El divendres, 5 de juliol, a les vuit del matí, quan va obrir la Borsa de Londres, els mercats van saludar positivament l'aclaparadora victòria laborista a les eleccions generals del dia abans. El FTSE 100 –l'índex dels valors de les cent empreses més importants del London Stock Exchange, LSE– va obrir amb un lleuger creixement del 0,4% i la lliura també va experimentar un petit augment del valor en relació amb el dòlar (0,1%) i l'euro (0,01%). L'índex FTSE 350 d'articles per a la llar i de construcció d'habitatges va augmentar al voltant de l'1%. I el cost dels bons de l'estat també va baixar lleugerament, un senyal positiu.

La crisi d'Ucraïna ha dut els poders occidentals a amenaçar, en cas d'invasió, amb un paquet de sancions econòmiques la Rússia de Vladímir Putin i els interessos econòmics del seu cercle de col·laboradors més pròxim. La Unió Europea, Washington i el Regne Unit han assegurat que el preu que hauria de pagar Moscou seria molt alt. Boris Johnson, el premier britànic, ha fet crides a Europa, especialment a Alemanya, a abandonar la dependència del gas rus. Però, a banda de la dependència del gas –que el 2020 i el 2021, en països com la República Txeca, va arribar al 100% de les importacions i a Alemanya al 65%, d'acord amb l'Eurostat–, hi ha un altre potencial cavall de Troia de Putin a Occident. Es tracta de diners russos de procedència dubtosa o, ras i curt, robats a l'estat, que omplen el mercat immobiliari de luxe de Londres i que corren a través de la City, el centre financer global de la capital britànica, on moltes grans empreses acudeixen per captar capitals.

Uns altres dels esquitxats pels papers de Pandora són l'ex primer ministre britànic Tony Blair i la seva dona, l'advocada criminalista Cherie Blair. La parella va comprar el 2017 una mansió de quatre pisos al centre de Londres, a l'exclusiu barri de Marylebone, valorada en 7,5 milions d'euros. D'acord amb els documents que s'han fet públics, els Blair es van estalviar el pagament d'impostos de la transacció per valor de 364.000 euros al beneficiar-se del fet que la firma amb la qual van tacar l'acord era una companyia offshore que no tributava al Regne Unit.