novel·les més ambicioses i poderoses, 32 de març, la primera que publica a Univers després de més d'una dècada a Grup 62. Bosch dosifica amb habilitat els secrets de la Barbara i en Roger, que l'any 2008 passen junts una temporada en un pis de Montmartre. Tots dos s'interessaran per recuperar un episodi crucial de la vida de l'àvia de la Barbara, la Margaux, el dels anys en què la capital francesa va ser ocupada pel Tercer Reich.

La vida per dins, primera novel·la de Laura Fabregat (les Cases d'Alcanar, 1991) és una magnètica i adolorida història d'aprenentatge en què la seva protagonista, la Nur, rememora els anys d'infantesa i adolescència i l'entrada a la vida adulta. Les cançons de Britney Spears, els llibres de Murakami i la caiguda de les Torres Bessones són el teló de fons d'una història introspectiva, marcada per les angoixes i inseguretats de la noia, que s'ha d'obrir camí enmig d'una tragèdia familiar.

Melcior Comes (sa Pobla, 1980) va escriure el primer esborrany d'El dia de la balena mentre treballava en l'edició de Tots els mecanismes, que va publicar Proa fa tot just un any. Si en l'anterior llibre optava per un calidoscopi de narradors –i pel format llarg: 640 pàgines–, ara presenta la seva primera novel·la en tercera persona, ambientada al poble costaner mallorquí de Can Picafort els anys 90 i protagonitzada per un adolescent de 14 anys, en Martí Suau. Aconsegueix encapsular en tot just 200 pàgines un món sencer, amb mitja dotzena de personatges difícils d'oblidar, entre els quals hi ha, a més del protagonista, el seu millor amic, la mare, els propietaris d'un supermercat de poble i un director de cinema italià retirat, l'enigmàtic Fulvio Vorgo.

“Fa de mal presentar, aquest llibre, perquè no en pots explicar res sense fer espòilers!”, ha exclamat Marc Giró, amb un somriure histriònic marca de la casa. Acabava de pujar a l'escenari amb Sílvia Soler i ja havia demanat un aplaudiment per a l'autora de Nosaltres, després. Giró ha sabut convertir des del primer moment en un plató televisiu l'aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Si algú tenia la sospita que podia trobar-se en una presentació convencional, ha quedat esvaïda en un tres i no res.